Poble (457 m alt) i antic municipi, agregat el 1970 a l’actual, situat al vessant meridional de la serra de Montclar.
L’església parroquial (Sant Roc) havia depès de la de Seró.
El poble formava part del comtat d’Urgell i era centre de la baronia de la Donzell, comprada a mitjan segle XVII pels Solà.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el segle XVIII per l’emperador Carles VI com a sobirà dels Països Baixos a Manuel Desvalls i de Vilanova (mort a Viena el 1760), nebot del primer marquès del Poal.
(Catalunya)
Títol senyorial, concedit el 1692 al mestre de camp Miquel Joan de Taverner-Montornès i d’Ardena (mort el 1708), comte de les Illes i cavaller de l’orde de Sant Joan.
En fou segon titular el seu germà Oleguer de Taverner i d’Ardena.
Passà (1834) als Fiveller, ducs d’Almenara Alta, i als Martorell (1896), marquesos d’Albranca.
(Catalunya, segle XVII – )
Títol, concedit el 1691 al noble Ramon de Sagarriga i de La Puente, senyor de Creixell (Alt Empordà).
El seu nét i tercer comte fou l’erudit Joan de Sagarriga i de Reard.
Passà als Borràs, valencians, i als Cebrián.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, concedit el 1712 a Josep de Boneu i Pi, pel rei-arxiduc Carles III de Catalunya.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, segle XIX)
Títol concedit el 1889 al jurista Melcior Ferrer i de Bruguera.
Poble, a l’antic terme de Tremp, estès a la dreta del Riucós, és separat del terme de la vila pel municipi de Talarn i l’antic de Palau de Noguera.
L’església parroquial és dedicada a l’Esperança.
La baronia de Claret fou concedida el 1654 a Francesc d’Areny i de Toralla, senyor de Claret. El 1787 passà als Gràcia.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit pel rei-arxiduc Carles III, el 1708, a Josep Antoni de Ribera i d’Espuny-Claramunt sobre la seva senyoria de la Torre de Claramunt (Anoia).
En fou l’únic titular.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol, concedit el 1702 a Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, baró de Castellar, sobre la senyoria de Ciutadilla (Urgell) de la seva muller, Elisabet de Cardona-Rocabertí i de Guimerà, baronessa de Sant Mori.
El títol passà als Cortés de Andrada (1788), als Sentmenat, marquesos de Sentmenat (1824), i als Sagnier (1971).
(Catalunya, segle XIV)
Títol nobiliari i senyoria jurisdiccional creats pel rei Pere III el Cerimoniós el gener de 1353.
Com a senyoria, comprenia la vila i la vegueria de Cervera, i amb ells el rei Pere rescabalà el ducat de Girona, concedit dos anys abans a l’infant Joan, per la donació del vescomtat de Bas a Bernat II de Cabrera.
El privilegi fundacional vinculà el nou comtat a la persona del primogènit reial i, de fet, fou posseït per l’infant Joan des del 1353 al 1387; per l’infant Jaume, fill de Joan I, des del gener de 1387 a l’agost de 1388; i per l’infant Pere, també fill de Joan I, entre el gener i l’abril de 1394.
Dades dels Països Catalans 