Arxiu d'etiquetes: Selva

Recvll

(Blanes, Selva, 5 octubre 1920 – )

Publicació fundada per Salvador Cornellà amb el títol de “Recull d’Or”.

Primer quinzenal i després setmanal. Velografiat i realitzat a mà en la primera època, passà a ésser imprès el mateix any i va perdre el qualificatiu “d’Or”.

Entre els primers redactors, hi figuraren escriptors i il·lustradors que li van donar un gran prestigi.

Redactada en català, fou eminentment literària, encara que, de tendència catòlica social, féu nombroses campanyes en defensa del sindicalisme catòlic. La guerra civil en provocà la suspensió.

Tornà a sortir, en castellà, el 1950, dirigida per Josep Figueres i Turró, i, progressivament, recuperà l’ús de la llengua catalana. Es continua editant i organitzà, anualment, des del 1965, els premis literaris Recull.

Enllaç: Recvll

Ravell, coll de

(Arbúcies, Selva / Espinelves, Osona)

Depressió, entre el massís del Montseny i el de les Guilleries, al límit entre els dos termes, a l’indret on neix el ramal a Sant Hilari Sacalm de la carretera de Vic a Arbúcies.

Hi ha un hostal.

Ramió -Selva-

(Fogars de la Selva, Selva)

Poble, a la capçalera de la riera de Ramió, que neix als vessants septentrionals de la Tordera i aflueix a aquest riu per la dreta aigua amunt de la seva confluència amb la riera d’Arbúcies.

De l’església parroquial de Sant Andreu depèn l’antic santuari de la Serra.

Querós

(Sant Hilari Sacalm, Selva)

Despoblat, al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter.

El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al segle XI; l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies (moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler) i un notable pont (refet en 1696-1700), pel pantà de Susqueda.

El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells. S’independitzà al principi del segle XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí.

Quadres, mas de -Selva-

(Massanes, Selva)

Masia, entre el poble i Hostalric, propietat dels barons de Quadras.

L’edifici actual, denominat inadequadament Baronia de Quadres, fou planejat al començament del segle XX per Puig i Cadafalch; la capella, neogòtica, és oberta al públic com a santuari de la Mare de Déu de Quadres, beneït el 1902.

Productor, El -1925/30-

(Blanes, Selva, 7 novembre 1925 – Barcelona, juny 1930)

Setmanari anarquista. Editat i dirigit per Manuel Buenacasa, primer a Blanes (fins al gener 1926) i després a Barcelona.

Defensà sobretot la formació d’un moviment obrer explícitament anarquista basat en la unió de tres branques: l’organització específica (“universalista”), el sindicalisme i el cooperativisme.

Inspirats en el model de la FORA argentina, mantingué estretes relacions amb “La Protesta” i Diego Abad de Santillán, i capitalitzà una part notable de l’oposició al sector sindicalista de la CNT.

Afavorí així la creació de la FAI, per més que aquesta no es confongués del tot amb la seva proposta.

Pola, torre de

(Tossa, Selva)

Antiga torre de la Costa Brava.

Les seves restes s’aixequen en un promontori damunt la punta de Pola, que separa la cala Giverola, al nord (on hi ha una urbanització), de la cala de Pola i cala Bona, al sud.

Pedró, el -Selva-

(Sant Hilari Sacalm, Selva)

Santuari (Mare de Déu del Pedró), al sud-est del terme, al vessant septentrional del pla de Goteres, a l’antic terme de Santa Margarida de Vallors. Consta des del 1280.

L’església actual fou refeta vers el 1520 i ampliada el 1619; s’hi conserva una imatge del segle XVI.

Pasteral, el

(la Cellera de Ter, Selva)

Caseria, a la dreta del Ter, a la sortida del congost del Pasteral.

Aprofitant aquest congost, es construí el pantà del Pasteral, entre les muntanyes del pla de Sant Gregori, al sud, i els contraforts meridionals de la cinglera del Far, al nord, poc abans de la confluència amb la riera d’Amer.

La resclosa, que té 154 m de llarg per 26 d’alt, fou construïda durant el primer quart del segle XX, igual com la central hidroelèctrica, que fornia d’energia les fàbriques pròximes, i que fou ampliada els anys 1960-70 (6,6 MW de potència instal·lada i una producció anual de 31 milions de kWh).

A partir dels primers anys de la dècada de 1970, es deriva un cabal per a abastar la ciutat de Barcelona i un altre per a la de Girona.

Orri, batllia de n’

(Selva, segle XIII – segle XV)

Demarcació formada pels llocs que havien pertangut al castell de Montsoriu.

Quan aquest castell deixà les funcions de termenat per a transformar-se, al segle XIII, en residència dels vescomtes de Cabrera (i llur fortalesa militar més preeminent), a la vegada que Hostalric (amb el seu castell) fou erigida en vila amb batllia pròpia, els restants pobles del terme de Montsoriu formaren una batllia dita de n’Orri, pel cognom dels seus batlles naturals fins al segle XV.

Els representants de cada parròquia o Universitat de la batllia elegien dos síndics que la representaven en les assemblees i parlaments del vescomtat de Cabrera.