Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Beneyto i Cunyat, Maria

Deixa un comentari

(València, 14 maig 1925 – 15 març 2011)

Escriptora en català i castellà. Es donà a conèixer el 1952 amb els reculls Altra veu i Eva en el tiempo, de poesia lírica amb reminiscències simbolistes, afermada en la seva obra posterior (Rialles a l’aire, 1956, etc).

És autora també de contes (La gent que viu al món, 1966) i de novel·les, com El río viene crecido (1959), La dona forta (1967) i Antigua patria (1968).

El 1956 obtingué el premi de poesia Calvina Terzaroli i el 1992, el Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana.

Beneyto i Antist, Mateu Miquel

Deixa un comentari

(València, vers 1565 – 18 octubre 1599)

Escriptor en castellà. Fou poeta de l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Sosiego. De família noble, ocupà càrrecs importants en el govern de la ciutat.

L’única obra seva coneguda, El hijo obediente, de mòduls arcaics i poc afortunada, fou publicada a València dins Doce comedias famosas (1608).

Benet, Mateu Vicent

Deixa un comentari

(Benimaclet, València, segle XVII – País Valencià, segle XVII)

Bandoler. Destacat cap de quadrilla. Acusat d’haver comés personalment trenta-set homicidis, fou obligat a servir tres anys en els terços de Nàpols.

Tornà a València com a capità, fou aclamat popularment a Benimaclet, enmig de la consternació de les autoritats.

Carles Ros, amb el pseudònim Gabriel Suárez, el féu l’heroi de la comèdia El bandido más honrado y que tuvo mejor fin (València, 1769).

Benedito i Vives, Rafael

2 Respostes

(València, 3 setembre 1885 – Madrid, 8 setembre 1963)

Compositor i director. Germà de Lluís i de Manuel. El 1916 fundà a Madrid la orquestra que portava el seu nom, i al cap de dos anys el primer gran cor mixt de Madrid. Fou un gran pedagog musical.

Publicà La música en la escuela, Cómo se enseña el canto y la música, i nombroses col·leccions de cants folklòrics.

Benedito i Vives, Manuel

4 Respostes

(València, 25 desembre 1875 – Madrid, 20 juny 1963)

Pintor. Germà de Lluís i de Rafael. Deixeble de Sorolla. Acadèmic de San Fernando el 1924, i de l’Acadèmia de Sant Carles de València. Premi March el 1959.

Conreà el retrat realista, amb mestria i bon ofici: Dues noies, Autoretrat. Com a paisatgista, optà pels temes exòtics i pintorescs: Dones de Bretanya, Holandeses a la platja.

Benedito i Vives, Lluís

3 Respostes

(València, 25 agost 1884 – 1955)

Escultor. Germà de Manuel i de Rafael. Destacà per les seves obres que representaven animals.

Benedito i Baró, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1884 – 1956)

Escultor. Sobresortí com a imatger. Era professor de talla a l’Escola d’Arts i Oficis de València.

Benavent i Feliu, Ricard

Deixa un comentari

(València, 2 juny 1848 – 16 agost 1929)

Compositor. La seva producció és reduïda.

Destacà més com a crític musical a la premsa valenciana.

Beltran i Besante, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1788 – 1843)

Metge. Estudià medicina a la facultat de València com a deixeble de Fèlix Miquel i Micó. El 1841 fundà l’Institut Mèdic Valencià, del qual fou president.

Publicà treballs sobre les aigües medicinals al País Valencià.

Beltran i Bàguena, Manuel

Deixa un comentari

(València, 1 octubre 1895 – 11 novembre 1966)

Metge. Es llicencià (1917) i es doctorà (1927) a València. Fou catedràtic de patologia general a la universitat de Sevilla (1930) i de patologia mèdica a la de València.

Ha estat un dels principals impulsors del desenvolupament dels estudis sobre la patologia de l’envelliment i la geriatria com a especialitat mèdica a Espanya.

Entre els seus treballs cal esmentar: Patología Médica i Tratado sobre medicina interna de urgencia.