(Bula d’Amunt, Rosselló / Glorianes, Conflent)
Depressió de la serra que marca el límit de les dues comarques, per on passa el camí entre els dos termes.
Arques, coll de les -Rosselló/Conflent-
5 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Rosselló
Forques (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,39 km2, 140 m alt, 1.169 hab (2012)
(fr: Fourques) Estès per la vall del Rard, a la part oriental de les muntanyes dels Aspres.
La vida econòmica del municipi és basa en l’agricultura de secà, dedicada especialment al conreu dels arbres fruiters i de la vinya, que produeix el vi dolç natural de les Costes de l’Alt Rosselló i vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres. Hi ha ramaderia ovina. Producció de vi. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble es va formar al voltant del castell de Forques, a la dreta del riu Major, poc abans d’unir-se al riu de Montoriol o Mateu per formar el Rard; l’església parroquial de Sant Martí té encastada a la façana una làpida sepulcral del segle XIV i conserva a l’altar major un retaule barroc, esculpit, de la fi del segle XVII. Al sud-est del poble hi ha l’església romànica de Sant Vicenç de Forques.
Estagell (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 20,83 km2, 77 m alt, 1.950 hab (2012)
(fr: Estagel) Situat a les Corberes, al límit amb la Fenolleda i estès des dels contraforts occidentals del massís de Pena fins a la plana on conflueixen l’Aglí i la ribera de Maurí (pla d’Estagell).
El principal recurs econòmic és el conreu de la vinya, prop de la meitat són vins dolços naturals de Costes de l’Aglí i de Ribesaltes, i la resta vins negres de qualitat superior; i ha donat lloc a dues importants cooperatives vinícoles. Àrea comercial de Perpinyà.
La vila, a la dreta de l’Aglí, conserva un portal de l’antiga muralla; l’església parroquial conserva un retaule barroc del Roser, entre altres peces; també n’és notable, a la plaça, el monument a Francesc Aragó, fill de la vila.
Dins el terme hi ha dos menhirs, coneguts per les Encantades, l’ermita de Sant Vicenç i un cementiri visigòtic.
Espirà de l’Aglí (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 26,77 km2, 36 m alt, 3.304 hab (2012)
Estès per la vall de l’Aglí, des dels primers contraforts dels massissos de Pena i de Talteüll fins a la plana rossellonesa, al peu de les Corberes, drenat també al sector nord-est del terme pel Ròvol.
La base de l’economia és l’agricultura, els conreus de regadiu són possibles gràcies a l’aprofitament de l’aigua de l’Aglí i a les capes freàtiques. El conreu de secà més important és la vinya, que produeix vi dolç natural denominat de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló. També hi ha explotacions de pedra calcària i hom extreu del llit de l’Aglí sorra i grava. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble és a la plana dreta de l’Aglí; té l’origen en l’antic priorat d’Espirà de l’Aglí, l’església romànica del qual, renovada a la fi del segle XI, és l’actual església parroquial de Santa Maria.
Elna (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 21,29 km2, 23 m alt, 8.275 hab (2012)
Situat a la plana litoral, al Riberal, a l’esquerra del Tec.
Les bases de l’economia local són l’agricultura, especialment la de regadiu (arbres fruiters i productes d’horta), al secà s’hi conrea vinya, lligada a la producció de vi -diverses cooperatives-, el comerç i la indústria, en part derivada de l’agricultura; també hi creix l’activitat turística.
La ciutat s’alça sobre un turó del centre del terme, dividida en dos sectors, la Vila Alta i la Vila Baixa, circumdats per un recinte de muralles cadascun, bastides al segle XII i inutilitzades el 1680. Se’n destaquen, a la Vila Alta, la catedral d’Elna, amb un claustre notable, i el monument als morts d’Aristides Maillol. A la Vila Baixa hi ha l’església de Sant Jaume i la necròpoli romana i paleocristiana, corresponents a la ciutat pre-romana d’Illiberis, la localització de la qual fou feta el 1948.
Del 1939 al 1944 va funcionar la Maternitat d’Elna, la qual va ajudar a néixer prop de 600 nens, fills de refugiades de la guerra civil espanyola.
El terme comprèn els antics pobles de Sant Martí de la Riba i de Santa Eugènia de Tresmals, i el despoblat de Palol.
Barcarès, camp del
(el Barcarès, Rosselló, abril 1939 – fi 1942)
Camp de concentració. Organitzat a la platja, pel govern francès. Destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l’estat francès a la fi de la guerra civil del 1936-39 procedents de la zona republicana. En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d’aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló.
D’una capacitat de 50.000 persones, n’arribà a contenir, el juny d’aquell any, de 70.000 a 80.000. El camp no fou mai considerat de caràcter repressiu, però als internats no els era permès d’abandonar-lo sense una autorització especial.
El setembre de 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d’instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d’aquest camp, i posat sota l’autoritat militar. Després de l’armistici del 1940 fou un punt de constitució de companyies de treballadors estrangers destinades a diverses localitats de la zona lliure de l’estat francès.
A la seva dissolució, la resta d’interns fou transferida a d’altres camps.
Barbadell *
Veure> Sant Nazari de Barbadell (església).
Cotlliure (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,02 km2, 10 m alt, 3.082 hab (2012)
(fr: Collioure) Situat a la cara marítima de la Marenda. Limita al sud amb la vessant nord de la serra de l’Albera, on abunden diverses espècies de bosc.
Els conreus són bàsicament dedicats a la vinya, que produeix vi dolç natural. També hi ha una important indústria de conserves d’anxoa, si bé l’activitat pesquera és en regressió. El turisme és actualment la primera font d’ingressos del municipi.
La vila es troba al voltant del port de Cotlliure, dividit en dos sectors: el port d’Amunt, que connecta amb la vila vella, i el port d’Avall, que ho fa amb el barri del Raval. Entre els dos nuclis s’alça l’antic castell de Cotlliure, dels segles XIII-XIV, declarat monument històrico-artístic. L’església parroquial de Santa Maria, construïda al segle XVII després de la destrucció de l’antic temple, es troba adossada a una torre medieval aprofitada com a campanar; conserva importants obres d’art. A la vila vella hi ha el santuari de Sant Vicenç, patró de la vila, i fortificacions. Al port d’Avall es conserva l’església gòtica d’un antic convent dominicà.
Al començament del segle XX la vila va ser freqüentada per pintors com Matisse o Picasso. El 1939 s’hi refugià i morí Antonio Machado.
Dins el terme, hi ha el santuari de la Consolació.
Cornellà del Bèrcol (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 5,43 km2, 27 m alt, 2.176 hab (2012)
(fr: Corneilla-del-Vercol) Situat al Riberal, en el pla que separa les conques del Rard i el Tec, a l’antiga zona forestal (bosc del Bèrcol). És travessat per l’aigua de l’agulla de la Mar, que rega un sector d’horta, especialment al sud del poble. Bona part de la superfície del terme és ocupada per pasturatges.
A les zones conreades domina la vinya (producció de vi negre i de vi dolç natural), principal recurs econòmic del municipi; hom hi conrea també arbres fruiters, hortalisses i cereals. Els prats fan possible una ramaderia destinada a la producció de carn (boví i oví). Àrea comercial de Perpinyà. Durant els darrers anys la població ha experimentat un notable ascens.
El poble, d’origen romà, és a l’esquerra de l’agulla de la Mar; conserva restes de l’antic petit castell de Cornellà; hi destaca l’església parroquial, esmentada ja el 1087.
Dins el terme es troba el santuari del Paradís.
Cornellà de la Ribera (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,90 km2, 48 m alt, 1.953 hab (2012)
(fr: Corneilla-la-Rivière) Situat al Riberal, entre les muntanyes que separen el terme de la vall de l’Aglí i la Tet, a l’esquerra d’aquest darrer riu, en part límit meridional.
La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola i especialment dedicada al conreu de la vinya, que ocupa els turons de la part septentrional; hom produeix un dels millors vins de la comarca (vi de qualitat superior dins la zona de Corberes de Rosselló i vi dolç natural dins la de Costes de l’Aglí), que ha donat lloc a una important cooperativa vinícola; també hi ha oliveres; al regadiu s’hi conreen arbres fruiters i verdures, les quals s’irriguen gràcies a l’aprofitament de les capes freàtiques. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a poca distància de la Tet; d’origen romà, fou possessió de l’abadia occitana de la Grassa.
Dades dels Països Catalans 