Gran casa, vora Oliva, entre la serra de la Foia, al nord, i el tossal Gros, al sud.
Les seves terres són regades per la sèquia de la Foia.
Foia, la -Safor-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: sèquies
Fentina
Despoblat i partida, a l’oest de la vila.
La sèquia de Fentina pren l’aigua de la sèquia reial del Xúquer.
Favara -Horta-
(Horta)
Antiga alqueria islàmica, que donà nom a la sèquia de Favara, que pren l’aigua al Túria, per la dreta, a l’assut de Favara, dins el terme de Quart de Poblet, travessa els de Mislata, València (on rega les hortes contigües als ravals meridionals) i el sector meridional de l’Horta, fins a Catarroja i Albal.
Jaume I la donà a la ciutat de València el 1239. El 40% de les terres que regava han estat absorbides pel nucli urbà.
Faitanar
Despoblat, que donà nom a la sèquia de Faitanar, un dels dos braços de la de Benàger i Faitanar.
Escorratell
Caseria, a l’esquerra del Segura, aigua avall de la ciutat.
La sèquia d’Escorratell, que s’inicia a l’assut d’Almoradí, rega 300 ha del terme de Redovà.
Escalona, sèquia d’ -Ribera Alta-
Sèquia (o de Castelló), derivada del Xúquer per l’esquerra a la presa d’Escalona, després de la confluència amb el riu d’Escalona, dins el terme de Tous.
Fou concedida el 1593 per Felip II (i ratificada l’any 1604 per Felip III) a favor de Castelló de la Ribera (rega, però, també el terme de Sumacàrcer i el d’Alcàntera) amb un total de 1.200 ha.
Coscollosa -Plana Alta-
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, al nord de la ciutat; la sèquia de Coscollosa, és derivada de la de Castelló.
Colomer, gola de
Una de les sortides a la mar de l’escorredor del Rei, canal de drenatge de l’antic estany de Morvedre.
Cerdanya, sèquia de
Sèquia derivada del riu d’Aravó (afluent, per la dreta, del Segre) al molí de la Vinyola, que rega la plana cerdana a la dreta del Segre i del riu d’Aravó.
Llaguna, la (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 23,09 km2, 1.657 m alt, 238 hab (2012)
(fr: La Llagonne) Situat a la capçalera de la Tet, a la vora esquerra del riu, entre el coll de la Quillana i el de la Perxa. El terme és ocupat en gran part per bosc i pastures.
El turisme hivernal i d’estiu (hotels i residències secundàries) ha suplantat l’economia tradicional, agrícola de secà (cereals, hortalisses i farratges) i ramadera de bestiar boví i equí. Explotació del bosc. Al ras de la Quillana hi ha l’aeròdrom de Montlluís-la Quillana. Àrea comercial de Montlluís.
El poble és a l’extrem meridional del ras de la Quillana, prop del canal de la Llaguna, que aprofita l’aigua de la Tet per al regadiu; l’església parroquial de Sant Vicenç és del segle XII, conserva un mur i un portal romànics, així com una notable Majestat de la fi del segle XII; restaurada l’església a partir del 1968, hom hi ha trobat restes de pintures romàniques.
El terme també comprèn el poble dels Cortals.
Dades dels Països Catalans 