(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1879 a Josep Eugeni Moré i de la Bastida.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1879 a Josep Eugeni Moré i de la Bastida.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol, concedit el 1849 al comerciant barceloní Francesc Xavier Fontanelles i Calaf.
(estat espanyol, segle XIX)
Títol, atorgat el 1849 al militar i polític Francisco de Paula de Figueras y Caminals.
(Illes Balears, segle XIX – )
Nom què prengué a partir del 1806 el marquesat de la Cova.
(Illes Balears, segle XIX – )
Nom que prengué el 1820 el marquesat de Vilafranca, quan era ostentat per Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós.
(País Valencià, segle XVIII)
Títol, atorgat pel rei-arxiduc Carles III el 1708 a Simó Carròs i de Vilaragut Pardo de la Casta, tresorer general del Regne de València (1706), comanador de les comandes hospitaleres de Torrent i de Picanya.
(Ribera Alta, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1604 a Jordi de Castellví i López de Mendoza, senyor de Carlet (Ribera Alta) i de Tous i de Terrabona, pels seus serveis durant el setge de la Goleta i en la repressió de l’aixecament dels moriscs.
El títol ha passat als Armet.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol amb jurisdicció senyorial, concedit el 1621 a Vicenç de la Grua-Talamanca i Tocco, sobre la seva baronia de Carini, infeudada per Roger I de Sicília als Bonelli.
Passà als Abate (1283), als Montcada, comtes d’Agosta (1392), i a Humbert la Grua (1397).
(Nàpols, Itàlia, segle XVI – )
Títol amb jurisdicció senyorial, concedit el 1505 per Ferran II de Catalunya, a Carlo Spinelli, comte de Cariati.
El cinquè príncep, Filippo Carlo Antonio Spinelli e Sabelli (mort el 1725), fou lloctinent del regne de València.
(Sicília, Itàlia, segle XVIII – )
Títol concedit el 1717 a Antoni Pueyo i Dameto, regidor de Palma de Mallorca, senyor de Campofranco (Sicília) i de Planícia (Mallorca).
La senyoria havia estat vinculada el 1650 pel seu avantpassat Joan Sunyer de Joan.
Passà als Gual i als Rotten. El seu nét i tercer marquès fou l’escriptor Josep de Pueyo i Pueyo.