Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Sánchez i Garcia-Esteban, Pere

1 Resposta

(València, 1902 – 1971)

Pintor, conegut també per Pere de València. Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València (1932) i el 1936 guanyà amb Primavera el tercer premi del Carnegie Institute de Pittsburgh.

Especialitzat en el paisatge, el seu art intimista i líric superà definitivament la influència de Sorolla per esdevenir un pont entre la pintura figurativa d’abans i de després de la guerra civil.

Nostalgia (1945. Museu de Belles Arts de València) és la seva obra més coneguda.

Sánchez, Marià Ramon

Deixa un comentari

(València, 1740 – Madrid, 1822)

Pintor i miniaturista. Fou pintor de cambra de Carles III de Borbó.

Féu, per encàrrec d’aquest, quadres que representaven vistes de tots els ports d’Espanya.

Sanç, Pere Lluís

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Escriptor. Doctor en drets, advocat de la ciutat de València; cavaller vinculat a la cort valenciana dels ducs de Calàbria.

Per encàrrec de Germana de Foix traduí al castellà les Reglas del sexto de las decretales (1535) i és autor de Trezientos proverbios, consejos y avisos (sd), en tercets. Fou un dels testimonis del procés de castellanització originat per la cort dels lloctinents generals de València el primer terç del segle XVI.

San Valero i Aparisi, Julià

1 Resposta

(València, 7 agost 1913 – 30 març 1997)

Prehistoriador. Catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València.

S’especialitzà en el neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual ha publicat diversos treballs: La península hispánica en el mundo neolítico (1948), El neolítico hispánico (1954), La cueva de la Sarsa, Bocairente, Valencia (1950), Origen de la agricultura (1955), Los orígenes de la agricultura valenciana (1964). Ha publicat també diverses memòries d’excavacions i estudis d’etnologia valenciana: Poble, cultura i llengua (1977), Guía para el estudio de la cultura popular (1980).

Fou director, fins el 1983, de l’Institut d’Estudis Ibèrics i d’Etnologia Valenciana de la Institució Alfons el Magnànim de la diputació de València.

Samper i Ibáñez, Ricard

1 Resposta

(València, 25 agost 1881 – Ginebra, Suïssa, 27 octubre 1938)

Polític i advocat. Adscrit al radicalisme, col·laborà primerament a València amb el partit de Blasco i Ibáñez i fou regidor de l’ajuntament valencià (1911 i 1920), diputat provincial i batlle de la ciutat (1920-22). Amb la proclamació de la II República, fou elegit diputat per a les corts constituents i va ocupar la cartera de treball dins el govern presidit per Lerroux (1933).

Pel seu caràcter conciliador fou nomenat president del consell de ministres (abril 1934). Va haver d’enfrontar-se amb els greus problemes provocats per les vagues de pagesos, la detenció dels diputats socialistes, el conflicte amb la Generalitat de Catalunya i la petició d’autonomia del País Basc.

Combatut per les dretes, que l’acusaven d’incapacitat per reduir els partits d’esquerra, i atacat per aquests per la duresa excessiva amb que havia actuat en la repressió de les vagues, el seu govern fou derrotat l’1 d’octubre, quan la CEDA va retirar-li l’ajut. Formà part del govern presidit per Lerroux, però hagué de dimitir en ésser-li discutides les responsabilitats de la Revolució d’octubre.

El 1936 s’exilià a Suïssa.

Samper i Gordejuela, Hipòlit

1 Resposta

(València, 1633 – Madrid, 1700)

Historiador. El 1652 prengué l’hàbit de l’orde de Montesa. Estudià a València filosofia, teologia i es doctorà en cànons el 1658, i des de l’any següent fou catedràtic de dret canònic. Fou secretari del lloctinent de l’orde Joan Crespí i Brizuega, canceller del regne (1666), assessor del batlle general de València (1673), capellà d’honor de Carles II (1678), procurador general de l’orde de Montesa (1680) i jutge apostòlic de la nunciatura.

És autor de diversos tractats en defensa de l’orde de Montesa i una història d’aquest des de la fundació, privilegis, jurisdicció, personalitats, la seva obra més important: Montesa ilustrada (1669). Deixà inèdites dues genealogies de les famílies Llançol de Romaní i dels comtes de Cervelló.

Samorera, Andreu

Deixa un comentari

(València, segle XIV)

Vice-canceller reial. Com a assessor jurídic de Pere III el Cerimoniós, li fou encomanat el procès pel qual Jaume III de Mallorca fou destituït i mort. Intervingué en l’expedició contra Mallorca (1343), però el 1347 es posà en contra de Pere III en passar-se als unionistes valencians, dels quals també fou l’assessor jurídic.

Salvador i Montserrat, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1825 – 1895)

Erudit. Fou tercer marquès de Cruïlles, baró de Planes i de Patraix. Pertangué al partit conservador i fou senador. Col·laborador destacat de la “Revista de Valencia”. Pertangué a la Societat d’Amics del País i d’altres institucions acadèmiques.

Fou autor de les obres Reseña histórica de la maestranza de Valencia (1861), Los gremios de Valencia (1883), Guía urbana de Valencia antigua y moderna (1876) i de la biografia del seu besavi Joaquín Monserrat y Cruïlles (1880).

Salvador i Gómez, Vicent

1 Resposta

(València, 1637 – 1678)

Pintor. Germà de Llucià i deixeble d’Espinosa. La seva obra acusa una marcada influència de Velázquez. Pintà natures mortes, ocells i temes d’inspiració religiosa.

L’any 1670 dirigia la decoració del convent de Sant Domènec de València, al qual deixà nombroses obres. També pintà quadres d’història.

Salvador i Gómez, Llucià

1 Resposta

(València, vers 1640 – vers 1680)

Pintor. Germà de Vicent. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa.

És autor d’una Verge, que en porta la firma, i se li atribueixen una Santa Bàrbara i el retrat del Degà Fenollet (catedral de València) i un Sant Erasme (Sant Domènec, València). Hom li ha vist influència rubensiana.