Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Sarrà, Cristòfor

(Palma de Mallorca, segle XVIII)

Teòleg lul·lista. Doctor en medicina.

La defensa de les seves tesis, Theses hipocratico-galenico-lullisticae (Palma, 1742), provocà una encesa polèmica entre els metges mallorquins: Maties Armengual i Andreu Oliver sortiren en la seva defensa, però foren impugnades per Josep Ferrer i l’any següent per Pere Antoni Binimelis, Jaume Llinars i Joaquim Oliver. Hi intervingué també el professor de fisiologia de la Universitat Lul·liana Rafael Armengual en Veritas investigata doctrinae… Raymundi Lulli (1743).

Sanç, Josep

(Perpinyà, segle XVIII – Catalunya Nord, segle XIX)

Físic. Era sacerdot. Fou professor de filosofia i física experimental a la Universitat de Perpinyà. Més tard s’establí a París. Poc abans de la Revolució Francesa tornà a Perpinyà. El 1789 era vicari de Taurinyà.

Fou un actiu propagador de la teoria del magnetisme animal i experimentà el tractament de les paràlisis amb corrents elèctrics; el 1772 publicà Guérison de la paralysie par l’electricité.

Salvà, Onofre

(Illes Balears, segle XVIII)

Jurista. Recopilà les constitucions de Mallorca. També deixà una relació de fets contemporanis.

Salvà, Antoni

(Illes Balears, segle XVIII – Amèrica ?, segle XVIII)

Religiós. Fou missioner a Amèrica. És autor d’una remarcable relació descriptiva sobre Xile i Río de la Plata.

Rosselló, Gabriel Josep

(Palma de Mallorca, segle XVIII – segle XIX)

Escriptor i polític. Fou diputat provincial i alcalde de Palma diverses vegades. Traduí Scribe i Lamartine.

Deixà inèdit un volum de poesies, algunes de les quals serien publicades per Jeroni Rosselló i Ribera.

Rossell, Joan

(Illes Balears, segle XVIII – Toledo, Castella, 1780)

Músic. Fou mestre de capella de la seu de Mallorca i l’any 1763 substituí Jaume de Caselles a la catedral de Toledo.

Se’n conserva un Villancet i una Fuga y canón, obres a vuit veus.

Romeu, Francesc Xavier

(València, segle XVIII – segle XIX)

Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Ensenyà al seminari de Múrcia. El 1824 era paborde de la seu valenciana.

És autor de les obres De latinitate linguae traendae praeclara et optima ratione (1780), De philosophicis disciplinis generosae juventuti publicorum munerum cupidae, maxime accomodatis (1781), De Phisicae experimentalis proestantia et utilitate (1782) i De sacrae oratoriae dignitate adserenda (1783), així com d’alguns sermons notables.

Roig, Nicolau Pasqual

(País Valencià, segle XVIII)

Organista i teòric. Fou organista del Convent Reial dels agustins de València.

L’any 1778 publicà Explicación de la teórica y pràctica del canto llano y figurado.

Rodrigues, Vicent

(País Valencià, segle XVII – València ?, segle XVIII)

Organista. Fou organista i arpista de la catedral de València (1713-61).

És autor de dues misses, d’un Laudate pueri a diverses veus i d’altres obres de tema religiós.

Ricord, Tomàs

(València, segle XVIII – 1813)

Prevere il·lustrat. Es doctorà en filosofia i teologia a València. Oposità el 1776 a la càtedra de llengua grega i hebrea; aconseguí un benefici a la seu. Membre de la Societat d’Amics del País, de la qual fou secretari.

Publicà una Noticia de varias y diferentes producciones del reino de Valencia como también de sus fábricas y artefactos, según el estado que tenían en el año 1791 (1793), un elogi acadèmic del bisbe de Terol Fèlix Rico (1793) i un Extracto de las Actas de la Real Sociedad de Amigos del País del 1787 al 1791 (1792).