Arxiu d'etiquetes: sèquies

Camarles (Baix Ebre)

7 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 25,16 km2, 13 m alt, 3.349 hab (2016)

0baix_ebreSituat entre la serra del Boix i l’angle nord-oest del delta de l’Ebre, del qual ocupa una petita part. Es va separar del terme de Tortosa el 1978.

El canal de Camarles hi permet els conreus d’arròs i, en segon terme, d’hortalisses i cítrics. Més extens és el secà, dedicat al conreu d’oliveres, ametllers i garrofers. L’avicultura i el turisme son activitats complementàries. Àrea comercial de Tortosa.

El poble, d’origen islàmic, és troba allargat seguint la línia del ferrocarril, a llevant del terme, i dominat per l’església parroquial de Sant Jaume; conserva l’antiga torre del castell de Camarles, de pedra i circular. Prop del nucli urbà han estat excavades les restes d’un poblat ibèric.

Dins el terme hi ha la masia de la Granadella i les caseries del Lligallo del Gànguil i el Lligalló del Roig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Bescanó (Gironès)

10 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 35,92 km2, 102 m alt, 4.854 hab (2016)

0gironesSituat a la zona de contacte del pla de Girona amb les Guilleries, a la ribera dreta del Ter, a l’oest de Girona. La part muntanyosa del terme és ocupada per pastures i per boscos de pins i d’alzines sureres.

La sèquia de Bescanó, d’antiga tradició, que prové del Ter, rega el terme i fa possible l’agricultura de regadiu: blat de moro, farratges i hortalisses, si bé el secà (avellanes, cereals, olivera i vinya) ocupa més extensió. Hi ha ramaderia ovina i explotació forestal. També hi ha algunes indústries, amb predomini del sector tèxtil, i també alimentària i de la fusta. Àrea comercial de Girona.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, del segle VIII.

Dins el terme es troben el santuari de Santa Margarida de Bescanó, el veïnat de Ribes i els pobles de Montfullà, Estanyol, on hi ha restes d’un poblat ibèric, i Vilanna, amb l’església de Sant Mateu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Dr. Sobrequés

Albesa (Noguera)

9 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 37,61 km2, 237 m alt, 1.596 hab (2016)

mapa nogueraSituat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, poc abans de la seva confluència amb el Segre, i estès per les terrasses fluvials quaternàries esglaonades al sud de la serra Llarga.

L’agricultura de secà i el regadiu, alimentat per la sèquia d’Albesa, centren les activitats econòmiques del municipi, complementades per la ramaderia porcina i ovina. Àrea comercial de Balaguer.

La vila és assentada al peu d’un tossal, al límit entre el secà i el regadiu, i es concentra al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, que conserva un retaule gòtic de pedra del segle XIV, policromat.

L’any 1003 una expedició dels comtes de Barcelona i d’Urgell en terres sarraïnes hi lliurà la important batalla d’Albesa, victoriosa per als cristians. L’any 1228 el rei Jaume I de Catalunya es disposà a conquerir el castell d’Albesa, durant la guerra contra els Cabrera.

Dins el terme es troben també el caseriu i antic lloc de Camporells i les restes de la vil·la romana del Romeral.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aitona (Segrià)

33 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 66,90 km2, 110 m alt, 2.523 hab (2016)

0segriaSituat a l’oest de la comarca, a la dreta del Segre i al límit amb la Llitera. De relleu pla, esglaonat en terrasses fluvials quaternàries.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà (vinyes i oliveres) i de regadiu (important producció de fruita dolça, especialment préssec i pera), aquesta alimentada per la central hidroelèctrica de Seròs, pel canal d’Aragó i Catalunya i per les sèquies d’Aitona i de Remolins.

El poble conserva restes del castell d’Aitona, dalt d’un turó, testimoniat ja en època musulmana. L’església parroquial de Sant Antolí, de finals del segle XVIII, té una notable façana barroca.

Dins el terme municipal es troben els despoblats de Gebut i de Carratalà, a més d’alguns importants jaciments de l’edat del ferro, i altres d’ibèrics, romans i musulmans.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques