Canal, que drena la zona del terme, entre la ciutat i la mar.
Arxiu d'etiquetes: sèquies
Foia, la -Safor-
Gran casa, vora Oliva, entre la serra de la Foia, al nord, i el tossal Gros, al sud.
Les seves terres són regades per la sèquia de la Foia.
Fentina
Despoblat i partida, a l’oest de la vila.
La sèquia de Fentina pren l’aigua de la sèquia reial del Xúquer.
Favara -Horta-
(Horta)
Antiga alqueria islàmica, que donà nom a la sèquia de Favara, que pren l’aigua al Túria, per la dreta, a l’assut de Favara, dins el terme de Quart de Poblet, travessa els de Mislata, València (on rega les hortes contigües als ravals meridionals) i el sector meridional de l’Horta, fins a Catarroja i Albal.
Jaume I la donà a la ciutat de València el 1239. El 40% de les terres que regava han estat absorbides pel nucli urbà.
Faitanar
Despoblat, que donà nom a la sèquia de Faitanar, un dels dos braços de la de Benàger i Faitanar.
Escorratell
Caseria, a l’esquerra del Segura, aigua avall de la ciutat.
La sèquia d’Escorratell, que s’inicia a l’assut d’Almoradí, rega 300 ha del terme de Redovà.
Escalona, sèquia d’ -Ribera Alta-
Sèquia (o de Castelló), derivada del Xúquer per l’esquerra a la presa d’Escalona, després de la confluència amb el riu d’Escalona, dins el terme de Tous.
Fou concedida el 1593 per Felip II (i ratificada l’any 1604 per Felip III) a favor de Castelló de la Ribera (rega, però, també el terme de Sumacàrcer i el d’Alcàntera) amb un total de 1.200 ha.
Coscollosa -Plana Alta-
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, al nord de la ciutat; la sèquia de Coscollosa, és derivada de la de Castelló.
Colomer, gola de
Una de les sortides a la mar de l’escorredor del Rei, canal de drenatge de l’antic estany de Morvedre.
Cerdanya, sèquia de
Sèquia derivada del riu d’Aravó (afluent, per la dreta, del Segre) al molí de la Vinyola, que rega la plana cerdana a la dreta del Segre i del riu d’Aravó.
