Sector (2.020 m alt) de la serralada que separa la Vall d’Aran de Comenges, entre els colls de Bidur i de Panet, damunt la vila de Bossòst.
Arxiu d'etiquetes: serres
Estanyo, serra d’Er
(o Estanho) Alineació muntanyosa, entre els antics municipis d’Escunyau i Vilac, separa les valls de la Garona i del riu Salient, des del bony de Garòs (2.173 m alt) fins damunt Viella.
Encies -Solsonès-
(ort ant: Ansies) Antiga quadra, estesa damunt de la serra d’Encies, contrafort meridional de la serra del Port de Comte que culmina a 1.331 m alt al sud del coll de Jou i que separa les valls del Cardener i de la ribera Salada.
Depèn de la parròquia de Canalda.
Creu de Rial, grau de la
Gran cinglera, que domina la vall d’Ora, damunt Sant Lleïr de la Vall d’Ora, límit meridional de l’altiplà de Busa.
L’antic accés per a automòbils a Busa guanya el cingle des del coll d’Arques pel grau de la Creu.
Costuix, serra de
Serra que separa les valls de Cardós i Ferrera; domina la comella de Castuix, vall tributària de la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Àreu.
Corilla, barranc de
Afluent dretà de la Garona, que neix a la serra d’Arenyo i desemboca al seu col·lector a Gessa.
A la seva dreta, al peu de la serra de Corilla (o de Sant Martí), hi ha l’ermita de Sant Martí de Corilla.
Conangle, cingles de
Relleu (1.644 m alt) oriental de la serra d’Ensija, al límit amb el terme de Fígols de les Mines.
Forma un escarpament d’un centenar de metres que destaca l’anticlinal de la serra d’Ensija.
Collbàs
Santuari de la Mare de Déu de Collbàs. Prop del coll Bas, al camí de Carme a Igualada.
L’església, esmentada ja el segle XIV, fou refeta a la fi del segle XVIII.
Dóna nom a la serra de Collbàs, que limita pel nord la vall de la riera de Carme.
Codony, el -Conca de Barberà-
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Caseria i antiga quadra, a l’oest de la vila.
La serra del Codony (789 m alt), en gran part dins el terme de les Piles, separa la vall del riu Corb de la del Gaià.
