Arxiu d'etiquetes: València (geo)

Devesa de l’Albufera, la

5 Respostes

(València, Horta)

Dilatada platja sorrenca, al migjorn de l’embocadura del Túria i nodrida pels seus al·luvions, la qual, ben prest, es combina en dunes i albufera.

El rosari de dunes ultrapassa els 10 km de llargària, amb una amplada màxima de 2 km i de vegades en dues o tres alineacions encavalcades; les dunes més grosses, avui pràcticament fixades des de la reforestació, arriben als 7 o 8 m alt, però llur morfologia originària és molt desbaratada.

El topònim sembla respondre al caràcter medieval de reserva de llenya i vedat de caça amb cérvols i senglars. El pinar és citat per Antoni Josep Cabanilles. Del patrimoni reial passà al municipi de València el 1911.

Darrerament ha sofert una especulació per a l’urbanització turística, des del Saler fins a la gola del Pujol Nou. Hi funciona un parador turístic de categoria oficial.

Deserts de Dalt, els

2 Respostes

(València, Horta)

Sector de l’horta. Segons les ordenances de la sèquia de Montcada, comprèn els termes de Burjassot, Godella, Rocafort de Campolivar, Massarrojos, Benifaraig i Carpesa.

És separat dels Deserts d’Avall pel barranc de Carraixet.

Deserts d’Avall, els

2 Respostes

(València, Horta)

Sector de l’horta, al nord del barranc de Carraixet, que el separa dels Deserts de Dalt.

Era anomenat antigament la Gran Foia, i Foios n’era l’únic nucli de població.

Creu Coberta, la

3 Respostes

(València, Horta)

Barri de la ciutat, format extramurs, a l’antic camí ral a Xàtiva i a Alacant. L’església parroquial és dedicada al Crist.

Li donà nom l’antiga creu de terme, gòtica, situada a la fi del carrer de Sant Vicent, coberta per una edícula en 1432-35, i restaurada el 1898.

Forma gairebé un sol nucli amb el barri de la Torre.

Ciutat de les Arts i de les Ciències

2 Respostes

(València, 1995 – )

Complex urbanístic de caràcter lúdic i cultural de la ciutat. Ocupa uns 350 km2 entre l’autovia del Saler i l’antic camí de les Moreres, al sud del centre urbà.

Consta de quatre grans àrees: el Palau de les Arts, espai polivalent destinat a exposicions i actes diversos, el cinema planetari de l’Hemisfèric, el Museu de les Ciències Príncep Felip, que conté un museu científic i tecnològic, i el Parc Oceanogràfic Universal, destinat tant a l’esbarjo com a l’exposició exhaustiva sobre el món marítim.

Impulsat el 1989 per la Generalitat Valenciana, el projecte fou adjudicat a l’arquitecte Santiago Calatrava, i les obres s’iniciaren el 1995. Els anys següents, hom eliminà del projecte inicial una torre de telecomunicacions. L’Hemisfèric fou inaugurat el 1998.

Juntament amb el Palau de Congressos i l’IVAM, és el principal element representatiu de la renovació urbanística i arquitectònica de València iniciada a la segona meitat dels anys 1980.

Castelló de l’Albufera

1 Resposta

(València, Horta)

Despoblat, a l’Albufera, a l’antic terme de Russafa.

Castellar -València-

3 Respostes

(València, Horta)

Poble, al sud de la ciutat, sorgit el segle XIX. És un centre de fabricació d’alcohols.

L’església és parroquial des del 1902.

Cases de Bàrcena, les

3 Respostes

(València, Horta)

Poble i enclavat, separat del nucli principal pel terme de Bonrepòs i Mirambell.

El nucli urbà, al llarg de l’antiga carretera de Barcelona a València, sorgí al costat del llogaret i antiga alqueria islàmica de Macarella, amb les cases del qual s’ha unit.

Eclesiàsticament depèn de Bonrepòs.

Carpesa

7 Respostes

(València, Horta)

Poble, situat en plena horta, al nord de la ciutat, prop del barranc de Carraixet. L’església de Sant Pere ha tingut diverses ampliacions.

Antiga alqueria islàmica, el 1242 passà a poder de l’orde del Temple, que hi establí la comanda de Carpesa i, a la seva dissolució (1312), al de Montesa fins al segle XIX.

La carta de població és del 1252. Formà part de la batllia de Montcada. Fou annexat a València el 1898.

Carme, el -València-

9 Respostes

(València, Horta)

Barri de la ciutat, dins l’antic recinte emmurallat (del qual resta el portal de Valldigna). És centrat per l’antic convent del Carme, que allotjà el Museu de Belles Arts i l’Acadèmia de Sant Carles després de l’exclaustració del 1835.

Les places del Carme, de la Santa Creu, de l’Àngel de l’Arbre, de Na Jordana i de Mossèn Sorell i el popular carrer Baix on hi ha les Escaletes (decorades amb ceràmica) en són els indrets més característics.

Els seus habitants pertanyen a les classes mitjana i popular, i en llur majoria són autòctons, viuen en cases de pisos vuitcentistes, amb petites botigues i tallers als baixos; ha estat tradicionalment un nucli republicà. Hom hi ha mantingut la construcció d’altars i de representacions de miracles per a la festa de sant Vicent.

L’ampliació de l’avinguda de l’oest comportà la desaparició d’una gran part del barri.

En aquest indret hi havia hagut l’antiga moreria i el barri anomenat de les Dones Pecadrius.