Antiga quadra de Montbrió de la Marca, prop d’aquest poble.
Cogull, el -Conca de Barberà-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Sarral
Espinal i Travera, Isidre
(Sarral, Conca de Barberà, segle XVII – 1737)
Imaginer. Descendent d’Isidre Espinal. El 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc; del 1695 al 1719 féu diverses obres al monestir d’Escaladei. Fou el pare de:
Isidre Espinal (Sarral, Conca de Barberà, segle XVIII – 1741) Tallista. Fou el pare de:
Isidre Espinal (Sarral, Conca de Barberà, final segle XVIII – segle XIX) Tallista. Era autor d’un Sant Crist i d’un sagrari per a l’església de Sarral. Fou el darrer escultor de la seva família.
Espinal, Isidre
(Sarral, Conca de Barberà, segle XVIII – 1800)
Tallista. Fill d’Isidre Espinal.
Autor d’un retaule per a l’ermita de Sant Cosme i Sant Damià a Sarral, entre altres obres; el 1774 col·laborà amb Francesc Bonifaç en el retaule major de la mateixa vila; acabà el de l’Espluga de Francolí i féu el de Constantí.
Espinal -llinatge-
(Santa Maria d’Oló, Moianès, segle XVI – Sarral, Conca de Barberà, segle XIX)
Llinatge d’imaginaires, coneguts amb el motiu de Xavalla. Treballaren per les contrades tarragonines.
El més antic conegut és Isidre Espinal (Santa Maria d’Oló, Moianès, segle XVI – Sarral, Conca de Barberà, segle XVI) Imaginaire. Contractà l’altar major de la seu de Tortosa (1530), però només féu els de Sant Agustí i Sant Ruf.
Deogràcies, coll de
(Sarral / les Piles, Conca de Barberà)
Depressió (743 m alt) de la serra que separa l’alta vall del Gaià de la del Francolí, entre els dos municipis.
Hi passa la carretera de Montblanc a Santa Coloma de Queralt.
Ametlla i Coll, Claudi
(Sarral, Conca de Barberà, 22 maig 1883 – Barcelona, 8 octubre 1968)
Periodista i polític. Durant la seva joventut exercí el magisteri. Deixà aquesta activitat pel periodisme, que inicià a Tarragona i continuà a Barcelona, on fou redactor, des del 1906, del diari “El Poble Català”, òrgan del Centre Nacionalista Republicà. L’abandonà en 1914, arran del pacte entre el seu partit i els radicals, llavors passà a militar a la UFNR fins al 1914, després ho fou d’Acció Catalana.
Fou redactor d’altres publicacions i en 1915-18 dirigí la revista “Iberia”, destinada a fer propaganda de la causa dels aliats. Col·laborà a “La Publicitat”. Fou corresponsal a Barcelona de l’agència Havas.
Fou governador civil de Girona (1931-32) i de Barcelona (1933). L’any 1936 fou elegit diputat a les Corts espanyoles per Barcelona. S’exilià a Perpinyà (1939), però retornà a Barcelona (1948) i presidí el clandestí Consell de Forces Democràtiques de Catalunya (1958-68). Fou fundador de l’Agència Fabra, i un dels fundadors dels “Quaderns polítics, econòmics i socials” (1945-47).
La primera part de les seves Memòries polítiques, que ressenya el període 1890-1917, ha vist la llum amb bon èxit en 1963. Pòstumament han estat editats el segon i el tercer volum de les seves Memòries polítiques (1918-1936) i (1936-1940) publicats el 1977 i el 1983 i Catalunya, paradís perdut (1984).
Dades dels Països Catalans 