(Palma de Mallorca, 1915 – Santanyí, Mallorca, 6 agost 2000)
Llibreter i pintor, conegut pel pseudònim de Bússer. En la seva pintura es barreja la influència d’alguns pintors mallorquins actuals i d’alguns d’estrangers.
A les seves galeries té un bon arxiu biobibliogràfic de pintors mallorquins.
(Santanyí, Mallorca, segle XVII – 1725)
Mestre de gramàtica llatina al convent franciscà de Santanyí.
Escriví Preceptes, elegàncies, calendes i frases que s’ensenyen en les escoles de gramàtica de la província de Sant Francesc de Mallorca, reimprès diverses vegades fins el 1829.
Poble, situat al nord del terme. És una població desnivellada, que ocupa, tot i la seva poca altitud, una protuberància del primer massís de les serres de Llevant (el puig de Consolació) a mig camí de Portopetre.
El segle XIV era una extensa possessió i a la fi del segle XVI, començà a establir-se població (d’aquesta primera època és la torre d’En Timoner, amb finestres renaixentistes).
El 1805 fou acabat l’oratori que esdevingué, el 1850, església sufragania de Santanyí; el 1863 fou acabada la nova església, que esdevingué parroquial el 1913.
(o s’Almunia) Cala de la costa. La més meridional de la sèrie que caracteritza aquesta costa.
Molt propera a la urbanització i la platja de cala Llombards. Té alguna significació pesquera.
(Santanyí, Mallorca, 10 desembre 1926 – 21 desembre 1997)
Poeta i novel·lista. Inicià estudis eclesiàstics que va haver d’abandonar per malaltia. Després d’una estada al sanatori de Caubet, tornà a Santanyí, on rebé la influència de l’escriptor Bernat Vidal i Tomàs i des de llavors s’ha dedicat apassionadament a la literatura amb un estil molt personal amarat de sensualitat.
De la seva obra poètica destaquen els llibres Quatre poemes de Setmana Santa (1950), Entre el coral i l’espiga (1952), Cant espiritual (1953), Comèdia (publicat el 1968 però escrit el 1954), L’evangeli segons un de tants (1967), premi Carles Riba 1962, Els fets (1974), Has vist, algun cop, Jordi Bonet, Ca n’Amat a l’ombra? (1976), El poder i la verdor, Teatre del gran verd (1983), etc.
Com a novel·lista ha publicat, entre altres, El mar (1958), premi Joanot Martorell 1957, Haceldama (1959), Judes i la primavera (1963) i Mister Evasió (1969), la més reeixida formalment. Ha escrit també dos volums de memòries: Els ulls (1973) i La mirada (1975).
Ha conreat la crítica d’art, la crònica periodística i el teatre (Parasceve, 1958) i ha influït en el corrent renovador de la poesia mallorquina. El 1988 va obtenir el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya amb El jove i el 1990 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi.
Dades dels Països Catalans 