(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1683 a Sebastià de la Torre i Borràs, regidor perpetu d’Alcanyís, natural de Mont-roig de Tastavins (Matarranya), on tenia el palau familiar.
Passà als Oriol.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1683 a Sebastià de la Torre i Borràs, regidor perpetu d’Alcanyís, natural de Mont-roig de Tastavins (Matarranya), on tenia el palau familiar.
Passà als Oriol.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1799 a Fèlix Joaquim Rodríguez de la Encina i Fernández de Mesa, capità de voluntaris honrats valencià.
Continua en la mateixa família.
(País Valencià, segle XIX)
Títol concedit el 1804 al noble Manuel Giner i Giner.
(Vilafranca de Bonany, Mallorca Pla)
(o Sant Martí) Possessió, al sud i a poca distància de la vila, camí d’Alenzell, una altra possessió del terme.
Sant Martí d’Alenzell ja és anomenat així en el repartiment de Mallorca, el 1232, i consta com a alqueria del terme de Petra; fou donada a Ramon Laclusa, però després fou adquirida, amb altres de veïnes, pels templers.
Després de l’extinció de l’orde dels templers (1312), passà als hospitalers, però, reintegrada el 1314 al poder reial, la cavalleria d’Alenzell fou atorgada a Pau Sureda, i el 1391 Pau Sureda i Moià, veguer forà de Mallorca, comprà l’honor de Sant Martí d’Alenzell, origen de la baronia de Sant Martí d’Alenzell, i els seus descendents es cognomenaren Sureda de Santmartí i tingueren el marquesat de Vilafranca.
Dins el seu territori es formà un nucli urbà que donà lloc, el 1620, a la vila de Vilafranca de Bonany, inicialment Vilafranca de Sant Martí.
(Catalunya Nord, segle XVIII – segle XIX)
Títol concedit el 1727, pel rei Lluís XV de França, a Àngel Carles Delpàs-Camporrells i d’Oms, baró de Pià i senyor de Sant Marçal (Rosselló).
S’extingí, amb la família, a la primera meitat del segle XIX.
(País Valencià, segle XX)
Títol concedit el 1922, pel papa Benet XV, a l’alcoià Miquel Payà i Pérez, únic titular.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Títol concedit el 1650 a Gabí de Manca i Sasso, cavaller de Sant Jaume.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1797 a Fèlix Pastor i Duran, comerciant valencià ennoblit. Es tracta del marquesat de Contreras concedit el 1772 a José de Contreras, fill dels comtes de l’Alcúdia, i que havia estat venut, per a beneficiar, el 1796.
Ha passat als Vallès, comtes d’Albalat.
(Rosselló, segle XVII)
Títol concedit el 1680 a Francesc de Ros i d’Alemany per Lluís XIV de França, sobre les senyories de Sant Feliu d’Amunt i Sant Feliu d’Avall, que havia comprat el 1666 als Rocabertí-Pau.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1628 a Josep de Montcada-Pollicino-Castagna i Saccano.
Continua en la mateixa família.