Arxiu d'etiquetes: torres

Mussa, torre de

(Benifaió, Ribera Alta)

Antiga torre de defensa, al sector occidental del terme, prop de la font de Mussa, deu que rega una important partida de tarongers.

Moreia, talaia

(Artà, Mallorca Llevant)

Antiga torre de defensa, situada a la costa septentrional, damunt el cap de Ferrutx.

És anomenada també torre de son Morei, del puig de son Morei o del cap de Ferrutx.

Mir, torre d’en

(Prats de Molló, Vallespir)

Antiga torre de defensa i de senyals, bastida a 1.540 m alt sobre el contrafort septentrional de la línia de crestes que separa el Ripollès del Vallespir i que domina la vila de Prats.

Fou feta construir per Jaume II de Mallorca, al segle XIII; als segles XIV i XV fou coneguda com a torre del Castellar.

Matzocs, torre des

(Artà, Mallorca Llevant)

Antiga torre de defensa, a la costa septentrional, al nord de cala Matzocs, dita també torre Nova d’Albarca, de sa Falconera o de Sant Ferran d’Albarca.

Fou construïda el 1751.

Mascarda, torre

(Mosset, Conflent)

Antiga bastida o torre de defensa (848 m alt) de planta quadrada, situada a la vall de la Castellana, vora el riu, que domina l’antic camí de Carcassona a Prada pel coll de Jau.

El 1330 fou donada per Jaume III de Mallorca a Ademar de Mosset, juntament amb la baronia de Mosset.

Mardà, el

(Sagunt, Camp de Morvedre)

(o Almardà) Partida, prop de la costa, damunt el terme de Canet d’en Berenguer; és regada per la sèquia del Mardà, fillola de la d’Algar (o Major de Morvedre).

Hi ha les restes de la torre del Mardà, bastida com a torre de defensa als segles XV-XVI, i ruïnes d’una vil·la romana.

Madaloc, torre de

(Banyuls de la Marenda / Cotlliure, Rosselló)

Torre de senyals de forma cilíndrica, situada al cim del pic de Tallaferro, a 656 m alt, sobre l’Albera marítima, al límit dels dos termes.

És d’origen romà o islàmic, i té 30 m d’alçada.

Ha estat anomenada torre del Diable, lligada a una llegenda de bruixes.

Maçana, torre de la -Rosselló-

(Argelers / Sureda, Rosselló)

Torre de defensa (812 m alt) emprada també com a torre de senyals, situada al sector marítim de l’Albera, al límit dels dos termes, a la divisòria d’aigües de la riera de la Maçana i de la de Vallbona.

Fou bastida pels reis de Mallorca al segle XIV, i és documentada amb el nom de torre de Perabona. Passà a ésser propietat de l’hospital de Sant Joan de Perpinyà.

A la fi del segle XVII tenia encara una guarnició de 23 homes.

Llebeig, cap des -Andratx-

(Andratx, Mallorca Tramuntana)

Cap i promontori (128 m alt), al punt més meridional de sa Dragonera.

Hom hi bastí, el 1585, una torre de defensa, de planta circular. Prop seu hi fou construït un far (que allarga 34 milles), inaugurat el 1910.

Guàrdia, fort de la

(Prats de Molló, Vallespir)

Gran fortificació que domina la vila i la vall del Tec, feta construir en 1677-82 per Vauban, dins el pla de fortificació de la nova frontera meridional de la monarquia francesa.

En aquest indret hi havia hagut la torre de la Guàrdia, testimoniada ja el segle X.