(o d’Ossó, ant: Castell-lliuró) Poble (372 m alt), a la dreta del Sió.
La seva església parroquial (Sant Miquel) és romànica (segle XII).
Es conserva el basament d’una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els lacetans rebels a Roma, vençuts per Porci Cató.
El castell fou reformat el 1408 pel seu senyor, Lluís de Santmartí.
Hi han estat descobertes les restes d’una gran vil·la romana amb mosaics.
Santuari marià i antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de la Bovera), situat damunt un tossal (589 m alt) a la dreta del riu Corb, en un lloc de vella tradició eremítica.
El monestir fou fundat per Pere de Tàrrega el 1195, probablement com a filial de Vallbona de les Monges. El 1237 fou iniciat el trasllat de la comunitat al proper monestir de Vallsanta -on subsistí fins al 1589-, i el mateix 1237 una part de la comunitat passà al nou monestir de Valldaura (Olvan, Berguedà).
Resten alguns elements del claustre i altres vestigis romànics a la casa dels ermitans de la Bovera, refeta entre el 1726 i el 1730. Al Museu Diocesà de Vic hi ha el notable retaule gòtic (segle XV).
Poble (266 m alt), situat al llarg de la carretera de Tàrrega a Balaguer, a la plana regada d’Urgell, al sud de la serra d’Almenara. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.
És esmentat ja al segle XI formant part del comtat d’Urgell com a quadra de Ponç Dalmau. El 1415 passà a la jurisdicció de Poblet.
Formà part del municipi de Tornabous fins el 1949, en que fou annexat a l’actual.
(o Bellver de Sió) Poble, situat a uns cinc-cents metres del Sió, a l’esquerra, entre Mont-roig de Segarra i Ossó de Sió.
La parròquia de Bellver, de la qual depèn l’església d’Ossó, és esmentada ja el 1099, en l’acta de consagració de l’església de Guissona.
Es conserva una creu de terme gòtica datada del 1517.
(Bellpuig, Urgell, segle XII – )
Jurisdicció feudal creada el 1139 i centrada a la vila.
Concedida pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d’Anglesola, senyor de Verdú.
El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona. El 1400, Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia.
El seu nét, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma; els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom Fernández de Córdoba-Cardona Anglesola.
El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira; més tard, als Ruiz de Arana, i el 1917, als Bustos.
Poble (356 m alt) de l’antic municipi de Figuerosa. Situat al pla de Tàrrega, vora la carretera d’aquesta ciutat a Ponts.
La seva església parroquial (Sant Pere) és esmentada ja el 1099 a l’acta de consagració de l’església de Guissona.
La senyoria pertanyia el segle XVII als Erill, barons de l’Albi i de Cervià.
Antic terme rural, situat al peu de la serra d’Almenara, a l’extrem septentrional de la plana d’Urgell. Les seves terres són regades pel canal d’Urgell.
Constava d’una sola casa, que havia format part, fins al segle XVIII, del terme d’Almenara i del qual es trobava separada el segle XIX.
Fou agregat, de primer, al municipi de la Fuliola, i després, al d’Agramunt.
Llogaret i antic terme, situat a la serra d’Almenara, que separa la plana d’Urgell de la ribera del Sió. Fins a la segregació del terme rural d’Almenara Baixa fou anomenat, simplement, Almenara.
El centre era l’antic castell i l’església, actualment enrunada, que es troben al cim de l’esmentada serra; la població habita unes quantes masies escampades pel terme.
Fou agregat, inicialment, a la parròquia i al municipi de Boldú, però després passà a formar part del municipi d’Agramunt. Sota la torre anomenada el Pilar d’Almenara han estat trobades restes romanes tardanes o visigòtiques.
Antic terme del comtat d’Urgell. Tenia com a centre el castell d’Almenara, la torre del qual (anomenada el Pilar d’Almenara) es conserva al cim de la serra d’Almenara.
El segle XIX es trobava dividit en dos termes, Almenara Alta i Almenara Baixa.
(Arbeca, Garrigues / Maldà, Urgell)
Barranc entre els dos municipis, al pla d’Urgell, a la depressió central catalana.
Recull les aigües d’un sector dels dos municipis; després de passar per sota el canal d’Urgell, es perd al regadiu del terme d’Arbeca.
Dades dels Països Catalans 