(València, 1656 – 1746)
Erudit i eclesiàstic. Fou catedràtic de grec i d’oratòria.
És autor de diversos treballs llatins de caràcter docent.
Savalls i Peres, Ignasi
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)
Satorre, Joan Gregori
(València, segle XVI – 1615)
Frare agustí. Estudià filosofia a València i a Salamanca. Per dues vegades fou prior del convent de València i provincial d’Aragó. Ocupà d’altres càrrecs dins l’orde.
Excel·lí com a orador sagrat. És autor d’obres religiosos.
Sarinyena i Vila-rasa, Francesc
(València, segle XVI – 1624)
Suposat pintor. Hom li ha atribuït tradicionalment les portes del retaule d’Ulldecona. Hom ha demostrat, però, que devia ésser el seu germà o parent Joan Sarinyena.
D’altra banda, del Francesc Sarinyena la partida de defunció del qual és coneguda, res no se’n sap com a pintor, tot i que no es descarta que fos parent de Joan i fins i tot que intervingués com a daurador o tallista en un retaule del convent de Santa Caterina de Siena, on treballà també Francesc Ribalta.
Sarinyena, Joan
(València, 1545 ? – abans 1628)
Pintor. Fill de Cristòfor Sarinyena. Residí a Roma del 1570 al 1575, i el seu estil acusa la influència de la pintura veneciana.
És autor del retrat del Beato Factor (1587) de les Descalzas Reales (Madrid), del retaule del Palau de la Generalitat de València (1607) i dels retrats corporatius de la gran sala d’aquest palau valencià. Se l’hi atribueixen les portes del retaule d’Ulldecona, a ell o al seu germà o parent Francesc Sarinyena i Vila-rasa.
Sans i de Pròixita, Lluís
(València, segle XVII – 1661)
Frare carmelità (1622). Fou qualificador del Sant Ofici. tingué diversos càrrecs dins l’orde.
És autor de sermons notables i de poesies en llatí i en castellà.
Sanmartín i Bargues, Ricard
Sanmartín i Aguirre, Josep Francesc
(València, 5 gener 1848 – Madrid, 17 novembre 1901)
Escriptor. De jove s’establí a Madrid. Col·laborà amb Constantí Llombart i publicà Cuentos vells i baralles noves (1876), De l’agredolç, Col·loquis, lletretes i epigrames (1900), etc.
Sánchiz, Francesc
(València, 1740 – 8 setembre 1791)
Escultor. Deixeble d’Ignasi Vergara. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i n’esdevingué acadèmic de mèrit (1772) i tinent director (1774). També fou acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando de Madrid (1779).
És autor de La Transfiguració i de l’Al·legoria de Carles III, i de diverses imatges de sants per a la seu de València.
Sanchis i Roch, Vicent
(València, 1835 – 1876)
Sainetista. Després de rebre instrucció primària es dedicà a la confecció de palmes i palmons.
Escriví diversos miracles de Sant Vicent, com El mut de Normandia i La mort de Sant Vicent, i el text d’una sarsuela, La lluna de Patraix. Compongué nombroses poesies amb motiu de les falles i dels miracles de Sant Vicent.
Sanchis i Banús, Josep
(València, 3 juny 1893 – Ibi, Alcoià, 22 juliol 1932)
Metge i polític. Fill de Josep Sanchis i Bergon. Estudià magisteri, medicina i ciències físiques i químiques a València. Instal·lat a Madrid, s’especialitzà en malalties mentals i fou catedràtic de psiquiatria.
Pertanyia al PSOE des del 1928 i presidí la casa del poble madrilenya. Fou diputat (1931) a les corts constituents de la Segona República, s’hi distingí per les seves intervencions sobre la llei del divorci. Dins el partit tracta de conciliar les diverses tendències; alguns medis postularen que substituís en la presidència Julián Basteiro.
Publicà diversos articles científics i és remarcable la seva conferència Por que soy socialista (1930).
Dades dels Països Catalans 