(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1898 al senador i diputat Luis Montesino y Fernández Espartero (Bilbao, 1868 – Madrid, 1957), després quart duc de la Victòria, en record de la presa de Morella pel seu oncle Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero.
Continua en la mateixa família.
Veure> marquesat de Mansolí (títol català, del segle XIX).
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1790 a Josep Tadeu Tejedor i Giudice d’Acharte, cavaller de Sant Joan i mestrant de València (1796).
Passà als Galiano i als Núñez-Robres.
(Aragó, segle XVII – )
Títol senyorial concedit el 1658 a Ramon Despuig i de Rocabertí, sobre el seu feu de Monterillo, dit des d’aleshores de Montenegro.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1795 al seu besnét i quart titular Joan Despuig i Dameto.
(Nàpols, Itàlia, segle XVI)
Títol, concedit el segle XVI per Felip II a Dídac de Cabanyelles.
(Sicília, Itàlia, segle XVIII)
Títol concedit el 1744 a Pere de Montcada i La Roca (mort el 1774) per permuta amb el principat de Monterreale, que posseïa vitalíciament.
(Itàlia, segle XX)
Títol concedit el 1924 pel rei d’Itàlia a Conrad de Montcada i de Vallgornera.
(Nàpols, Itàlia, segle XVI – )
Títol atorgat el 1507 a Ferran d’Aragó (mort el 1542), fill il·legítim de Ferran I de Nàpols. Li fou reconeguda la grandesa d’Espanya per Carles I.
Passà als Montcada, prínceps de Paternó, i als Álvarez de Toledo, marquesos de Villafranca del Bierzo.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1628 a Josep de Montcada-Pollicino-Castagna i Saccano, primer comte de San Piero de Monforte. La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1780 al seu quadrinét i setè príncep, Manuel de Montcada i Oreto.
Continua en la mateixa família.
Dades dels Països Catalans 