(Sant Julià de Vilatorta / Viladrau, Osona)
Cim (810 m alt) de la serralada que separa les Guilleries de la plana de Vic, entre els dos municipis.
Al vessant nord-est es troba el santuari de Puig-l’agulla.
(Sant Julià de Vilatorta / Viladrau, Osona)
Cim (810 m alt) de la serralada que separa les Guilleries de la plana de Vic, entre els dos municipis.
Al vessant nord-est es troba el santuari de Puig-l’agulla.
(Torrent de Cinca, Baix Cinca, 29 gener 1874 – Sant Julià de Vilatorta, Osona, 17 febrer 1956)
Sacerdot i investigador. Estudià agronomia, física i astronomia a Barcelona.
Des del 1897 dirigí l’observatori meteorològic del Col·legi d’Orfes de Sant Julià de Vilatorta.
Féu importants investigacions de radiofonia, meteorologia i agricultura.
(Barcelona, 1 abril 1860 – Sant Julià de Vilatorta, Osona, 15 abril 1938)
Metge i entomòleg. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de l’Institució Catalana d’Història Natural, de la qual fou president dues vegades (1906-11), i de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Secció de Ciències, del qual fou també president (1911).
Dirigí la col·lecció de la “Fauna a Catalunya”, una publicació de l’Institut de Ciències.
La seva obra més important, en col·laboració amb Pere Antiga, és el Catàleg d’Insectes de Catalunya. Himenòpters (1902-96), publicat per l’IEC.
(Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1815 – Sabadell, Vallès Occidental, 1878)
Científic. Especialitzat en l’aplicació pràctica de les ciències fisicoquímiques, creà una fàbrica de gas a Sabadell, un laboratori químic a Vic, i fou un dels primers a obtenir la preparació industrial del cloroform.
L’any 1863 ingressà al seminari de Barcelona, on fou ordenat sacerdot.
(Sant Julià de Vilatorta, Osona)
(o Castell dels Moros) Antic casal fortificat (domus), construït als segles XII o XIII i subsistent fins al XV.
Amb el mateix nom fou conegut també, fins al començament del segle XVI, el lloc de Sant Julià de Bellpuig, aleshores inclós dins el terme del castell.