Veïnat.
(Catalunya, segle XIII – Rupià, Baix Empordà, 20 febrer 1279)
Bisbe de Girona (1254-79). Era fill del vescomte Guillem de Castellnou.
Canonge de Girona (1239), fou elegit bisbe pel capítol el 1254. Celebrà diversos sínodes (1256, 1261, 1274).
Tingué una actitud liberal respecte als jueus: el 1265 permeté a Bonastruc de Porta, gran rabí de la sinagoga, d’escriure un tractat en defensa de la religió judaica i, acusat aquest davant Jaume I de Catalunya, n’aconseguí l’absolució.
El 1274 el rei l’elegí com a àrbitre en el seu conflicte amb els nobles catalans.
(Vic, Osona, 7 gener 1862 – Rupià, Baix Empordà, novembre 1945)
(o Raimon) Polític i advocat. Elegit diputat a Corts per Vic l’any 1899, ocupà un lloc en el Senat des del 1907 fins que hi renuncià el 1918. Fou president de l’Ateneu Barcelonès (1902-03) i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya des del 1903, i regidor de Barcelona (1903-07 i 1912-15).
Militant de la Lliga Regionalista (a partir de 1933, Lliga Catalana) des de la seva fundació (1901), el 1908 en fou elegit president i el juliol de 1917, d’acord amb Cambó, convocà l’Assemblea de Parlamentaris, les sessions de la qual presidí.
Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1924), el 1926 fou destituït pel govern de la Dictadura de Primo de Ribera i confinat a Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), però el govern Berenguer el reposà en el càrrec l’any 1930.
Fou diputat a les Corts Constituents de la II República i al Parlament de Catalunya, on encapçalà la minoria de la Lliga i menà una política conservadora, especialment en la discussió sobre la Llei de contractes de conreu.
Deixà el país el 1936 i hi tornà el 1939 abandonant la política.
Fou oncle de l’historiador Ramon d’Abadal i de Vinyals.
Dades dels Països Catalans 