(Illes Balears, segle XIX – segle XX)
Família d’artistes. Iniciada pels germans Emília i Joan Sureda i Bimet.
Sureda -artistes-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XX
Soler, Mateu
(Manacor, Mallorca, segle XIX – segle XX)
Polític. Encapçalà des dels primers anys del segle XX el socialisme manacorí: regidor a partir del 1903, cap de l’agrupació socialista local i principal creador de la casa del poble.
Representà, amb Joan Montserrat i Parets i algun altre, el socialisme dels pobles de Mallorca, sovint enfrontat al de Palma.
Sanmartín i Perea, Juli
(Illes Balears, segle XX)
Escriptor. Publicà obres en castellà de tema mallorquí, com Mallorca, breviario de viaje (1945), Los cien años del Círculo Mallorquín (1951), Viaje a Mallorca (1956) i Uetam. El mejor bajo cantante de su tiempo (1952), biografia del cèlebre baix mallorquí Francesc Mateu i Nicolau.
Rosselló i Villalonga, Joan
(Ciutadella, Menorca, segle XIX – segle XX)
Escriptor. Publicà Idil·li triat (1904, 1928), Ruralismo (1908), La carta del obispo Severo; su autenticidad (1909), Sor Clara Monjo. Apuntes biográficos (1912) i Sor Mariana Olives (1914).
Romero i Vicient, Gregori Carles
(Dolores, Baix Segura, 1906 – País Valencià, segle XX)
Escriptor. Ha estat periodista molt actiu i director de diversos diaris de ciutats petites. És autor de poesies, obres teatrals i narracions.
En la seva producció destaquen la comèdia Don Martín de Paracelso (1945) i el recull de contes A media voz (1954).
Esteve, Joan
(País Valencià, segle XIX – segle XX)
Polític. Visqué usualment a Cocentaina. Fou diputat provincial d’Alacant.
Es feren famoses les seves campanyes, infructuoses davant el silenci oficial, per agermanar les tres províncies de l’antic regne de València, impulsant a fons les idees llançades per Lo Rat Penat.
A la primeria de segle XX tractà, també sense èxit, de polititzar el valencianisme cultural de Teodor Llorente.
Escuder, Josep Maria
(País Valencià, segle XIX – Madrid, segle XX)
Metge i polític. Es traslladà a Madrid essent molt jove. Fou un excel·lent especialista de malalties nervioses.
Actuà en política dins el partit republicà.
És autor d’obres professionals i d’alguns escrits sobre la política del moment.
Escola Mallorquina
(Illes Balears, segle XX)
Conjunt de poetes de la primera meitat del segle XX, vinculats especialment a la revista “La Nostra Terra” i cultivadors d’un humanisme d’arrel clàssica i mediterrània.
Els seus predecessors va ésser Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover i Maspons, i els membres més destacats del grup, Miquel Ramon Ferrà, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès, Miquel Forteza i, per bé que menys vinculat a ells, Bartomeu Rosselló i Porcel.
Després de la guerra civil també comptà amb Miquel Gayà, Llorenç Moyà i Miquel Dolç.
Uns trets comuns la caracteritzen: rigor formal, musicalitat, transfiguració del paisatge, mediterrianisme, herència hel·lènica i humanista en general, llengua depurada i literària, tot i que recull “l’agre de la terra”.
El noucentisme potencià el sentit i la importància de l’Escola, i Josep Carner, Bofill i Mates i, sobretot, el grup format entorn de “Catalunya” (1903-05), se’n feren ressó i promogueren els contactes i els viatges dels autors baleàrics a Barcelona.
Cuesta, Antoni
(València, segle XIX – segle XX)
Productor i director cinematogràfic. Amb el seu germà fundà, vers el 1905, la productora Fills de Blai Cuesta.
Realitzà el primer film important del Païs Valencià: El tribunal de las Aguas (1905), rodà actualitats, com el film dedicat a l’Exposició Regional Valenciana del 1909, i pel·lícules amb argument, com El ciego de la aldea (1907) i El tonto de la huerta (1912, inspirada en La barraca, de Blasco i Ibáñez).
Produí també films de tema taurí (La lucha por la divisa, 1909) i creà un autèntic arxiu de documentals sobre les principals figures taurines del seu temps.
Aliaga i Romagosa, Joaquim
(Castelló de la Plana, Plana Alta, segle XIX – segle XX)
Escriptor i pintor. Col·labora al diari “Las Provincias” de València.
És autor del llibre de contes Mis ocios, reeditat en 1914 amb el nou títol de Doloras en prosa.
Dades dels Països Catalans 