(Sicília, Itàlia, segle XV – segle XVI)
Noble. Pertanyent a la branca de Sicília. Era marquès de la Padula. Lluità contra els francesos i els florentins, a Itàlia, a les ordres de Ramon de Cardona. Aquest el nomenà governador de Florència el 1512.
El 1514, col·laborant sempre amb Cardona, afavorí la reinstal·lació del duc de Milà. Prengué el castell de Tresso, sobre el riu Ada, i també el de Novara.
(Sicília, Itàlia, segle XVI – després 1601)
Baró de Tortorici. Nét de Jeroni de Montcada i Pollicino-Castagna. Es casà amb Vittoria Saccano, que li aportà les baronies de Calvaruso, Monforte i Saponara, que havien estat alienades el 1531 als Saccano per Guillem de Montcada i Pollicino-Castagna.
Foren pares de Josep de Montcada-Pollicino-Castagna i Saccano, i avis de Jaume de Montcada (mort 1664).
Antoni de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XV – 1473) Senyor d’Agosta. Fill bastard (legítimat el 1446) de Guillem Ramon de Montcada i d’Aragó, el qual li deixà Agosta. Fou el pare de Beatriu de Montcada i de Vallgornera (Sicília, Itàlia, segle XV) Aporta la terra d’Agosta en dot el 1471, quan tenia quatre anys, al seu promès, Pere de Cardona i de Ventimiglia, que en tenia set.
Bernat de Montcada (Catalunya, segle XI) Ardiaca de Barcelona. Fill de Guillem I de Montcada i germà de Ramon I de Montcada i de Renard de Sarroca.
Cèsar de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1648) Nét de Jeroni de Montcada i Pollicino-Castagna. Fundà el convent i l’església de franciscans reformats. Fou diputat del regne el 1636 i fou creat (1628) príncep de Calvaruso. Morí sense fills.
Elionor de Montcada (Catalunya, segle XV) Dama. No consta la seva posició genealògica dins el llinatge. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys, el qual moriria el 1497. Fill seu fou Pere de Rocabertí.
Galceran de Montcada (Catalunya, segle XIII – 1275/76) Senyor d’Eslida. Fill de Guillem I de Montcada i pare de Guillem Ramon de Montcada.
Gastó de Montcada * Veure> Gastó VI de Bearn (vescomte i baró de Montcada, 1171-1215).
Guillem Ramon de Montcada * Veure> Guillem Ramon I de Bearn (vescomte, segle XII-1223).
Guillem Ramon de Montcada (País Valencià, segle XIII – 1295/1301) Fill de Galceran de Montcada. Deixà la baronia de Nules al seu fill Ramon de Montcada i Peris.
Guillema de Montcada * Veure> Guillema de Bearn (baronessa de Montcada, s XIII-1309).
Jaume de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1664) Fill de Josep de Montcada-Pollicino-Castagna. Heretà Calvaruso a la mort de Cèsar de Montcada (mort 1648). Formava part del subbrancó sicília dels prínceps de Calvaruso, el qual s’extingí al principi del segle XIX.
Margarida de Montcada * Veure> Margarida I de Bearn (vescomtessa, comtessa, baronessa…, segle XIII-1319).
Riambau de Montcada (Catalunya, segle XI) Noble que apareix entre el 1064 i el 1067. Segurament fou fill de Guillem I i germà de Guillem.
Roger de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XIV) Fill de Mateu de Montcada, el segon comte d’Agosta, pertanyent a la branca montcadina de Sicília. Com tots els seus germans, lluità el 1392 per l’establiment a l’illa de l’autoritat de Martí el Jove i la reina Maria.
Saurina de Montcada (Bearn, Occitània, 1171/73 – segle XIII) (o de Bearn) Filla de Guillem i de Maria de Bearn. Els seus germans Gastó i Guillem Ramon, un dels quals degué ser bessó d’ella, serien successivament vescomtes de Bearn.
Simó de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XIV – d 1437) Baró d’Ucria. Fill bastard de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta. Fou legitimat el 1409. Formà el brancó sicilià dels barons d’Ucria, que s’extingí amb la seva néta.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – abans 1392)
Filla de Pere de Montcada, de la branca siciliana, i d’una dama anomenada Constança. Ja era morta quan el seu marit Manfred d’Alagó era el principal rebel de l’illa contra els catalans.
La seva filla Maria d’Alagó restaria sota la tutela de la esmentada dama Constança.
(Sicília, Itàlia, s XVII – 1703)
Germà de Jaume. Fou l’iniciador del branquilló sicilià dels prínceps de Lardaria, creada el 1690, després d’haver comprat aquesta vila a la ciutat de Messina.
Adquiriren per enllaços el principat de Rosolini, el comtat de San Antonio i altres feus dels Platamone i els Branciforte.
Aquest branquilló s’extinguí al començament del segle XIX.
(Sicília, Itàlia, segle XV – segle XVI)
Fill de Guillem Ramon de Montcada, a la mort del qual (1466) els seus títols passaren al seu germà Joan Tomàs de Montcada i Sanseverino, encara que Antoni no trigà a rebre de Joan Tomàs el comtat de Caltanisetta i la senyoria d’Agosta. Pagà els 30.000 florins que valia aquesta darrera possessió, la qual era deguda encara als seus antics propietaris, els Requesens, el 1469.
Sembla que de jove era frare dominicà, però que aconseguí la secularització pel temps en què fou beneficiat pel seu germà i precisament per tal de ser afavorit econòmicament.
Es casà amb Estefania Desfar, i foren pares de Comtessina de Montcada i Desfar, que es casà (1500) amb el seu cosí Guillem Ramon de Montcada, fill de Joan Tomàs, fet que relligava els territoris montcadins de Sicília.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1628 a Josep de Montcada-Pollicino-Castagna i Saccano, primer comte de San Piero de Monforte. La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1780 al seu quadrinét i setè príncep, Manuel de Montcada i Oreto.
Continua en la mateixa família.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Jurisdicció feudal, atorgada el 1397 a Jaspert de Talamanca, cavaller i conseller del rei Martí I de Sicília.
El seu fill Joan Vicenç La Grua-Talamanca, baró de Carini, la vengué el 1486 als Aiutamicristo.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)
Jurisdicció feudal, atorgada el s XIV per Frederic II de Sicília a Sanç d’Aragó (mort vers el 1334), fill il·legítim seu, després d’haver estat confiscada al primer baró, García Sancho de Esur.
Sanç es casà amb Macalda Polizzi, que li aportà la senyoria de Cammarata, i el succeí el seu fill Frederic d’Aragó i Polizzi (mort vers el 1339), que fou pare del baró Vinciguerra d’Aragó i Auria, a qui succeí el seu fill Frederic d’Aragó, que fou declarat felló pel rei Martí I de Sicília; la baronia li fou confiscada (1400) i donada al vescomte Bernat IV de Cabrera, que el 1408 la permutà per la baronia de Monterosso amb Enrico Rosso.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1656 a Francesc de La Grua-Talamanca i Conte, fill del primer príncep de Carini.
El 1680, després de la mort del seu fill Vicenç de La Grua-Talamanca i La Valle, segon duc, el títol fou venut als Torallo.
Dades dels Països Catalans 