(Catalunya, segle XVII)
Títol, concedit el 1648 per Lluís XIV de França a Josep de Fontanella i Garraver, únic titular.
Fontanella, vescomtat de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: títols nobiliaris
Font de Quinto, baronia de la
Fluvià, marquesat de
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, concedit pel primer Carles III de Catalunya probablement a Francesc de Fluvià-Torrelles i d’Aguilar, senyor de Montseny, de la quadra de Campins i del castell de Fluvià, únic titular.
Floresta, marquesat de la
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol, concedit per Felip V de Borbó el 1703 a Antoni de Potau-Moles i Ferreró, únic titular, sobre les seves possessions de vil·la Floresta i de l’hospital d’Ardèvol de Tàrrega, conegut modernament amb el nom de Casa dels Marquesos de la Floresta; el segle XIX era dels Subies, senyors de Puiggròs.
Figuerola, comtat de
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol, concedit el 1718 per l’emperador Carles VI al general Josep de Figuerola i Argullol, gendre de Ramon de Vilana-Perlas i Camarasa.
En fou segon titular, des del 1884, el seu besnét Manuel de Figuerola i Agustí (mort el 1891), mariscal de camp (1869).
El títol continua en la mateixa família.
Ferrer-Vidal, marquesat de
(Catalunya, segle XIX)
Títol, atorgat el segle XIX pel papa Benet XV a Josep Antoni Ferrer-Vidal i Soler, nascut a Vilanova i la Geltrú el 1852, fill de Josep Ferrer i Vidal i gendre de Joan Güell i Ferrer.
Esponellà, baronia d’
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol senyorial, donat sobre el castell d’Esponellà per l’emperador Carles VI d’Àustria el 1717 a Gaspar de Berard i de Cortiada.
Passà als Fluvià, als Carpi i als Fortuny.
Esmandia, marquesat d’
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit per l’emperador Carles VI d’Àustria el 1708 a Miquel Esmandia, ciutadà honrat de Barcelona, auditor d’artilleria (1706) i de l’exèrcit de Catalunya (1707), regent de l’audiència de Mallorca (1710) i fiscal del Consell d’Espanya (1729-33); únic titular.
Erill, comtat d’
(Ribagorça, segle XVI – )
Títol senyorial, concedit el 1599 a Felip I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill, baró d’Erill i d’Orcau.
La grandesa d’Espanya li fou annexada pel rei-arxiduc Carles III (1708) al seu besnét i quart titular, Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill.
Passà als Melzi, comtes de Melzi, als Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos, comtes de Guendulain, i als Álvarez de Toledo, comtes de Vila Paterna.
Al segle XVI el comtat comprenia les valls de Boí, de Viu, de Manyanet i Fosca i la ribera oriental de la Noguera Ribagorçana, entre el Pont de Suert i Espills.
Eleta, comtat d’
(Catalunya, segle XIX – )
Títol, concedit el 1893 a Jaume Girona i Canaleta, senador, marquès consort d’Águila Real, nebot de Manuel Girona i Agrafel.
Passà als López de Carrizosa.
Dades dels Països Catalans 