Masia i antic terme. Agregat el segle XIX al municipi de Reus, després al de la Canonja i, des del 1964, unit al de Tarragona.
Situat a l’esquerra de la carretera de Tarragona a Reus.
El 1150 fou donat a poblar per Guillem de Tarragona.
(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
Antic terme i castell, esmentat ja el 1073, la torre de l’homenatge del qual fou transformada el 1704 en capella de Sant Pau. El 1099 existia ja l’església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa.
Fou donat el 1117 al monestir de Sant Pau del Camp, el 1314 tornà als Bell-lloc, que n’havien conservat la castellania; el castell fou destruït el 1808, durant la guerra del Francès.
Els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l’església de Sant Pere (comtat de Bell-lloc).
Antic terme municipal, situat a la conca de Meià i drenat pels rius Boix i Seguers.
Comprenia els pobles de Lluçars, que n’era el centre administratiu, Gàrzola, Tòrrec, Boada i Argentera.
Donà nom al municipi una antiga jurisdicció senyorial que tenia com a centre la casa de la Vansa.
Fou agregat abans del 1930 al municipi actual.
Veïnat i antic terme, situat entre la Muga, el riu d’Arnera i els termes de Maçanet de Cabrenys i de Sant Llorenç de la Muga. Hi havia hagut una església prop de la masia de can Lluís d’Arnera, vora el riu.
El riu d’Arnera neix a la font de l’Arç, sobre el puig Moixer, dins el terme de Maçanet de Cabrenys. Després de rebre, per l’esquerra, la riera d’Ardenya i el Rinadal, aflueix, per l’esquerra, a la Muga, a l’indret anomenat la Muga Torta.
Antic terme i santuari de la Mare de Déu d’Arbull, a l’antic municipi de Fígols de la Conca, situat al vessant occidental de la serra de Montllobar, a la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany a la parròquia de Puigverd de Talarn.
Era de la jurisdicció de la comanda de Susterris.
Antic terme, situat a la zona muntanyosa que separa la vall del Cardener de la vall d’Ora.
És drenat per la rasa d’Antigues, que neix al coll d’Arques, sota la serra de Busa i desemboca, per la dreta, al torrent de la Vallanca, poc abans de l’aiguabarreig d’aquest amb l’aigua d’Ora.
Antic lloc i terme, incorporat el 1842 al municipi, situat a la dreta del riu d’Algars, aigua amunt d’aquest poble.
De l’antic nucli de població resten l’antiga església parroquial de Santa Anna i les ruïnes del castell d’Almudèfer.
Antic terme rural, situat al peu de la serra d’Almenara, a l’extrem septentrional de la plana d’Urgell. Les seves terres són regades pel canal d’Urgell.
Constava d’una sola casa, que havia format part, fins al segle XVIII, del terme d’Almenara i del qual es trobava separada el segle XIX.
Fou agregat, de primer, al municipi de la Fuliola, i després, al d’Agramunt.
Llogaret i antic terme, situat a la serra d’Almenara, que separa la plana d’Urgell de la ribera del Sió. Fins a la segregació del terme rural d’Almenara Baixa fou anomenat, simplement, Almenara.
El centre era l’antic castell i l’església, actualment enrunada, que es troben al cim de l’esmentada serra; la població habita unes quantes masies escampades pel terme.
Fou agregat, inicialment, a la parròquia i al municipi de Boldú, però després passà a formar part del municipi d’Agramunt. Sota la torre anomenada el Pilar d’Almenara han estat trobades restes romanes tardanes o visigòtiques.
Antic terme del comtat d’Urgell. Tenia com a centre el castell d’Almenara, la torre del qual (anomenada el Pilar d’Almenara) es conserva al cim de la serra d’Almenara.
El segle XIX es trobava dividit en dos termes, Almenara Alta i Almenara Baixa.
