(València, 1409 – 1866)
Institució benèfica d’assistència als dements. Creada a partir d’un sermó del frare dominicà Joan Gilabert Jofré i autoritzada per un privilegi de Martí I l’Humà (1410).
És considerat com el primer hospital psiquiàtric d’Europa. L’hospital fou començat a edificar el 1494, i el 1512 fou absorbit per l’Hospital General de València.
El 1866 fou traslladat al convent de Santa Maria de Jesús, i rebé el nom de Sanatori Psiquiàtric del Pare Jofré.
(València, gener 1937 – Barcelona, gener 1939)
Revista mensual, de crítica, assaig i poesia. Se’n van editar 23 números.
En foren capdavanters -amb col·laboració d’intel·lectuals catalans- Rafael Alberti, Luis Cernuda, Prados, etc. El secretari de redacció fou Joan Gil-Albert, valencià.
Constituïa l’òrgan dels escriptors que defensaven la legalitat republicana o el procés revolucionari.
(València, 1530 – 1537)
Obra de Pere Antoni Beuter, iniciador amb Martí de Viciana de l’escola històrica valenciana. Consta d’una Primera part de la història de València que tracta de les antiquitats d’Espanya i fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l’inclit rei don Jaume la conquistà, escrita entre el 1530 i el 1537 i publicada a València el 1538 (el 1971 en edició facsímil).
És escrita en un català amb pocs dialectismes i castellanismes i amb una lleu tendència llatinitzant. L’autor hi fa gala d’una gran erudició, però mostra poca exigència crítica. Esmenta per primer cop, entre els cronistes catalans, fonts d’origen àrab i posa a contribució, d’una manera sistemàtica, les restes arqueològiques.
Cal subratllar la inserció d’una versió catalana del text d’Aimó de Saint-Germain des Prés sobre el trasllat de les restes de sant Vicenç màrtir, des de València a Castres. És de lamentar, però, que sigui el primer a donar entrada a les fantasies d’Annio de Viterbo, al costat de falsificacions de la pròpia collita. Arriba fins a les lluites civils entre els sarraïns immediatament anteriors a la conquesta.
Fou ampliada, traduïda al castellà i publicada el 1546 amb el títol de Primera parte de la Crónica general (reeditada el 1563). Continuà (1551), ja en castellà, una Segunda parte de la Crónica general (que abraça el regnat de Jaume I el Conqueridor); ambdues foren publicades a Venècia en italià el 1556, i de nou en castellà el 1604.
La tercera part, que havia d’arribar fins a les Germanies inclusivament, no ha estat trobada.
(València, 1918 – 1920)
Setmanari anarquista. Fundat i dirigit per Eusebi C. Carbó.
Hi col·laboraren, entre altres, Gaston Leval, Felip Alaira i Salvador Quemades.
(València, 1983 – 1989)
Editorial. Creada per iniciativa del Consorci d’Editors Valencians, amb el propòsit de crear una oferta cultural en català.
Especialment orientada cap al camp de l’educació, cobrí totes les àrees de l’ensenyament primari i secundari, que complementà amb una col·lecció d’antologies literàries.
Mantingué, també, unes edicions generals de literatura infantil i juvenil i les col·leccions “Gregal Literària” i “Gregal Poesia”.
Fou l’editora de “Caplletra”, revista de l’Institut de Filologia Valenciana.
Barri de la ciutat, prop de la desembocadura del Túria.
Nasqué arran de les activitats de pesca i marineres del primitiu port que durant el segle XX ha sofert una gran transformació, tant en l’aspecte urbanístic com en el de noves instal·lacions portuàries.
De lloc d’estiueig de la petita burgesia des del final del segle XVIII per la seva platja (la Malva-rosa), ha passat a ésser lloc d’ubicació d’importants indústries metal·lúrgiques (drassanes, caldereria, maquinària) i químiques (de base, adobs, fàbrica de gas).
El creixement urbanístic li ha fet absorbir els antics nuclis del Cabanyal i Natzaret.
Veure> la Saïdia (antic monestir cistercenc femení).
(València, 1946 – 1986)
Organisme administratiu. Creada amb el nom de Corporació Administrativa de la Gran València, la finalitat de la qual fou l’ordenació urbana de la ciutat i dels municipis de l’Horta que constitueixen la seva àrea metropolitana.
El governador civil presidia el Consell General, el qual, juntament amb la comissió executiva, n’era l’òrgan principal.
Fou dissolt per les Corts Valencianes.
Veure> la Saïdia (antic monestir cistercenc femení).
(València, jun/1969 – abr/1972)
Revista bibliogràfica mensual. Fundada i editada per Joan Senent i Anaya.
Era redactada totalment en català, l’ús del qual reivindicava.
Arribà a fer una tirada de 8.000 exemplars. Fou suspesa governativament al número 29.
Dades dels Països Catalans 