Arxiu d'etiquetes: títols nobiliaris

Villena, marquesat de

(País Valencià, segle XIV – )

Títol concedit el 1366, per Enric II de Castella, a Alfons de Gandia i de Foix, que el cedí al seu fill segon Pere de Villena i d’Arenós (mort el 1385), però que li fou confiscat el 1391 pels tutors del rei Enric III. Tot i així, el seu nét Enric de Villena i de Castella s’intitulà marquès de Villena.

Fou concedit de nou el 1445, amb agnació rigorosa, a Juan Pacheco y Girón, primer comte de Xiquena i primer duc d’Escalona, que el cedí (1468) al seu fill Diego López Pacheco y Portocarrero (mort el 1529). Quadrinét d’aquest darrer i vuitè marquès fou Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, avi del desè marquès, Andrés López Pacheco y Osorio de Moscoso (mort el 1746), la filla del qual s’intitulà marquesa de Villena; però li posà plet el seu oncle Juan Pacheco y Moscoso (mort el 1751), que acabà casant-se amb ella i fou l’onzè marquès.

Una vegada mort, posà plet a la vídua el seu cosí germà Felipe Pacheco y de la Cueva (mort el 1798), que fou dotzè marquès per sentència del 1768. Mort sense fills, hi hagué més plets, fins que per una sentència del 1804 fou tretzè marquès Diego Fernández de Velasco (mort el 1811), tretzè duc de Frías, descendent agnat d’un germà del segon marquès.

Dels Fernández de Velasco passà per línia femenina, trencant l’agnació, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i als Martorell, ducs d’Almenara Alta.

Villena, ducat de

(País Valencià, segle XV)

Títol concedit el 1420, per Joan II el Sense Fe, a l’infant Enric d’Aragó, comte d’Empúries, a qui el confiscà el 1445, després de la batalla d’Olmedo.

Villatorcas, marquesat de *

(País Valencià)

Veure> marquesat de Vilatorques  (títol valencià, 1680- ).

Villasor, marquesat de

(Sardenya, Itàlia, segle XVI – )

Títol concedit el 1594 a Jaume d’Alagó i de Cardona, tercer comte de Villasor, baró de Sant Boi, lloctinent de capità general de galeres de Nàpols i Sicília, senyor d’Alcanalí i Mosquera i comanador a l’orde de Sant Jaume.

Passà als Silva, marquesos de Santa Cruz.

El comtat de Villasor havia estat atorgat, el 1539, a Jaume d’Alagó i de Besora, avi del primer marquès, senyor de la vila de Sorris, on posseïa un castell palau construït al segle XV.

Villasol, comtat de

(Sardenya, Itàlia, segle XVII)

Títol concedit el segle XVII a Joan Baptista Satrilla, segon comte de Villaralto.

Villarios, marquesat de

(Sardenya, Itàlia, segle XVII)

Títol concedit el 1646 a Joan Baptista d’Amat i Font, segon comte de Villarios, cavaller de Sant Jaume.

El comtat de Villarios havia estat atorgat al seu pare, el mariscal de camp Francesc d’Amat, governador de l’Alguer.

Villaralto, comtat de

(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )

Títol concedit el 1677 a Josep Satrilla i Vico, primer marquès de Villaclara.

Passà al seu fill Joan Baptista Satrilla, primer comte de Villasol.

Villamonte, comtat de

(Aragó, segle XVII – )

Títol concedit el 1626 a Antoni de Calataiud i de Blanes, senyor de Catarroja, Villamonte (senyoria que el seu pare havia comprat al regne d’Aragó) i Provencio, a Castella, i cavaller de Sant Jaume. Morí sense fills, i féu hereva Antònia de Bellvís.

Passà als Azlor d’Aragó, ducs de Vilafermosa, i als Melgar.

Villagràcia, marquesat de

(País Valencià, segle XIX – )

Títol concedit el 1884 al senador valencià Lluís Santonja i Crespo.

Continua en la mateixa família.

Villafont, marquesat de

(Mèxic, segle XVIII)

Títol concedit el s XVIII, per Carles IV, al brigadier Pere de Montcada i Branciforte, cavaller de Sant Joan, natural de Palerm i veí de Mèxic, on es casà amb la segona marquesa de Jaral del Berrio.