Arxiu d'etiquetes: urbanitzacions

Begur (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà: 20,66 km2, 200 m alt, 3.957 hab (2016)

0baix_empordaSituat a la costa, a la zona del cap de Begur. El relleu litoral és abrupte, caracteritzat pels penya-segats.

La principal font d’ingressos del municipi prové del turisme i de la construcció d’habitatges, activitats que han desbancat els sectors agrícola (cereals, vinya, oliveres i arbres fruiters), pesquer (particularment corall) i ramader (bestiar boví, porcí, oví i cabrum), i han poblat el municipi d’urbanitzacions i d’instal·lacions nàutiques i esportives.

La vila, a uns 2 km de la costa, s’esglaona a la falda d’un puig coronat per les ruïnes del castell de Begur, aixecat sobre una primitiva població romana. Destaquen algunes cases dels indians i l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic tardà.

Dins el terme, a més dels típics barris marítims de sa Riera, sa Tuna i Aiguablava, dels més moderns de Fornells de Mar i Aiguafreda, del gran hotel de Cap sa Sal i de l’antic convent de mínims, es troben el llogaret d’Esclanyà, on hi ha una torre medieval, i el barri de Son Moles.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeBiblioteca

Begues (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 50,44 km2, 399 m alt, 6.736 hab (2016)

0baix_llobregatSituat al sud-oest de la comarca, als contraforts nord-occidentals del massís de Garraf, al sud-oest de Barcelona. Travessen el terme la riera de Begues i la de Jafra. El terreny és accidentat, amb abundància de pinedes i pastures, però sobretot d’urbanitzacions.

El municipi, tradicionalment agrícola i ramader, s’ha convertit en un centre d’estiueig i de segones residències, circumstància que a partir del 1960 ha donat un nou impuls a la població i a l’activitat econòmica, centrada actualment en la indústria de la construcció, que explota algunes pedreres, i el sector de serveis. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és a banda i banda de la carretera d’Avinyonet a Gavà; destaca el barri de la Rectoria, al voltant de l’església parroquial de Sant Cristòfor, de base romànica.

Dins el terme també hi ha els ravals i les caseries de Santa Eulàlia, de Campamar, de la Barceloneta, entre d’altres.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesRàdioClub Futbol

Arenys de Munt (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 21,29 km2, 121 m alt, 8.638 hab (2016)

0maresme(ant: Sant Martí d’Arenys)  Situat al sector interior de la comarca, al peu de les serres de coll Sacreu, del Corredor i de Montalt.

L’agricultura, tot i el desenvolupament experimentat per la indústria, és encara l’activitat econòmica dominant; al regadiu s’hi cultiven patates i llegums, i al secà fruiters, vinya, cereals i garrofers. Hi ha floricultura (clavells). La indústria tradicional de les puntes de coixí ha evolucionat cap a una indústria tèxtil dedicada sobretot a la fabricació de tovalloles. L’estiueig i la funció residencial, que han omplert el poble d’urbanitzacions i han transformat l’aspecte de moltes de les antigues masies del terme, complementen l’economia del municipi. Àrea comercial de Mataró.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Martí, d’estil gòtic, conserva un retaule gòtico-renaixentista de Pere Serafí, del segle XVI.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesRàdio