Arxiu d'etiquetes: Sanaüja

Capella, Andreu

Deixa un comentari

(València, 1529 – Sanaüja, Segarra, 22 setembre 1609)

Bisbe d’Urgell (1588-1609). Entrat a la Companyia de Jesús (1545), es doctorà en teologia a Alcalá de Henares i fou rector del col·legi de València. El 1570, tanmateix, professà a la cartoixa de Scala Dei.

Fou successivament prior de Portaceli (1574), d’Escaladei (1575 i 1584-86), on introduí una impremta, d’El Paular (1576), de la cartoixa de Nàpols (1579) i de la de Milà (1571-84). Fou visitador apostòlic per a la reforma de la congregació claustral benedictina (1587) i dels canonges regulars de sant Agustí a Catalunya-Aragó.

En recompensa Felip II el proposà per a bisbe d’Urgell a la primeria de 1587, però no prengué possessió fins al desembre de 1588 per trobar-se ocupat als treballs de reforma de l’orde benedictí.

Tingué a Josep de Calassanç com secretari del capítol urgellenc. Hagué d’ocupar-se de contenir la penetració d’hugonots per les fronteres de la seva diòcesi i fundà a la Seu d’Urgell un col·legi de la Companyia i un seminari.

Les seves obres Libro de oración (1577) i el Manual de consideraciones y exercicios espirituales (1575), tingueren una gran difusió i foren traduïdes al llatí, al francès, a l’alemany i a l’italià, i reeditades nombroses vegades.

Publicà en català Sermons dels diumenges i festes (1593-94).

Bulló i Roca, Joan

1 Resposta

(Sanaüja, Segarra, 1540 – Barcelona, 1614)

Religiós carmelità descalç (1573). El seu nom a l’orde era Joan de Jesús. Graduat en arts a Barcelona (1566), exercí el seu ministeri sacerdotal a la Roca del Vallès.

Traslladat a Alcalá de Henares, fou prior a Castella de diversos convents i el primer procurador general davant la Santa Seu. Obtingué de Roma el breu d’erecció de la reforma, en província a part (1580). A partir del 1585 treballà en l’establiment de la reforma carmelitana al Principat (vint convents) i en fou provincial (1588-91 i 1600-03).

Fou bandejat a Castella pel govern central de l’orde (1603), en part per les seves normes pastorals, entre les quals destaca el manament que els religiosos catalans parlessin habitualment català i que prediquessin sempre en aquesta llengua fora ciutat (1601).

És autor de diverses obres religioses, que romangueren inèdites. Tornà al Principat (1613) i predicà a les festes de la beatificació de Teresa de Jesús (1614), amb la qual havia mantingut correspondència (1576, 1581).

Andreví i Castellar, Francesc

3 Respostes

(Sanaüja, Segarra, 7 novembre 1786 – Barcelona, 23 novembre 1853)

Compositor. Mestre de capella a la catedral de Sogorb, a Santa Maria del Mar (Barcelona), a la catedral de València, a la de Sevilla, a la capella reial de Madrid, a la catedral de Bordeus (1836), a París (1845) i a la basílica de la Mercè (1849-53).

Compongué dos oratoris: La dulzura en la virtud i El juicio final, misses, misereres, etc., i publicà un Recueil de Cantiques i un Traité d’harmonie (París, 1848) que fou també editat a Barcelona (1848) amb el títol Tratado teórico práctico de armonía y composición.

Agell i Torrents, Joan

Deixa un comentari

(Sanaüja, Segarra, 4 gener 1809 – Barcelona, 1 abril 1868)

Científic. Catedràtic de Química de la Universitat de Barcelona (1845), format a la Junta de Comerç de Barcelona, on estudià física i química.

Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts, hi llegí algunes memòries interessants: Memoria sobre las leyes que deben determinarse para elevar a ciencia la dinámica eléctrica (1833), Memoria sobre un nuevo telégrafo eléctrico (1845) i Correlación y transformaciones de las fuerzas físicas (1860).

Fou director de l’Escola d’Enginyers Industrials entre el 1860 i el 1868, tret de l’any 1864, que va ocupar el rectorat de la Universitat de Barcelona.

Prohom de la burgesia catalana, formà part del grup conservador de Duran i Bas que després del cop d’estat d’O’Donnell es giraria vers la Unió Liberal. Després del triomf de 1857, es fa palès un allunyament de les posicions polítiques pròpies d’aquesta agrupació.