Arxiu d'etiquetes: Urgell

Molí d’Espígol

(Tornabous, Urgell)

Poblat ibèric, que possiblement pertanyia a la tribu dels ilergets. Ocupa una àrea circular, lleugerament el·líptica, envoltada de muralles.

Les excavacions arqueològiques hi ha identificat quatre fases: construcció de la muralla (darreries del segle V aC), potser sobre un substrat anterior; planificació general del poblat (primera meitat del segle IV aC); moment de continuïtat (segle III aC); destrucció a causa d’un incendi (entre 218 i 195 aC) i posterior abandonament.

Alguns autors creuen que es pot identificar amb Atanagrum, poblat destruït per G. Escipió durant la Segona Guerra Púnica (Liv. 21, 61).

Mafet

(Agramunt, Urgell)

Poble, situat a la ribera del Sió, al nord de la vila, a la vora del canal d’Urgell.

L’església parroquial (Sant Llorenç) depèn de la de Seró. Havia estat emmurallat.

Prop seu hi ha la notable masia de can Benet del Segarrenc, bastida el 1680.

Llorenç de Vallbona

(Sant Martí de Riucorb, Urgell)

(o de Rocafort)  Poble (471 m alt), situat al sud-oest del terme, a l’esquerra de la riera de Maldanell, entre Vallbona de les Monges i Maldà.

L’església parroquial és dedicada a sant Abdó i sant Senén.

Formà part de l’antic terme de Rocafort de Vallbona. La senyoria pertanyia a l’abadessa de Vallbona.

Guàrdia d’Urgell, la

2 Respostes

(Tornabous, Urgell)

(ant: Guardiadei)  Poble, situat en un sector del terme, separat del principal pel d’Agramunt.

L’església (Santa Maria) depèn de la parròquia de Tornabous.

Formava municipi independent a mitjan segle XIX.

Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega

5 Respostes

(Tàrrega, Urgell, 1981 – )

Certamen anual. Fundat pel grup Els Comediants.

Se celebra anualment la segona setmana de setembre, amb una mitjana de cent companyies i tres-centes representacions que comprenen tot el ventall d’especialitats escèniques: teatre visual, de text, de carrer, infantil, circ, titelles, dansa, etc.

La programació incideix particularment en les formes d’espectacle contemporànies i visuals, en un marc geogràfic sense fronteres idiomàtiques.

La Fira convoca programadors, agències i grups teatrals de tot Europa i facilita la seva difusió i els intercanvis artístics.

Enllaç: Fira Tàrrega

Figuerosa, la

4 Respostes

(Tàrrega, Urgell)

Poble (422 m alt), situat al vessant del turó del Molí del Vent. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

L’antic castell de Figuerosa, del qual hi ha restes, pertanyia al terme de Guissona, dins el comtat d’Urgell; és esmentat ja el 1075.

Fou municipi independent fins el 1970. Dins l’antic terme hi ha els pobles d’Altet i Riudovelles, la quadra de Cabestany i la quadra i caseria de Conill.

Donzell d’Urgell, la

3 Respostes

(Agramunt, Urgell)

Poble (457 m alt) i antic municipi, agregat el 1970 a l’actual, situat al vessant meridional de la serra de Montclar.

L’església parroquial (Sant Roc) havia depès de la de Seró.

El poble formava part del comtat d’Urgell i era centre de la baronia de la Donzell, comprada a mitjan segle XVII pels Solà.

Claravalls -Urgell-

1 Resposta

(Tàrrega, Urgell)

Poble (337 m alt) i antic municipi (20,27 km2), agregat el 1969 a l’actual. El poble és situat a l’est del tossal de l’Espígol.

Es conserven les restes de l’antic castell de Claravalls, obra del segle XIII. És esmentat ja el 1099; formava part de l’extrem occidental de la marca de Berga.

L’església parroquial és dedicada a sant Salvador.

Castellnou de Montfalcó

3 Respostes

(Ossó de Sió, Urgell)

(o d’Ossó, ant: Castell-lliuró)  Poble (372 m alt), a la dreta del Sió.

La seva església parroquial (Sant Miquel) és romànica (segle XII).

Es conserva el basament d’una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els lacetans rebels a Roma, vençuts per Porci Cató.

El castell fou reformat el 1408 pel seu senyor, Lluís de Santmartí.

Hi han estat descobertes les restes d’una gran vil·la romana amb mosaics.

Bovera, la -Urgell-

3 Respostes

(Guimerà, Urgell)

Santuari marià i antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de la Bovera), situat damunt un tossal (589 m alt) a la dreta del riu Corb, en un lloc de vella tradició eremítica.

El monestir fou fundat per Pere de Tàrrega el 1195, probablement com a filial de Vallbona de les Monges. El 1237 fou iniciat el trasllat de la comunitat al proper monestir de Vallsanta -on subsistí fins al 1589-, i el mateix 1237 una part de la comunitat passà al nou monestir de Valldaura (Olvan, Berguedà).

Resten alguns elements del claustre i altres vestigis romànics a la casa dels ermitans de la Bovera, refeta entre el 1726 i el 1730. Al Museu Diocesà de Vic hi ha el notable retaule gòtic (segle XV).