Arxiu d'etiquetes: sèquies

Llaguna, la (Conflent)

7 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 23,09 km2, 1.657 m alt, 238 hab (2012)

(fr: La Llagonne) Situat a la capçalera de la Tet, a la vora esquerra del riu, entre el coll de la Quillana i el de la Perxa. El terme és ocupat en gran part per bosc i pastures.

El turisme hivernal i d’estiu (hotels i residències secundàries) ha suplantat l’economia tradicional, agrícola de secà (cereals, hortalisses i farratges) i ramadera de bestiar boví i equí. Explotació del bosc. Al ras de la Quillana hi ha l’aeròdrom de Montlluís-la Quillana. Àrea comercial de Montlluís.

El poble és a l’extrem meridional del ras de la Quillana, prop del canal de la Llaguna, que aprofita l’aigua de la Tet per al regadiu; l’església parroquial de Sant Vicenç és del segle XII, conserva un mur i un portal romànics, així com una notable Majestat de la fi del segle XII; restaurada l’església a partir del 1968, hom hi ha trobat restes de pintures romàniques.

El terme també comprèn el poble dels Cortals.

Carròs, sèquia d’en

4 Respostes

(Gandia, Safor)

Sèquia de l’horta, que pren l’aigua al riu d’Alcoi, per l’esquerra a l’assut d’Alcoi (o assut d’en Carròs) aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal.

Del mateix assut, per la dreta, l’aigua és desviada cap a la sèquia reial d’Alcoi.

Canyamars, sèquia dels

2 Respostes

(Xàtiva, Costera)

Sèquia de l’horta, que deriva de la sèquia de la Vila; rega la partida dels Canyamars del terme de Canals.

Xixona (Alacantí)

33 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 163,8 km2, 453 m alt, 7.226 hab (2014)

(cast: Jijona) Situat al centre de la vall de Xixona, a la serralada Pre-bètica valenciana, tancada per la penya Roja o penya de Xixona (1.236 m alt), a les vores del riu de la Torre, afluent del Montnegre, que es recorregut per la foia, o canal, de Xixona, al nord d’Alacant. El territori és accidentat.

Predomini de l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers, seguits del d’oliveres, els conreus d’horta i els de garrofers. Ramaderia ovina i porcina; hi té molta importància l’apicultura. Important indústria alimentària basada en la fabricació de torrons de Xixona, a més d’indústria conservera i del moble. Àrea comercial d’Alacant.

La ciutat és al coster d’un tossal, amb carrers estrets i costeruts, a la dreta de la rambla de la Torre, coronat per les restes del castell de Xixona; l’església parroquial de l’Assumpció i de Sant Bartomeu, fou bastida en 1609-29 (es conserva la primitiva parròquia, gòtica); convent de Lloret (1592).

El municipi comprèn, a més, el llogaret i districte de la Sarga (on hi ha valuoses pintures rupestres), la parròquia de Montnegre i els districtes rurals d’Abió, Almarx, Alècua, Almoraig, el Barranc, Bugaia, el Cabeçó, la Canal, Feliu, Nuges, Espartar, Segorb i Silim.

Fou centre de la governació o corregiment de Xixona.

Enllaç web: Ajuntament

Vilella de Cinca (Baix Cinca)

3 Respostes

Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 16,53 km2, 125 m alt, 461 hab (2014)

(cast: Velilla de Cinca) Situat a la dreta del Cinca, accidentat a l’oest per l’altiplà dels Monegres, al nord-oest de la comarca. Hi ha 800 ha de brolla de romaní i farígola.

Hi predominen els conreus de regadiu (cereals -blat, ordi-, hortalisses, farratge i fruiters), que aprofiten les aigües de sèquies i de l’assut de Vilella, sobre els de secà (cereals -blat, ordi, civada-, ametllers, vinya i oliveres). La ramaderia consisteix en bestiar oví, porcí i boví; hi ha avicultura. Posseeix jaciments de lignit. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.

El poble és al límit del regadiu i el secà, a 1 km del Cinca; de l’església parroquial de Sant Llorenç depèn l’església de Sant Valeri, del despoblat de Daimús.

Campo de Arcís, El

1 Resposta

(Requena, Plana d’Utiel)

Poble, situat a 8 km al sud-oest de la ciutat, al centre d’una gran plana vinatera.

La sèquia d’El Campo de Arcís pren l’aigua del riu Magre.

Callastre

1 Resposta

(Estavar, Alta Cerdanya)

Caseria (1.320 m alt), als contraforts meridionals del pla de la Perxa.

El canal de Callastre, que pren l’aigua del riu de Saldes, rega el terme de Sallagosa i desemboca al Segre prop de Bajande.

Tamarit de Llitera (Llitera)

34 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Llitera (Franja de Ponent): 110,60 km2, 360 m alt, 3.538 hab (2015)

(cast: Tamarite de Litera) Situat a la Depressió de l’Ebre i regat modernament pel canal d’Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit), accidentat al nord per la serra de la Gessa. La part muntanyosa és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll.

Agricultura predominantment de regadiu (cereals -ordi, blat de moro-, plantes farratgeres, oleaginoses i arbres fruiters; de regadiu s’hi cultiven ametllers, oliveres i vinya. Ramaderia (bestiar porcí i boví) i cria d’animals de granja. Indústria agropecuària, mobles i ceràmica.

La vila s’estén a la zona de contacte entre el pla i la muntanya; destaquen l’església parroquial de Santa Maria, romànica-gòtica, amb façana romànica (segle XII); les ermites de Sant Miquel (romànica, segle XII, modificada al segle XVI), de Santa Llúcia, el santuari del Patrocini i algunes cases nobles dels segles XVII i XVIII.

El terme comprèn, també, el poble del Gaió, les caseries de Ventafarines i la Melusa, els despoblats d’Orriols, el Tossal, Manenta i Solaner, i l’estació prehistòrica dels Castellassos.

Sueca (Ribera Baixa)

49 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Ribera Baixa (País Valencià): 92,52 km2, 3 m alt, 28.252 hab (2015)

Situat vora el litoral, entre l’Albufera de València i el riu Xúquer, és a dir, des del cap de Cullera fins a la gola del Perelló.

La principal activitat econòmica és l’agricultura, totalment de regadiu, que utilitza aigües derivades del Xúquer per mitjà de sèquies, entre les quals destaca la sèquia major de Sueca. El conreu més estés és l’arròs, del qual Sueca és el primer productor del País Valencià, la qual cosa converteix el municipi en un important centre arrosser. El segueixen en importància els tarongers, les pomeres, els cereals i les hortalisses. L’activitat industrial és escassa i bàsicament es deriva de l’agricultura (molins arrossers i fariners); hi ha també indústria de materials per a la construcció, potenciada pel desenvolupament urbanístic dels municipis turístics situats a la costa. Àrea comercial de València.

La població viu concentrada en petits nuclis a més del cap, entre els quals sobresurten el Perelló i el Mareny de les Barraquetes.

La ciutat és 1 km a l’esquerra del Xúquer; l’església parroquial (Sant Pere), d’una sola nau, fou edificada a partir del 1695, és notable l’església de la Mare de Déu de Sales (1615).

S’independitzà de Cullera el 1607, però es mantingué dins l’orde de Montesa fins el 1803, en que fou creat el ducat de Sueca.

El municipi comprèn, encara, l’antiga illa i caseria de l’Estell, els despoblats i partides de Cincelles, Alborx, Fàrgolos, Vilella, Junçana, i el santuari de la muntanyeta o cabeçol dels Sants.

Enllaços web: Ajuntament – Mostra Internacional de Mim – Metereologia – Club Bàsquet

Burguera, sequiol de

Deixa un comentari

(Oliva, Safor)

Canal de drenatge de les marjals del sector septentrional del terme.