(València, 2ª meitat del segle XVII – segle XVIII)
Institució. Era rival de l’Acadèmia de l’Alcàsser. Cultivà la poesia i la literatura dramàtica en castellà.
En aquesta acadèmia inicià la seva activitat literària Manuel Martí, el futur degà d’Alacant.
(València, 1685 – 1714)
Institució. Fundada sota la presidència i el mecenatge d’un noble, Onofre Vicent d’Íxar, comte de l’Alcúdia. Fou coneguda també amb el nom d’Acadèmia del Carrer del Bisbe, per l’indret on es reunia.
Regida segons unes constitucions que han restat inèdites, influí en la renovació científica del final del segle XVII. En les seves sessions eren discutits no solament temes humanístics, sinó també d’altres com l’esfera, la perspectiva, els meteors, la filosofia natural i l’arquitectura militar. Tingué membres destacats.
Aquesta acadèmia marcà l’evolució de les acadèmies purament literàries, com l’Acadèmia de l’Alcàsser i l’Acadèmia del Parnàs, a les estrictament científiques del final del segle XVII, cosa que indica la maduració aconseguida pels nuclis pre-il·lustrats valencians.
El comte de l’Alcúdia morí el 1688; el 1690, el seu successor reuní a casa seva una nova Acadèmia de València, sota la presidència de Josep Ortí i Moles, que fou com una ampliació de l’anterior acadèmia del carrer del Bisbe. El 1692 Ortí fou succeït per Josep Bellvís.
Resten unes relacions impreses d’exercicis acadèmics dels anys 1703, 1704 i 1705. En aquestes festes, el cant i la música instrumental hi tenien un paper important.
Sembla que l’Acadèmia de València quedà definitivament dissolta amb motiu de la guerra contra Felip V de Borbó, en la qual els acadèmics militaren al camp filipista.
(València, 28 agost 1830 – )
Institució. Fou fundada per un decret de Ferran VII de Borbó com a òrgan de control al servei de l’absolutisme, restant relegat a segon terme el caràcter científic de la institució. Posteriorment la seva finalitat ha estat consultiva en els termes mèdics.
Actualment està centrada en l’estudi i l’investigació, i lligada molt estretament a la Facultat de Medicina de la Universitat de València.
(València, 14 febrer 1768 – )
Institució cultural. Fundada el 1753 amb el nom d’Acadèmia de Santa Bàrbara, el 1768 adoptà la denominació actual.
Ha dut a terme una important tasca pedagògica en el terreny de les arts i ha fomentat els estudis de pintura, escultura, arquitectura i música, també ha creat un museu de pintures (1838), sobretot valencianes.
Des del 1915 publica la revista “Archivo de Arte Valenciano”.
(València, 1670 – segle XVII)
Institució. Els seus membres, entre els quals hi hagué Gaspar Mercader i de Cervelló, es dedicaren a la representació de comèdies i sarsueles i al conreu de la poesia festiva, àulica i amorosa en castellà, rivalitzant amb l’Acadèmia del Parnàs.
Ambdues escoles signifiquen el moment final de la literatura barroca, que coincideix amb la mort de Calderón, en memòria del qual l’Acadèmia de l’Alcàsser publicà un volum de poesies titulat Fúnebres elogios (1681).
Dades dels Països Catalans 