(Palma de Mallorca, 5 març 1893 – 1921)
Setmanari republicà. Fundat per Francesc Julià i Perelló. Vingué a ésser l’òrgan del partit republicà radical i d’Alejandro Lerroux a les Illes Balears, i combaté especialment els republicans que acceptaren el reformisme de Melquiades Álvarez.
A més de Julià, Josep Antoni Palmer i Antoni Marroig i Bauxà foren els redactors més regulars.
(Palma de Mallorca, 3 febrer 1900 – 19 desembre 1931)
Setmanari polític en català. Aparegué en èpoques diferents. En la primera etapa (fins al 21 abril 1900) fou dirigit per Joan Torrendell i hom en féu dues edicions, una de popular i una altra d’il·lustrada, i ha estat considerat el primer periòdic polític de clara tendència catalanista.
Tornà a aparèixer el 4 de gener de 1917 fins al 15 de març de 1919, dirigit per Joan Estelrich. Estigué relacionat amb el Centre Regionalista de Mallorca, que recollí les seves idees, i dedicà també una atenció especial als temes culturals.
Finalment, aparegué de nou l’1 de gener de 1931 com a portaveu del Centre Autonomista de Mallorca, dirigit per Andreu Ferrer i Ginard. Defensà una política catalanista acostada a la de la Lliga Catalana.
(Palma de Mallorca, juny 1914 – març 1938)
Setmanari en castellà. Aparegut com a òrgan del Foment de Civisme. Animada bàsicament per Jeroni Massanet, que hi popularitzà el pseudònim de Manitas, mantingué sorolloses polèmiques amb les autoritats locals, que li valgueren alguns entrebancs (detenció del director oficial i del mateix Massanet el 1927, etc).
El seu desenvolupament estigué molt lligat al de la societat: a partir del 1927 Massanet perdé preponderància i es creà un comitè de redacció, alhora que prenia un to més culturalista. El 1930 tornaren a sovintejar les col·laboracions de Massanet, però la publicació deixà d’aparèixer com a òrgan del Foment el 31 de desembre de 1930.
Pel gener de 1931, i amb una periodicitat mensual, aparegué de nou com a òrgan exclusiu i personal de Massanet, que hi utilitzà diversos pseudònims.
(València, 15 juny 1962 – )
Setmanari en castellà. Tracta de l’agricultura del País Valencià, amb un especial interès pels problemes de l’exportació i per la situació dels mercats exteriors, sobretot de l’Europa occidental.
Editat per Sucro SA, n’és propietari Josep Ferrer i Camarena, que l’ha dirigit, amb Martí Domínguez i Barberà.
Entre l’1 de maig i el 21 de desembre de 1966 aparegué com a suplement dominical del diari “Al Día”, publicat per la mateixa empresa, que també edità l'”Anuario Hortofrutícola Español”.
(Palma de Mallorca, 7 març 1869 – 23 febrer 1873)
Publicació setmanal en castellà. Òrgan de l’Associació de Catòlics de Mallorca, fundada per Josep M. Quadrado, que en fou el seu principal redactor -números sencers eren escrits per ell-, però, també compta amb importants escriptors illencs de l’època.
Fou bàsicament una publicació de caràcter político-religiós, malgrat que hi foren publicades algunes composicions poètiques, sempre de temàtica religiosa, sorgida explícitament per tal de lluitar contra la llibertat de cultes establerta després de la Revolució del 1868; en aquest sentit organitzà, una gran campanya per a la recollida de signatures (132.890 a les Illes Balears).
Veure> Cartelera Turia (setmanari valencià, 1964- ).
(València, 15 novembre 1884 – 1938)
Títol de diversos setmanaris publicats a la ciutat en diferents èpoques i que van coincidir en l’anticlericalisme i en el republicanisme més abrandats. La més antiga edità 113 números (15 novembre 1884 – 13 març 1887). Dirigida per Manuel Lluch i Soler, el qual fou empresonat algunes vegades per suposades injúries al rei.
L’any 1908 tornà a publicar-se com a segona època, però amb una vida molt curta. Una altra represa (28 setembre 1909 – 1938) amb canvis de títol (“La Chala” i “La Sombra”, entre ells), a causa de suspensions governatives. Els seus acudits i dibuixos foren molt agressius.
(València, 15 febrer 1862 – maig 1870)
Setmanari satíric en català. Publicat en dues èpoques, en la primera (fins al 22 novembre 1862) n’era editor Joan Guix, director Jaume Peyró i Dauder i impressor Josep M. Ayoldi, en la segona (des del 5 març 1870) l’imprimia Joan Guix.
Publicà part de les Notas al canto del Turia, amb notícies biogràfiques dels personatges citats per Gil Polo en aquesta obra. Mantingué una crítica constant contra “El Saltamartí”.
(València, 2 maig 1847 – 31 juliol 1847)
Setmanari d’humor. Editat per Josep Bernat i Baldoví. Continuador de “La Donsayna” (1844-45) i precedent immediat d’“El Sueco” (1847). Publicà tretze números.
Satiritzava el centralisme madrileny i l’actualitat política i social.
Hi ha reproduccions en facsímil de la col·lecció dels anys 1877, 1911 i 1972.
Dades dels Països Catalans 