Arxiu d'etiquetes: segle XVI

Sanç, Hipòlit

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVI)

Poeta. Cavaller de Sant Joan de Jerusalem, estigué present al setge de Malta que posaren els turcs el 1565 i el descriví en un poema èpic en octaves, de dotze cants, en castellà, La Maltea (València 1582).

Samatzal, baronia de

4 Respostes

(Sardenya, Itàlia, segle XVI)

Jurisdicció senyorial concedida a Felip de Cervelló i d’Alagó (mort després 1535).

Salt, Onofre

Deixa un comentari

(València, segle XVI – segle XVII)

Escriptor. Trinitari calçat —professà el 1597— i després servita.

Publicà un Epítome de la milagrosa fundación de la sagrada orden mendicante de los siervos de Nuestra Señora (Barcelona, 1611) i una biografia de sant Onofre (1620).

Salon, Joan

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Astrònom. Per encàrrec del papa Gregori XIII, intervingué, a Roma, en la correcció del còmput de l’any 1582 i en la implantació de l’anomenat des d’aleshores calendari gregorià.

Publicà De emmendatione Romani Kalendarii et Paschalis solemnitatis reductione (Florència, 1572; Roma, 1576) i un Espejo astrológico para sangrías, medicina, etc (Barcelona, 1578).

Sales, Joan

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI)

Escultor. Era seguidor de Damià Forment. Conreà l’escultura religiosa.

Safortesa i Marc, Mateu de

2 Respostes

(Illes Balears, segle XV – segle XVI)

Noble. Fill de Pere de Safortesa i Camporrells, i germà de Jaume Joan Safortesa i Marc. Fou l’iniciador de la línia dels Safortesa-Tagamanent. Fou el pare de:

Pere Joan de Safortesa i Descatllar (Illes Balears, segle XV – 1523)  Senyor de Raixa. Fou jurat de Mallorca el 1489, obtingué el privilegi de cavaller el 1498. Es casà amb la pubilla Elisabet de Tagamanent i foren pares de:

Mateu de Safortesa-Tagamanent (Mallorca, s XVI – 1579)  Governador d’Eivissa. Dit el Restaurador de Mallorca. Fou el pare de:

  • Pere Joan de Safortesa-Tagamanent (Illes Balears, segle XVI – 1604/12)  Noble. Obtingué el privilegi de noble el 1602. fou besavi de Francesc, Pere i Mateu de Safortesa-Tagamanent i Sunyer.
  • Guillem de Safortesa-Tagamanent i Gual-Desmur  (Illes Balears, segle XVI – 1603)  Fundà un vincle (que passà, per enllaç de la néta amb un Sales, als Sureda de Santmartí i als Sarriera, comtes de Solterra).

Safortesa i Burguès, Ramon de

4 Respostes

(Illes Balears, segle XIV – segle XV)

Fill de Ramon Burguès i Sorià i de Francesquina de Safortesa i de Marí, i germà de Gregori Burgués i de Safortesa, del qual heretà les cavalleries de Santa Margalida i Hero i el 1415 adquirí les d’Alcudiola, Castellet i Tanca. Fou jurat en cap del regne (1405) i lloctinent del governador general.

De dues mullers tingue dos fills, que formaren dues línies:

  • Pere Ramon de Safortesa i Unís (Illes Balears, segle XIV – segle XV)  Per enllaç amb l’hereva dels Quint, formà la línia vella dels Quint-Safortesa (que més tard recollí l’herència dels Burguès, parents seus, i acabà refonent-se en la línia principal del llinatge), de la qual sortí la branca dels comtes de Formiguera, a la qual pertangué Pere Ramon de Safortesa i de Vilallonga (Illes Balears, 1570 – 1639)  Cavaller. Pertanyia a l’orde de Calatrava. Lluità a Flandes i fou procurador reial a Mallorca. El 1611 fou lloctinent general interí de Mallorca i en 1625-26 fou virrei de Sardenya. El 1632 fou creat comte de Santa Maria de Formiguera.
  • Joan de Safortesa i Febrer (Illes Balears, segle XV)  Fou el fill gran i el continuador de la línia principal del llinatge. Fill seu fou:

Pere de Safortesa i Camporrells (Illes Balears, segle XV)  Jurat de Mallorca (1463). Pare de Mateu de Safortesa i Marc, i de:

Jaume Joan de Safortesa i Marc (Illes Balears, segle XV)  Jurat en cap de Mallorca. El 1478 obtingué el privilegi de cavaller. Besnebot seu fou:

Pere Antoni de Safortesa i Serralta (Illes Balears, segle XVI)  Noble. El 1558 obtingué el privilegi de noble. Fou el pare de:

Lleonard de Safortesa i de Safortesa (Illes Balears, segle XVI – 1630)  Jurat en cap de Mallorca. El 1577 es casà amb l’hereva dels Quint-Safortesa o Quint-Burguès. Des d’aquest moment llurs descendents primogènits anaren alternant els cognoms Burguès-Safortesa i Quint-Safortesa. Llur fill hereu fou Lleonard Burguès-Safortesa.

Sabater, Lluís

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou beneficiat i lector de sagrada escriptura a la seu de València.

Per encàrrec de sant Tomàs de Vilanova escriví l’obra Confessionari novament ordenat, guia de confessors i penitents editada a València el 1555.

Sabata de Calataiud i Ximénez de Lamberri, Eiximèn Peres

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – vers 1444)

Cambrer del rei Martí I l’Humà. Iniciador de la branca dels comtes de Real. Comprà al seu cosí germà Alfons de Calataiud i Gómez de Loaysa, els llocs de Real de Montroi i Montserrat d’Alcalà. El seu cinquè nét fou:

Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Vilaragut (País Valencià, segle XVI – 1588)  Senyor de Real i de Montserrat. Heretà del seu avi matern la senyoria de Beniatjar, fou governador d’Alacant i Oriola i pare de Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars.

Sabata, Joan

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI – Sardenya ?, Itàlia, segle XVII)

Militar. Fou governador de Càller i de la Gal·lura. El 1601 fou nomenat virrei interí de Sardenya, per absència d’Antoni de Coloma, comte d’Elda.

El 1602 publicà Pragmática real sobre el arbitrio frumentario del reino de Cerdeña.