(València, segle XVI – segle XVII)
Poetessa en castellà. Concursà amb èxit -rebé diversos premis- en els certàmens poètics celebrats a València els anys 1592, 1602, 1606, 1608 i 1619.
Fou elogiada per Gaspar Aguilar.
(Sencelles, Mallorca, segle XVI)
Escriptor. Sacerdot. Doctor en teologia. El 1535 regia una escola de gramàtica. És autor de dues llargues composicions en vers, en llatí, dedicades a Carles I amb motiu de la seva visita a Mallorca el 1541, incloses en la relació de les festes feta per Joan Gomis.
Escriví una comèdia, Nova tragicomoedia Gastrimargus appellata, representada públicament a Palma de Mallorca el 1562 davant el bisbe, el governador, jurats i altres autoritats i un total de 8.000 persones de tots els estaments socials. Exercici d’adaptació de la comèdia clàssica, particularment de Terenci, però de tema bíblic -el del ric Epuló i el pobre Llàtzer- seguint els misteris medievals i en un llenguatge sovint cru i llicenciós, s’adscriu plenament en el teatre humanístic en llatí amb finalitat pedagògica propi de l’època.
(País Valencià, segle XVI)
Traductor i poeta. El 1539 publicà la primera versió castellana de les obres d’Ausiàs Marc.
(Baells, Llitera, segle XVI – València, segle XVII)
Frare dominicà, convertit al protestantisme. Sembla que fou procurador del seu ordre a Roma, visitador i vicari del provincial de Tolosa (Llenguadoc). Residí molt de temps a Occitània, en diversos convents.
El 1600 abjurà públicament el catolicisme a l’església de Brageirac (Bergerac), es casà i, probablement, acabà els seus dies a València, des d’on escriví una carta a la seva muller, refugiada a Anglaterra, carta que, traduïda del francès, fou publicada a Londres el 1603.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Escriptor. Cavaller de l’orde d’Alcàntara. Fill del regent del Consell d’Aragó Jeroni Roís de Corella i de Mendoza. Succeí el seu germà Gastó en el comtat de Cocentaina i guanyà per plet al duc de Pastrana el marquesat d’Almenara, a Castella. Serví el rei a Flandes.
Publicà a Anvers el 1614 la seva única obra coneguda, Teatro y descripción del mundo y del tiempo.
Es casà amb Jerónima Dávila y Manrique, marquesa de Las Navas i foren pares d’Antònia Roís de Corella i Dávila.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Dama. Desena comtessa de Cocentaina. Filla de Jeroni Roís de Corella i de Montcada i de Jerónima Dávila y Manrique. Hereta de la seva mare el marquesat de Las Navas.
Es casà amb Diego de Benavides, marquès de Solera i comte de Santisteban del Puerto. Fou la darrera representant del llinatge i la successió passà a llurs descendents.
(València, segle XVI)
Científic. Sacerdot, doctor en teologia, moralista. Deixeble de Jeroni Munyós. Fou canonge de València. Catedràtic de matemàtiques.
Escriví un enginyós tractat sobre la manera de fabricar rellotges de sol: Libro de relojes solares (1575).
(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVI – País Valencià, després 1616)
Cronista. Beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de Sant Miquel d’Ontinyent.
Descriví alguns dels esdeveniments del seu temps, com l’erecció a València de l’Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència el 1606 (en català), el trasllat del cos del vicecanceller Dídac Covarrubias des de Madrid, l’expulsió dels moriscs el 1609, l’entrada a València de l’arquebisbe Aliaga el 1612 i el terratrèmol d’Ontinyent del 1615, totes aquestes relacions en castellà.
(País Valencià, segle XVI)
Arquitecte. Fou un dels ajudants de Guillem Rei a les ordres del Col·legi de Corpus Christi o del Patriarca. Intervingué especialment en la construcció del notable claustre.
(País Valencià, segle XVI)
Lloctinent general de Mallorca (1558-64). De temperament indomable i despòtic, aconseguí de dominar de moment les bandositats familiars i garantir l’ordre públic i posar fi al desgovern de la fi de la lloctinència de Gaspar Marrades.
Davant el perill turc (incursió a Alcúdia el 1558, a Sóller el 1561), promogué amb gran energia les obres de fortificació de l’illa -el 1560 encarregà la fortificació de Palma de Mallorca a l’enginyer Calvi, el qual inicià una obra de nova planta de gran envergadura-, activitat que vigilà personalment al llarg de tot el litoral.
No es mobilitzà, en canvi, davant l’atac turc a Ciutadella, a Menorca, el 1558.
La seva política de defensa deixà la universitat mallorquina en una greu situació econòmica.
Dades dels Països Catalans 