Arxiu d'etiquetes: termes

Arnera

(Darnius, Alt Empordà)

Veïnat i antic terme, situat entre la Muga, el riu d’Arnera i els termes de Maçanet de Cabrenys i de Sant Llorenç de la Muga. Hi havia hagut una església prop de la masia de can Lluís d’Arnera, vora el riu.

El riu d’Arnera neix a la font de l’Arç, sobre el puig Moixer, dins el terme de Maçanet de Cabrenys. Després de rebre, per l’esquerra, la riera d’Ardenya i el Rinadal, aflueix, per l’esquerra, a la Muga, a l’indret anomenat la Muga Torta.

Arbull

(Tremp, Pallars Jussà)

Antic terme i santuari de la Mare de Déu d’Arbull, a l’antic municipi de Fígols de la Conca, situat al vessant occidental de la serra de Montllobar, a la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany a la parròquia de Puigverd de Talarn.

Era de la jurisdicció de la comanda de Susterris.

Antigues

(Navès, Solsonès)

Antic terme, situat a la zona muntanyosa que separa la vall del Cardener de la vall d’Ora.

És drenat per la rasa d’Antigues, que neix al coll d’Arques, sota la serra de Busa i desemboca, per la dreta, al torrent de la Vallanca, poc abans de l’aiguabarreig d’aquest amb l’aigua d’Ora.

Almudèfer

(Caseres, Terra Alta)

Antic lloc i terme, incorporat el 1842 al municipi, situat a la dreta del riu d’Algars, aigua amunt d’aquest poble.

De l’antic nucli de població resten l’antiga església parroquial de Santa Anna i les ruïnes del castell d’Almudèfer.

Almenara Baixa

(Agramunt, Urgell)

Antic terme rural, situat al peu de la serra d’Almenara, a l’extrem septentrional de la plana d’Urgell. Les seves terres són regades pel canal d’Urgell.

Constava d’una sola casa, que havia format part, fins al segle XVIII, del terme d’Almenara i del qual es trobava separada el segle XIX.

Fou agregat, de primer, al municipi de la Fuliola, i després, al d’Agramunt.

Almenara Alta

(Agramunt, Urgell)

Llogaret i antic terme, situat a la serra d’Almenara, que separa la plana d’Urgell de la ribera del Sió. Fins a la segregació del terme rural d’Almenara Baixa fou anomenat, simplement, Almenara.

El centre era l’antic castell i l’església, actualment enrunada, que es troben al cim de l’esmentada serra; la població habita unes quantes masies escampades pel terme.

Fou agregat, inicialment, a la parròquia i al municipi de Boldú, però després passà a formar part del municipi d’Agramunt. Sota la torre anomenada el Pilar d’Almenara han estat trobades restes romanes tardanes o visigòtiques.

Almenara -Urgell-

(Agramunt, Urgell)

Antic terme del comtat d’Urgell. Tenia com a centre el castell d’Almenara, la torre del qual (anomenada el Pilar d’Almenara) es conserva al cim de la serra d’Almenara.

El segle XIX es trobava dividit en dos termes, Almenara Alta i Almenara Baixa.

Almassor

(Penelles, Noguera)

Llogaret i antic terme rural, situat en ple pla d’Urgell, vora el poble de Vallverd (del terme d’Ivars d’Urgell) a la parròquia del qual fou adjudicat.

Formà municipi amb Bellestar unit al de Penelles el segle XIX.

Albanyà (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 94,39 km2, 239 m alt, 147 hab (2016)

0alt_empordaSituat a l’alta vall de la Muga, en plena Garrotxa empordanesa. De relleu accidentat pels contraforts del puig de Bassegoda, amb boscos d’alzines i de pins. El terme municipal comprèn dos sectors pràcticament separats pel de Sant Llorenç de la Muga: al sud, l’antic terme d’Albanyà, i al nord, els antics termes de Carbonils i dels Horts, al límit amb el Vallespir.

Hi predomina l’agricultura de secà. La ramaderia, l’avicultura, una petita central hidroelèctrica i, sobretot, l’explotació de la riquesa forestal completen l’oferta econòmica del municipi. Àrea comercial de Figueres.

L’església parroquial de Sant Pere, romànica, és probablement successora de l’antic monestir de Sant Pere d’Albanyà. Al terme hi ha també el santuari romànic de la Mare de Déu del Mont.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques