(País Valencià, segle XVII)
Eclesiàstic franciscà. El 1668 publicà Joiell preciós i adorno de l’ànima devota…, que fou repetidament reeditat (almenys vuit vegades fins al 1785) i traduït al castellà (1682).
(País Valencià, segle XVII)
Escriptor. Conreà la poesia religiosa en llengua catalana. Participà al certamen literari de 1623 a honor de la Concepció, celebrat a València.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVII – País Valencià, segle XVII)
Frare carmelità. Fou prior dels convents de València i Calataiud, i també provincial.
És autor d’obres religioses.
(País Valencià, segle XVII)
Escultor. Deixeble de Joan Muñoz. Treballà a València, on sembla que introduí les columnes salomòniques, fins que a mitjan segle XVII anà a Madrid i entrà al servei de Carles II.
Esculpí diferents estàtues per al retaule major de l’església dels Sants Joans i el retaule major de l’església de Sant Domènec, ambdues a València.
(País Valencià, segle XVII)
Escultor. Féu diverses escultures per al presbiteri de la catedral de València, arran de la reforma del temple realitzada al seu temps.
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Eclesiàstic. Era canonge del capítol de Mallorca. Deixà escrita una crònica dels fets esdevinguts a l’illa del 1605 al 1627.
(País Valencià, segle XVII)
Escriptor. És autor de poesies catalanes.
(País Valencià, segle XVII)
Escriptor i eclesiàstic. Concursà al certamen poètic celebrat a València el 1623, en honor de la Concepció.
(País Valencià, segle XVII – 1643)
Tercera muller de Lluís de Calataiud i Sanoguera (parent llunyà). Filla i hereva de Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars i mare d’Antoni de Calataiud i de Blanes i d’:
Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Calataiud (País Valencià, segle XVII) Tercer comte de Real. Àlies Sanxis de Calataiud. El seu besnét fou:
Vicent Pasqual Peres Sabata de Calataiud (País Valencià, segle XVIII – després 1751) Comte de Real. Fou el darrer membre de la branca dels comtes de Real, ja que morí solter, i la seva herència passà als descendents de la seva germana Agnès Maria de Calataiud i Ferrandis d’Híxar.