(País Valencià, segle XV)
Dama. Fou una figura molt coneguda als cenacles literaris. Tingué correspondència culta amb Bernat Fenollar.
Ha estat citada als poemes d’aquest escriptor, així com amb un de Simó Pastor i en un anònim castellà, que la lloa per la seva gran bellesa.
(València, segle XIV – segle XV)
Il·luminador. Documentat entre el 1409 i el 1429. Hom no en coneix cap obra, però se suposa dins de l’estil dit gòtic internacional, semblant al Liber instrumentorum i al Breviarium valentinum.
El 1402 la reina li encarregà la il·lustració d’un breviari i el 1404 li pagà un llibre d’oracions. Aquest any realitzà un saltiri per al mercader Antoni Catorra.
Tornà a aparèixer el 1429, juntament amb Domènec Atzuara, en la il·luminació de la Summa predicabilium, encàrrec de fra Mateu, menoret valencià.
(Perpinyà, segle XV – segle XVI)
Metge i cirurgià reial. Traduí al català la Cirurgia de Pere Argelata. La versió fou editada a Perpinyà el 1503.
(País Valencià, segle XV)
Pintor anònim. Autor del retaule de La Visitació conservat al Museu de la Catedral de Sogorb.
Es manifesta continuador dels esquemes flamencs de Jacomart i Joan Reixac, però és més encartonat en les composicions, més barroc en el tractament dels vestits i utilitza amb profusió els gofrats per sanefes, fons i coronaments.
Aquest darrer punt apropa l’autor a Catalunya, on també es conserva a la seu de Barcelona un retaule de la Visitació, encara que podria ésser obra del seu taller, datat entre el 1466 i el 1475.
(País Valencià ?, segle XV)
Escriptor. És autor del tractat Llibre dels jocs partits dels escacs.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Escriptor. Apareix documentat com a notari del 1492 al 1516. El 1474 concorregué al certamen poètic a honor de la Mare de Déu.
És un dels personatges de l’obra Lo somni de Joan Joan.
(Rosselló, segle XV)
Combinació de cognoms, per la qual són coneguts més sovint els germans Castre-Pinós i de So, fills de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Blanca de So i de Sagarriga.
(Catalunya Nord, segle XIV – 1413)
Fill de Bernat (V) de So i de Vilaragut, i de Blanca d’Aragall, als quals succeï a les senyories de Miralles, Queralt, Ansovell i Arànser. Fou capità general de Conflent i Cerdanya.
Assistí a l’expedició de Sardenya (1409) i fou governador del palau papal d’Avinyó quan Benet XIII es trobava assetjat, i hagué de capitular el 1411.
La seva néta fou Blanca de So i de Sagarriga (Catalunya Nord, segle XV) Aportà el vescomtat d’Évol al seu marit Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, i llurs descendents empraren algunes vegades com a primer cognom el de So, bé sol, bé unit al de Castre-Pinós.
(País Valencià, segle XV)
Pintor anònim. Nom amb què era conegut fins ara l’autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet (Museu de Belles Arts de València).
Deixeble del mestre de l’Olleria o bé la mateixa persona que aquest, ha estat identificat amb Antoni Peris per mitjà de la taula de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes (Museu de la Seu de València).
Tanmateix, el retaule de la Mare de Déu de la Llet surt de les característiques comunes a l’obra atribuïda a Antoni Peris.
(Illes Balears, segle XV – Roma, Itàlia, segle XV)
Teòleg mercedari. Fou catedràtic de teologia a Lió i a la Universitat de Barcelona. Ocupà el càrrec de vicari general de l’orde, residint a Roma.
Dades dels Països Catalans 