(Catalunya ?, segle XIII)
Trobador. Devia pertànyer a l’orde del Temple, ja que apareix com a Ovivier el Templer.
És autor d’un sirventès adreçat a Jaume I el Conqueridor, encoratjant el monarca pels projectes de croada.
Acard de Mur (Catalunya, segle XIII – després 1316) Procurador de Jaume II de Catalunya al Regne de València.
Acard de Mur (Catalunya, segle XIV) Senyor de Rubió. Per l’enllaç amb Elionor d’Albi, posseïren les baronies de l’Albi i Cervià.
Arnau de Mur (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1343 formà part del consell reial a l’expedició de Pere III el Cerimoniós per ocupar Mallorca.
Dalmau de Mur (Catalunya, segle XIV) Noble. Lluità a la guerra contra Castella. El 1363 formà part del reforços que passaren a Aragó després de la caiguda de Carinyena. El 1374 fou enviat a Castella per impedir que n’entressin incursions de mercenaris estrangers.
Guillem de Mur (Catalunya, segle XIII) Trobador. És autor d’un sirventès a Jaume I el Conqueridor animant-lo a portar a cap una croada.
Isabel de Mur (Catalunya, segle XV) Dama. Serví la reina Joana Enríquez. A la mort d’aquesta, el 1468, era nomenada marmessora i també curadora de la infanta Joana, filla de la difunta. Es casà amb Pero de Urrea. Era germana de Brianda i neboda de l’arquebisbe Dalmau.
Lluís de Mur (Catalunya, segle XIV – 1408) Baró de Mur, l’Albi i Cervià. Acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília (1392). Fou pare de cinc fills: Dalmau, Hug Pere, Lluís, Aldonça i Acard de Mur i de Cervelló.
Ramon de Mur (Catalunya, segle XV) Cavaller. El 1424, al Born de Barcelona, tingué un encontre cavalleresc, davant la cort, amb Bernat de Centelles. El combat no responia a raons personals, sinó només esportives. Els dos contendents foren invitats després a dinar amb el rei Alfons IV el Magnànim.
Simó de Mur (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. Prengué les armes a favor de Ferran I d’Antequera contra Jaume II d’Urgell (1413). Fou un dels qui acompanyaren el notari que féu la crida de submissió davant els murs de Balaguer. Hi fou rebut amb violència. Participà al setge de la plaça.
(Senlecques ?, França, segle XIV – Saint-Lug, França, segle XIV)
Joglar de Joan I de Catalunya. Se’n conserven quatre balades a tres veus, una balada-caça i un virolai.
Les seves composicions pertanyen a l’arx nova tardana.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Joglar. Fou considerat el millor cantor de Catalunya al seu temps.
Intervingué a les festes de coronació d’Alfons III el Benigne, a Saragossa, el 1328.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Trobador. Viatjà per Llombardia, Provença i Tolosa. La dama cantada en els seus poemes és Beatriu de Savoia, esposa de Ramon Berenguer V de Provença.
L’obra que ens ha arribat consta de cinc cançons i algunes composicions joglaresques.
(Catalunya, segle XIII)
Escriptor i trobador.
Li són atribuïdes diverses poesies líriques, tres llargues narracions en vers i un tractat gramatical en prosa Regles o Las rasós de trobar, exposició de doctrina poètica, important -de fet és una gramàtica occitana- des del punt de vista de la història de la literatura.
És molt probable que fos un joglar i convé esmentar el seu poema, de qualitat, Castia gilós, novel·la en versos apariats, i el poema El judici d’amor, influït per altres trobadors de l’època.
(Catalunya, segle XIII)
Trobador. La seva obra és avui desconeguda. L’esmenta, devers el 1279 i com a mort al bisbat de Girona, el famós Cerverí de Girona a Lo vers del comte de Rodés.
Hi és descrit com a persona de tarannà joiós. Una variant de la poesia de Cerverí parla de Vidal com a frare.
Hom ignora si és el mateix homònim citat com a hom savi a la crònica de Jaume I, de la qual ha estat proposat, per cert, com a possible autor parcial. Aquest Vidal fou confident i conseller del rei, que hi diposità gran confiança.
(Catalunya ?, segle XIII)
Cavaller i trobador en llengua occitana. Al servei a Jaume II a Sicília.
Se’n conserven dues epístoles amoroses -o saluts d’amor- i dues composicions més –Ensenhament del scudier i Ensenhament de la donzèla-, interessant per al coneixement dels costums de la noblesa de l’època a través de petits retaules de la vida quotidiana.
(Catalunya, segle XIV)
Trobador. Es troba documentat a la cort de Pere III el Cerimoniós del 1373 al 1381.
Se n’ha conservat només una cançó a honor de Gastó Febus, comte de Foix, en la qual el poeta revela un bon sentit de l’humor.
(Catalunya, segle XII – vers 1167)
Senescal o dapifer del comtes de Barcelona i potser trobador. Era fill del senescal Guillem Ramon i d’Agnès.
Tota la seva vida, a partir del 1116, surt associat al seu germà, el Gran Senescal, bé que no com a simple lloctinent, sinó usant del seu càrrec amb ple dret.
Formà part del consell comtal de Ramon Berenguer IV i fou un dels testimonis de la convalidació del seu testament sacramental.
Sembla haver tingut l’herència en una espècie d’indivís, car surt sempre conjuntament, en qüestions patrimonials, amb el seu germà i nebots.
El 1153 comprà, en nom del comte de Barcelona, el terç genovès de Tortosa. Consta com a senyor d’Hostoles, Oló i Tornamira.
És probable que sigui ell el trobador esmentat per Guillem de Berguedà el 1175, com a vell i arcaic, potser pel seu caràcter, massa provençal.
Dades dels Països Catalans 