Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Valda i Moya, Pere de

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1664)

Cavaller de Sant Jaume. Fill de Ferran Llorenç de Valda i Leriza, al qual succeí com a correu major de València.

Escriví un Tratado de la nobleza (1663) i una Defensa del oficio de correo mayor de la Ciudad y Reino de Valencia (1658).

Es casà amb Jerònima de Castellví i Carròs i, a la seva mort el succeí en el càrrec el seu fill:

Ferran de Valda i de Castellví (València, segle XVII – 1680)  Correu major de València. A la seva mort, fou succeït en el càrrec pel seu fill

Pere Ignasi de Valda i Figuerola (València, segle XVII – segle XVIII)  Cavaller. Marquès consort de Busianos, Fou ja el darrer membre de la família que exercí el càrrec de correu major de València, puix que en fou destituït amb la Nova Planta.

Valda i Leriza, Ferran Llorenç de

2 Respostes

(València, segle XVI – segle XVII)

Poeta. Fill de Pere de Valda, a la mort del qual heretà el càrrec de correu major de València, però, degut a la seva minoria d’edat, fou regit, fins el 1596, per la seva mare vídua Anna de Leriza. Pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns, amb el pseudònim de Cometa.

Es casà el 1596 amb una dama de Conca, Isabel de Moya, i el succeí com a correu major el seu fill Pere de Valda i Moya. Foren també fills seus Victorià i Joan Baptista de Valda.

Valda, Joan Baptista de

1 Resposta

(València, 1612 – 1668)

Poeta. Fill natural, legitimat, de Ferran Llorenç de Valda i Leriza. Doctor en lleis (1632), advocat del municipi de València, exercí la secretaria de la ciutat a la mort de Marc Antoni Ortí i Ballester (1661) -i continuà el Llibre de les assistències dels senyors jurats de la ciutat-. Participà a les acadèmies literàries valencianes des del 1659.

Publicà una relació de festes del 1663 i el 1667 un tractat jurídic sobre el fet que la menor edat no impedia d’exercir oficis públics.

Val, Lluís de

1 Resposta

(València, 27 octubre 1867 – 2 octubre 1930)

Novel·lista. Assolí gran popularitat com a novel·lista de fulletó.

De la seva obra cal esmentar El llanto de los pobres (1892), Sor Celeste o los mártires del corazón (1895), Las cadenas del pan o La hija del obrero (1896), El hijo de la obrera (vers 1908) i Los mártires del adulterio (vers 1909).

Usàbal i Hernández, Lluís Felip

Deixa un comentari

(València, 1876 – 1937)

Pintor i dibuixant. Alumne de l’Acadèmia de Sant Carles. Passà bastants anys a diversos països d’Europa i Amèrica, on destacà com a cartellista de cinema.

Retornat a València, tingué èxit pels seus paisatges i retrats. El 1936 fou nomenat acadèmic de Sant Carles. Són notables les obres que té al Museu de València.

Pintor colorista, fou un destacable dibuixant.

Tuset i Tuset, Salvador

Deixa un comentari

(València, 9 novembre 1883 – 1951)

Pintor. Alumne de Joaquim Sorolla. El 1911 guanyà una pensió per a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma i el 1913 viatjà per Europa.

Dins un espectre colorista ampli, conreà el paisatge, el retrat i, sobretot, l’interior, amb figures jugant amb els efectes naturals de la llum dins un concepte a mig camí entre l’academicisme i el post-impressionisme.

El 1974 l’ajuntament de València li dedicà una important exposició d’homenatge pòstum.

Trilles i Vidal, Pere Joan

Deixa un comentari

(València, 1566 – 1626)

Religiós. Havia estudiat grec, llatí, hebreu, siríac i caldeu. Fou qualificador del Sant Ofici i examinador de Sagrades Escriptures a la universitat valenciana.

És autor d’uns Comentarios sobre los profetas Jeremías, Daniel y Abacuch i del treball De sensibus Sacrae Scripturae. Hi destaca la seva perspectiva de lingüista per restablir el recte sentit de diversos passatges bíblics.

Trilles, Ramon

Deixa un comentari

(València, 1869 – Madrid, 1910)

Escriptor. Residí a la capital espanyola, on col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Escriví poesies en castellà, que en bona part són aplegades al recull Amores (1904), prologat per Echegaray.

Trènor i Palavicino, Tomàs

4 Respostes

(València, 6 abril 1864 – Madrid, 21 març 1913)

Polític. Primer marquès del Túria. Fill de Tomàs Trènor i Buccelli. Estudià a l’Academia de Artilleria i assolí el grau de tinent coronel (1910). Conservador, fou diputat a corts; president de l’Ateneu Mercantil de València (1909), projectà i dirigí l’organització de l’Exposició Regional (1909) i de la Nacional (1910) de València.

Traslladat a Madrid, constituí (1910) la Sociedad Hispano-Africana de Crédito y Fomento, dedicada a la compra de terrenys al Marroc, a l’edificació, a la fundació de factories comercials i organització de l’exportació i a l’establiment d’una companyia de navegació.

Era germà de Leopold i pare de Xavier Trènor i Azcárraga.

Trènor i Buccelli, Tomàs

5 Respostes

(València, 1835 – 1914)

Enginyer militar. Fill de Tomàs Trènor i Keating, i germà d’Enric i de Frederic. Assolí el grau de capità, però abandonà la carrera militar i col·laborà en les empreses de Josep Campo. Fou l’encarregat de la construcció de la línia fèrria València-Tarragona.

Fou el pare de Leopold i de Tomàs Trènor i Palavicino.