(Alacant, Alacantí / Elx, Baix Vinalopó)
Serra (130 m alt), que limita els dos termes, al sud de la serra de Fontcalent.
Forma part del conjunt de relleus baixos retallats, damunt el miocè del pla alacantí, per dos nivells d’erosió quaternària.
Veure> coll Sacreu (depressió de la Serralada Litoral).
Altiplà estructural (569 m alt), entre el torrent de l’Infern i la riera de Rajadell.
(Benicàssim / Orpesa, Plana Alta)
Alineació dels contraforts costaners de la serra d’Orpesa, estesos entre els dos municipis, d’uns 150 m d’alçada mitjana.
Hi ha algunes torres, com les de la Corda, Colomera i la de Sant Julià, a la costa, i la de Bellver, a la carena.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Articulació costanera de la serra de Tramuntana.
Forma un espadat damunt la mar, limitat per es Morrillo de Bordils (on s’assenta la torre de Lluc) i el morro d’en Llobera.
Serra (1.793 m alt) de la Ribagorça (1.793 m alt al pic d’Amariedo). És una calma de gran superfície (80 km2), allargassada entre les valls de l’Isàvena (Baixa Ribagorça), a ponent, i la Noguera Ribagorçana (Alta Ribagorça), a llevant, i limitada per la vall de Castanesa (als termes de Bonansa i Espés), al nord, i els contraforts de la serra de Berganui, al sud.
Correspon a una cobertora horitzontal de conglomerats postorogènics, estesa damunt les estructures alpines de plegament. La xarxa hidrogràfica l’ha fragmentada en una carena principal, composta de nord a sud per la Creu de Bonansa (1.767 m), els Cavallets (1.706 m), el tossal del Cis (1.759 m) i la roca Cirera (1.757 m), amb valls laterals encaixades on hi ha els nuclis de Betesa i de Sant Orenç, a l’est, i de Calbera i Beranui, a l’oest.
Al vessant septentrional del tossal del Cis, dins el terme de Beranui, hi ha el santuari del Cis, on és venerada la Mare de Déu del Cis.
Serra (925 m alt) de la comarca, entre els termes de la Canyada de Beric i Bellmunt de Mesquí, a la partió d’aigües del riu de Mesquí amb el Bergantes.
(Segrià / Llitera / Baix Cinca)
Veure> la Sardera (alineació de planells).
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Serra (875 m alt), una de les primeres alineacions del conjunt de direcció nord-est – sud-oest, que constitueix el promontori coronat pel cap de Formentor.
Arriba molt escarpada i es prolonga damunt la mar donant lloc a la punta de la Troneta, que al límit septentrional forma la cala de Sant Vicent.
Cim (584 m alt) que ha donat nom a la serra del Cavall Bernat entre els termes d’Alzira, Corbera de la Ribera i Llaurí, la qual forma part del massís de la serra de Corbera.
El relleu, enèrgic i cantellut, reprodueix el flanc est d’un anticlinal cretaci carstificat i limitat a l’oest
Dades dels Països Catalans 