(Baix Vinalopó / Vinalopó Mitjà / Baix Segura)
Alineació muntanyosa (835 m alt), que corre en direcció nord-est – sud-oest, entre les valls del Vinalopó i el Baix Segura al sud.
Limita l’horta d’Oriola i el camp d’Elx, entre els termes de Crevillent, Fondó de les Neus, Fondó dels Frares, Albatera i Asp.
(Benifairó de les Valls / Quart de les Valls / Sagunt, Camp de Morvedre)
Contrafort meridional (346 m alt) de la serra d’Espadà, termenal dels tres municipis.
Juntament amb les muntanyes del Codoval i de Romeu constitueix el límit entre la vall de Segó i les Baronies, a la vall del Palància.
Serra, que forma part (entre el coll de les Encebres i el coll d’Abril) de l’alineació muntanyosa que des de la serra de les Salines (a la ratlla de Castella) fins a la serra de Crevillent (al límit amb el Baix Vinalopó i el Baix Segura) separa les conques de la rambla de Favanella (tributària del Segura), amb els seus afluents per l’esquerra, les rambles de les Encebres i de Tresfonts, de la rambla de Tarafa (tributària del Vinalopó), amb els seus afluents per la dreta, les rambles del Derramador, de Xinorlet, de les Cases del Senyor, de Cava-rasa, Fonda i de Tolomó.
El cim culminant (1.052 m alt) és termenal dels municipis de la Romana de Tarafa i el Pinós de Monòver. El cabeç de la Sal (893 m alt), damunt la vila del Pinós, i la serra del Reclot (801 m alt), damunt la Romana de Tarafa, en són els principals contraforts.
(cast: la Carrodilla) Serra (921 m alt), un dels darrers contraforts pirinencs, que forma, en part, el límit de les dues comarques.
Juntament amb la serra d’Estada (1.026 m alt), a ponent en direcció d’est a oest, i alineada, a llevant, amb les de Sant Quilis, del Volterol i de la penya Roja, de direcció sud-est, constitueix un anticlinal mesozoic, que s’estén entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana. Pel nord, és aiguavés de l’Éssera, pel qual desguassa al pantà de Barasona.
Les llenques argiloses compreses entre els plecs són aprofitades per als conreus i l’establiment de petits nuclis: Camporrells, Valldellou, Purroi, Jusseu, Aguinaliu i Estadella.
Al vessant meridional, dins el terme d’Estada, hi ha el santuari de la Corrodella (La Carrodilla, en castellà), marià, el qual dóna nom a la serra.
Antic municipi, agregat a l’actual l’any 1965, que rebé el nom de l’antic castell de Cornudella, desaparegut, que era al cim de la serra de Cornudella (1.207 m alt), contrafort meridional de la serra del Cis, que entre el coll del Vent i la serra de Berganui forma l’acinglerat vessant dret de la vall de la Valira de Cornudella.
La capitalitat fou detinguda pel poble de Ribera de Vall. Uns altres nuclis són els pobles de Sant Martí del Sas, el Sas, Puimolar i Suerri; els despoblats d’Iscles, Soperuny, Tresserra, Vilaplana i la Plana.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Serra (544 m alt), que forma part de l’alineació muntanyosa de l’extrem nord-est de la serra de Tramuntana, entre les serres de la Font i de Sant Vicent.
Separa les valls de Ternelles i del Castell de les de Cuixac i de Sant Vicent.
(Rosselló)
Conjunt orogràfic dels Pirineus, últimes formacions de les serralades pre-pirinenques septentrionals. Estan formades per un conjunt de serres que assoleixen la màxima altitud al sud, al pic de Bugarach (1.231 m), i que van perdent alçada cap al nord, on no sobrepassen els 600 m.
Originades per plegaments apareguts des del començament del terciari, en renovar-se el sistema pirinenc, pel sud estan en contacte amb les formacions calcàries de la Fenolleda.
Per la banda de llevant s’estenen una sèrie d’altiplans àrids i abruptes, resultat d’una forta erosió, que davallen cap als estanys litorals (estany de Salses).
Finalment, al nord, una successió de plecs cretacis, calcaris molt erosionats, divideixen el relleu en una sèrie de depressions que dominen pel nord la vall de l’Aude.
Hi ha unes grans superfícies rocalloses, sense vegetació o amb una migrada vegetació de garriga, amb algunes alzines.
La població, tradicionalment escassa, es dedica a la ramaderia a les planes de llevant i al conreu de la vinya a les depressions de l’est i del nord-est, cosa que dóna lloc a una elaboració de vi de qualitat (vi de les Corberes).
A cavall entre el Llenguadoc i el Rosselló, les Corberes s’inclinaren antigament cap a la plana occitana, però en ésser inclosos dins el departament francès del Pirineus Orientals s’han anat incorporant lentament a la Catalunya Nord; actualment, la major part de l’activitat econòmica i humana resta orientada cap a Perpinyà.
(Ribera Alta / Ribera Baixa / Safor)
Alineació muntanyosa, un dels darrers contraforts del Sistema Ibèric, que separa les tres comarques.
Culmina la cim de la Mola (625 m alt).
Carena que separa la vall de Toran de Comenge, a l’oest del tuc de Cabrera.
(Alacant, Alacantí / Elx, Baix Vinalopó)
Serra (130 m alt), que limita els dos termes, al sud de la serra de Fontcalent.
Forma part del conjunt de relleus baixos retallats, damunt el miocè del pla alacantí, per dos nivells d’erosió quaternària.
Dades dels Països Catalans 