Arxiu d'etiquetes: títols nobiliaris

Oms, marquesat d’

(Catalunya Nord, segle XVIII – segle XX)

Títol concedit el 1767, per Lluís XV de França, a Josep d’Oms i de Tord, baró de Tresserra, sobre les seves senyories d’Oms, Tellet, Sureda i Bages.

S’extingí al principi del segle XX per manca de successió masculina.

Olocau, comtat d’

(País Valencià, segle XVII)

Títol concedit el 1628 a Alfons Sanç de Vilaragut (òlim de Vilaragut i de Vilanova), senyor de la vall i baronia d’Olocau (de Carraixet), cavaller de Calatrava.

Passà als Fenollet, senyors del Genovés, que es cognomenaren Sanç de Vilaragut, als Crespí de Valldaura, als Safortesa i als Puigdorfila.

La vall i baronia d’Olocau havia estat concedida a Antoni de Vilaragut i Visconti, que la vinculà el 1398, i passà als Sanç, senyors de Llanera.

Olives, marquesat d’

(Sardenya, Itàlia, segle XVIII)

Títol concedit el 1717 a Miquel Antoni d’Olives, pel rei-arxiduc Carles d’Àustria.

Oliva, comtat d’

(País Valencià, segle XV – )

Títol concedit el 1449 a Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt, senyor de les baronies de Nules i Oliva.

Passà als Borja, ducs de Gandia; als Pimentel, comtes-ducs de Benavente; als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Roca de Togores, marquesos d’Asprilles, i als Escrivà de Romaní.

Nules, marquesat de

(País Valencià, segle XVII – )

Títol senyorial concedit el 1636 sobre la baronia de Nules a Joaquim Carròs de Centelles i de Calataiud, segon marquès de Quirra, comte del Castell de Centelles, baró d’Almedíxer, majordom major del rei i comanador d’Ares a l’orde de Montesa.

Passà als Català, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó.

Noguera, marquesat de

(Catalunya ?, segle XVII – )

Títol concedit el 1670 a Antoni de Coloma, fill dels comtes d’Elda i d’Anna, sobre el lloc de Noguera.

Passà als Arias-Dávila, comtes de Puñonrrostro, i als Osorio, comtes de Cervelló.

Neonelli, marquesat de

(Sardenya, Itàlia, segle XVIII)

Títol, concedit el 1774 pel rei de Sardenya a Pere Ripoll.

Navarrés, marquesat de

(País Valencià, segle XVI – )

Títol concedit el 1557 a Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinòs, sobre la baronia de Navarrés, que li havia concedit el rei.

Passà als Pròixida, comtes d’Almenara, als Gurrea, barons de Gurrea, als Bardaixí, barons de Pertusa i marquesos de Cañizar, als Rebolledo de Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos i als Álvarez de Toledo, comtes de Villapaterna.

Mores, marquesat de

(Sardenya, Itàlia, segle XVII) 

Títol concedit el 1657 a Jaume Manca i Ledda, substituint el de comte de Mores, que li havia estat concedit el 1650.

Morera, vescomte de

(País Valencià, segle XX – )

Títol concedit el 1915 a Josep Pastor i Rodríguez, cònsol de Xile a València i establert a Ontinyent, en atenció als seus serveis.

Continua en la mateixa família.