(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Sèquia que pren l’aigua del Millars, en un assut comú amb la d’Almassora. Rega les partides de Fadrell, Censal, Soterrani, Rafalafena, Tacsida, la Safra, la Plana, el Ramell, Canet, Cap i Mediona.
D’aquesta sèquia deriven el Sequial, la sèquia Mitjana i la de Coscollosa.
(Albelda / Tamarit de Llitera, Llitera)
Canal de regadiu, derivat del canal d’Aragó i Catalunya, entre els dos municipis.
(Costera)
Sèquia de la comarca, que pren l’aigua del riu Cànyoles, aigua avall de la font Santa i a l’esquerra del riu.
Rega els termes d’Aiacor, Annauir, Torrella, Vallès de la Costera, la Granja de la Costera i Xàtiva (on forma els braçals de Terç i dels Albanyals), i continua dividida en el braçal de Sorió i el braçal de la Llosa, el segon dels quals rega les hortes de Corberà, Rotglà, Terrafort, Xàtiva i la Llosa de Ranes.
Despoblat i partida, situat al sud-oest de la ciutat i regat per la sèquia de Llombai.
(o casa de l’Aigua) Repartidor del canal de Pinyana.
Poble (1.400 m alt), enlairat damunt Toès de Llar.
Hi passa el canal de Llar, que pren l’aigua de la Tet a Montlluís, a la qual retorna poc abans de Canavelles.
Sèquia derivada del riu dels Sants a través de la sèquia de la Vila, que rega el terme de Canals.
Partida, al nord del terme, regada per la sèquia de Gavarial, braçal de la sèquia de Beneixida, derivada del riu de Sellent.
(Safor)
Sèquia de l’horta de Gandia, derivada de la sèquia reial d’Alcoi a la Casa Fosca, per l’esquerra, juntament amb la sèquia comuna d’Oliva (sèquia comuna de Gandia i Oliva), de la qual se separa a la Casa Clara.
Compta amb 35 files, que se separen en 14 files per a la de Gandia i 25 per a la d’Oliva.
Canal, que drena la zona del terme, entre la ciutat i la mar.
Dades dels Països Catalans 