Poble (266 m alt), situat al llarg de la carretera de Tàrrega a Balaguer, a la plana regada d’Urgell, al sud de la serra d’Almenara. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.
És esmentat ja al segle XI formant part del comtat d’Urgell com a quadra de Ponç Dalmau. El 1415 passà a la jurisdicció de Poblet.
Formà part del municipi de Tornabous fins el 1949, en que fou annexat a l’actual.
(o Bellver de Sió) Poble, situat a uns cinc-cents metres del Sió, a l’esquerra, entre Mont-roig de Segarra i Ossó de Sió.
La parròquia de Bellver, de la qual depèn l’església d’Ossó, és esmentada ja el 1099, en l’acta de consagració de l’església de Guissona.
Es conserva una creu de terme gòtica datada del 1517.
(Bellpuig, Urgell, segle XII – )
Jurisdicció feudal creada el 1139 i centrada a la vila.
Concedida pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d’Anglesola, senyor de Verdú.
El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona. El 1400, Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia.
El seu nét, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma; els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom Fernández de Córdoba-Cardona Anglesola.
El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira; més tard, als Ruiz de Arana, i el 1917, als Bustos.
Poble (356 m alt) de l’antic municipi de Figuerosa. Situat al pla de Tàrrega, vora la carretera d’aquesta ciutat a Ponts.
La seva església parroquial (Sant Pere) és esmentada ja el 1099 a l’acta de consagració de l’església de Guissona.
La senyoria pertanyia el segle XVII als Erill, barons de l’Albi i de Cervià.
Antic terme rural, situat al peu de la serra d’Almenara, a l’extrem septentrional de la plana d’Urgell. Les seves terres són regades pel canal d’Urgell.
Constava d’una sola casa, que havia format part, fins al segle XVIII, del terme d’Almenara i del qual es trobava separada el segle XIX.
Fou agregat, de primer, al municipi de la Fuliola, i després, al d’Agramunt.
Llogaret i antic terme, situat a la serra d’Almenara, que separa la plana d’Urgell de la ribera del Sió. Fins a la segregació del terme rural d’Almenara Baixa fou anomenat, simplement, Almenara.
El centre era l’antic castell i l’església, actualment enrunada, que es troben al cim de l’esmentada serra; la població habita unes quantes masies escampades pel terme.
Fou agregat, inicialment, a la parròquia i al municipi de Boldú, però després passà a formar part del municipi d’Agramunt. Sota la torre anomenada el Pilar d’Almenara han estat trobades restes romanes tardanes o visigòtiques.
Antic terme del comtat d’Urgell. Tenia com a centre el castell d’Almenara, la torre del qual (anomenada el Pilar d’Almenara) es conserva al cim de la serra d’Almenara.
El segle XIX es trobava dividit en dos termes, Almenara Alta i Almenara Baixa.
(Arbeca, Garrigues / Maldà, Urgell)
Barranc entre els dos municipis, al pla d’Urgell, a la depressió central catalana.
Recull les aigües d’un sector dels dos municipis; després de passar per sota el canal d’Urgell, es perd al regadiu del terme d’Arbeca.
Municipi de l’Urgell (Catalunya): 19,87 km2, 355 m alt, 522 hab (2017)
Situat a la conca mitjana de l’Ondara, al centre de la comarca, a l’oest de Tàrrega. Gairebé pla, el relleu mostra petites arrugues.
Agricultura de regadiu, gràcies a les aigües del canal d’Urgell, produeix blat de moro, blat i ordi, alfals, arbres fruiters i hortalisses; els conreus de secà són de cereals, ametllers, oliveres, vinya i fruiters. Ramaderia (cria de bestiar porcí). El motor econòmic del municipi és la indústria (productes per a la construcció, decoració del vidre, dipòsits, confecció, peces de fusteria, embalatges i pedra natural); també són importants els serveis. Àrea comercial de Tàrrega. Població en descens.
La vila és a l’esquerra del riu d’Ondara; l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, conserva una notable portada del segle XIII.
El municipi comprèn, a més, l’església i antic terme de Montalbà, el despoblat i antic terme de Montperler i la caseria del Mas d’Estadella.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de l’Urgell (Catalunya): 35,79 km2, 434 m alt, 924 hab (2017)
Situat a la vall mitjana del Cercavins, a la zona de contacte entre la plana d’Urgell i els relleus de la Segarra.
Agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i ametllers). Ramaderia ovina i porcina; aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura i una gran tradició de la indústria de la terrissa (càntirs i sellons negres). Hi ha una cooperativa vinícola. Àrea comercial de Tàrrega.
La vila és a l’esquerra del Cercavins, presidida pel gran castell de Verdú, restaurat modernament i voltat de les muralles; de l’església parroquial de Santa Maria sobresurt la porta romànica, bastida en 1230-50 i que conserva interessants imatges i un gran retaule; el 1970 el poble obtingué un primer premi en embelliment.
El municipi comprèn també l’antic terme dels Emprius de Ciutadilla.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 