Arxiu d'etiquetes: setmanaris

Fénix, El

6 Respostes

(València, 8 juny 1844 – 18 novembre 1849)

Setmanari en castellà, publicat en quatre etapes separades i de numeració distinta. Fundat per Rafael Carvajal, tingué col·laboradors destacats.

Dedicat a temes literaris, històrics, artístics i teatrals, mostrà un relatiu interès per la temàtica i la llengua autòctones.

Entre la tercera i la quarta etapa s’hi intercalà, amb els mateixos col·laboradors i la mateixa direcció, la “Revista Edetana” (3 setembre 1848 – 8 abril 1849).

Publicà, en fulletó o separadament, traduccions castellanes de novel·les europees de l’època.

Excelsior

Deixa un comentari

(Eivissa, 1931 – 1936)

Periòdic en castellà. Aparegut com a setmanari catòlic de la Congregació Mariana, i després com a periòdic catòlic bisetmanal. Es decantà, en política, cap a la dreta.

Entre els orientadors, hi hagué els sacerdots Miquel Bonet (director), Amadeu Colom i Narcís Tibau, i tingué un bon nombre de col·laboradors joves.

Eco del Turia, El

1 Resposta

(València, 1857 – 1858)

Setmanari en castellà. Fundat sota la direcció de Vicent Boix. S’ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre.

Intentava d’ocupar el buit deixat a la premsa local per la llei d’impremta de Cándido Nocedal, que féu silenciar molts de periòdics polítics.

Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné; també hi col·laborà Rafael Blasco i Moreno.

Dulzaina, La

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 18 octubre 1868 – 25 abril 1869)

Revista setmanal, en castellà, de literatura, política i costums.

Hi col·laboraren Gabriel Maura (Fermin, Al-Majori), Tomàs Forteza (Ximelis), Bartomeu Ferrà (Aliatar), Pere d’A. Penya i Margalida Caimari.

Cultura Obrera

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 16 agost 1919 – 10 juliol 1936)

Setmanari sindicalista en castellà. Aparegut com a òrgan de l’Ateneu Sindicalista i convertit, a més, en òrgan de la Federació Regional del Treball de Balears el 28 d’agost de 1920.

Els principals directors d’aquesta primera època, que arribà fins al mes de juny de 1924, foren el mestre Antoni J. Torres i el sabater Cosme Salvà. Reaparegué, proclamada ja la Segona República, el mes de setembre de 1931, de nou com a òrgan de l’Ateneu i portaveu de la Confederació Regional.

Suspesa la publicació pel juliol de 1932, tingué encara una tercera època de l’octubre de 1934 fins al seu tancament.

Cuento del Dumenche, El

5 Respostes

(València, 1908 – 1921)

Publicació setmanal. Fundada per Lluís Bernat i Ferrer. Inseria habitualment una narració curta en prosa a cada número, en llenguatge dialectal i amb ortografia castellanitzada, i pretenia d’adreçar-se a un públic popular. Publicà 51 fascicles.

Durant una primera etapa (1908-09), en algunes pàgines de polèmica, els redactors atacaren enèrgicament el grup d’escriptors de Lo Rat Penat, i els acusaren d’utilitzar un idioma arcaïtzant, de limitar-se al conreu de la poesia, de professar una ideologia ultraconservadora i, en conseqüència, de distanciar-se del poble.

El 1910 aparegué “El Cuento Valencià“, dirigit per Morales i Sanmartín, amb unes pretensions més rigoroses, tant des del punt de mira literari com des de l’angle lingüístic; però no passà dels 12 números.

“El Cuento del Disapte“, el 1914, fou una altra iniciativa frustrada. El mateix any tornava a sortir “El Cuento del Diumenche“, ara sota la direcció de Vicent Miguel i Carceller, i continuà fins el 1921, amb un total de 366 opuscles. Durant uns quants mesos la revista publicà obres teatrals.

A partir del 1919 modificà l’ortografia del títol (“El Cuento del Dumenge“) i, en una certa mesura, s’ajustà a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans i demostrà una evident preocupació de dignitat gramatical.

Cri Socialiste, Le

2 Respostes

(Perpinyà, novembre 1936 – 1949)

Setmanari. Aparegut en substitució de “Le Cri Catalan” i com a òrgan oficial de la SFIO, dirigit per Joan Payra. Per l’octubre de 1936 esdevingué l’òrgan de la Federació Socialista dels Pirineus Orientals.

Interromput durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué des del novembre de 1944.

Cri Catalan, Le

5 Respostes

(Perpinyà, 1907 – 1936)

Setmanari. Fundat per Joan Payra i Víctor Dalbiez, dirigit més tard per Albert Bausil. Se subtitulava “satíric, literari, teatral, esportiu i mundà”. El català només hi servia com a element folklòric expressiu.

A la fi del 1916 prengué una orientació política, defensà les idees socialistes i lluità contra el xovinisme, el nacionalisme i el ministre Clemenceau.

A partir del 1936 fou succeït per “Le Cri Socialiste”.

Cresol, El -Madrid-

Deixa un comentari

(Madrid, 1844)

Setmanari satíric i humorístic en català.

Publicat per Josep Bernat i Baldoví, amb la col·laboració de Pasqual Pérez i Rodríguez.

Tingué una vida curta.

Coq Catalan, Le

4 Respostes

(Perpinyà, 10 març 1917 – 9 agost 1941)

Setmanari. Fundat per Albert Bausil, continuador de “Le Cri Catalan”.

En esclatar la Segona Guerra Mundial deixà de sortir fins a la fi del 1940; el 1941 fou reduït a dues pàgines, dedicades a la tradició, l’art i l’esport català.

Demanà la reforma federalista. Polemitzà amb “L’Éveil Catalan”, de caire més català.