Alineació muntanyosa (1.050 m alt), al límit de les dues comarques, que domina pel sud-est la ciutat i la foia d’Alcoi.
Ull del Moro, serra de l’
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: serres
Turbó, serra del
Massís muntanyós de l’interior del Pre-pirineu, a la vall de l’Éssera. Culmina a 2.556 m alt, al pic del Turbó. S’alça destacat de les serralades veïnes, a les quals s’uneix, vers el nord, pel port de la Múria, i vers l’est pel coll de les Ares.
Té grans extensions boscades. L’alineació es prolonga cap a l’est, per la serra de Vallabriga. Al seu vessant sud-oriental hi ha l’important balneari de les Viles de Turbó.
Tramuntana, serra de -Mallorca-
(Mallorca)
Principal cadena muntanyosa de l’illa, que s’estén amb una direcció sud-oest – nord-est, en uns 90 km, entre sa Dragonera i el cap de Formentor, per la banda més occidental, a tocar de mar i, entre les badies de Palma i Alcúdia, al sector interior.
Està constituïda per tres unitats tectòniques o mantells de corriment formades per calcàries juràssiques i cretàciques per sobre de margues del triàsic. Forma una veritable pantalla orogràfica paral·lela a la costa, la qual és alta i rocosa entre Formentor i Sóller; des d’aquest punt fins a Andratx perd altitud. La màxima altitud és el puig Major (1.445 m).
Pel que fa a la vegetació, predominen les pinedes al vessant meridional i l’alzinar al nord.
Tramuntana, sa -Menorca-
(Menorca)
Sector septentrional, que ocupa cap a un terç de l’illa, entre el cap de sa Mola (riba nord del port de Maó) i la cala d’Algaiarens, al nord-est de Ciutadella.
Es una contrada constituïda per materials paleozoics i mesozoics dels triàssic, que l’antic massís Catalanobalear devia relacionar amb el terç nord, paleozoic, del sistema Mediterrani Català. És accidentat per la petita serra de Tramuntana, que culmina al Toro (358 m alt).
La pluviositat hi origina una màquia d’ullastres i llentiscles i els únics boscos important de l’illa (pi blanc i alzina). Camps i pastures a les poques valls; ramaderia bovina. Població escassa: l’únic poble és Fornells de Menorca. Turisme en creixement.
Torques, serra de -Plana Baixa-
Contrafort (668 m alt) de la serra d’Espadà, al límit amb el terme de l’Alcúdia de Veo, que separa les aigües del riu de Sonella i de la rambla d’Artana.
Toro, serra del -Safor-
(Barx / Simat de la Valldigna, Safor)
Sector de la serra de Valldigna, entre els dos termes, entre la serra de Buixcarró i el Mondúver, que culmina a 607 m alt, al límit dels dos termes, que continua vers el nord per l’altiplà dit el pla del Toro, que domina la Valldigna.
Toralles, cap de les -Ribagorça-
(Areny de Noguera / Monesma i Queixigar, Ribagorça)
Contrafort (1.237 m alt) de la serra del Cis, que separa les valls i els dos termes.
Al vessant septentrional hi ha unes mines de carbó.
Toix, serra de
Continuació vers l’oest-sud-oest de la serra de Bèrnia, on hi ha el cap o morro de Toix, més enllà del barranc de Mascaret, que culmina al puig de Toix (337 m alt), a la Costa Blanca.
Divideix en dos sectors l’oval comprès entre el penyal d’Ifac i la punta de la Bombarda, formant l’extrem meridional de la Raconada de Calp i el septentrional de l’Olla d’Altea.
Tejo, serra d’El
Una de les serres (1.251 m alt) que tanca per l’est l’altiplà de Requena, al nord de la serra de les Cabrelles.
Talló d’Aulet, el
Serra (1.501 m alt) de direcció est-oest, continuació de la serra de Sant Gervàs a ponent de la Noguera Ribagorçana, a l’indret on forma l’estret de Sopeira, aigua avall d’Aulet.
Culmina a 1.501 m alt (tossal de les Cornasses); a ponent d’aquest hi ha el pic anomenat pròpiament el Talló d’Aulet (1.486 m alt).
Dades dels Països Catalans 