Arxiu d'etiquetes: Rosselló

Montner (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,98 km2, 125 m alt, 311 hab (2012)

Situat a la vall de l’Aglí, a les Corberes del Rosselló, entre el pla d’Estagell i el puig de Montner (507 m alt), a l’est del coll de la Batalla; drenat pel torrent de la Brossa i pels seus afluents, i que aflueix a l’Aglí per la dreta (constituí des del tractat de Corbeil -1258- la frontera franco-catalana).

La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de la vinya i l’elaboració de vins d’aperitiu i de vi amb denominació d’origen controlat de Costes de Rosselló, activitats que han donat lloc a una cooperativa vinícola; també hi ha conreus d’arbres fruiters i d’hortalisses.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és troba al límit del pla i del sector muntanyós del municipi.

Dins el terme, al puig de Montner, hi ha les restes de l’antiga torre de Montner (bastida a l’alta edat mitjana i subsistent encara el segle XVI) i el santuari marià de la Força-ral, bastit damunt les ruïnes del castell de la Força-ral.

Montesquiu d’Albera (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 17,06 km2, 250 m alt, 1.195 hab (2012)

(fr: Montesquieu des Albères) Situat al límit amb el Vallespir, estès des de la riba dreta del Tec fins a la serra de l’Albera (puig de Sant Cristau, l’antic Montesquiu, 1.015 m alt), que accidenta el sector sud del terme, cobert de bosc d’alzines, que està força delmat pels incendis, i per pasturatges.

La vida econòmica del municipi es limita a l’agricultura de secà, amb predomini de la vinya, destinat a la producció de vi corrent, vi de qualitat i vins d’aperitiu, i llegums; al regadiu, situat a la plana al·luvial propera al riu, regada pel canal de l’Albera, s’hi conreen arbres fruiters (presseguers i albercoquers, sobretot). Hi ha ramaderia (molt migrada).

El poble es a la dreta del torrent de Sant Cristau, al peu del vessant meridional del puig de Sant Cristau, que havia estat coronat pel castell de Sant Cristau o d’Albera, centre de la baronia de Montesquiu.

Dins el terme hi ha el mas i antic santuari d’Agullons (o dels Agullons).

Montescot (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,02 km2, 14 m alt, 1.712 hab (2012)

Situat al nord-oest d’Elna, al Riberal.

En un terreny pla i molt conreat: fruiters i verdures al regadiu i vinyes al secà, aquesta última és la riquesa principal i produeix vins de qualitat superior (de la zona de Rosselló dels Aspres) i vins d’aperitius. La ramaderia ovina, bovina i equina ha esdevingut el complement econòmic de l’agricultura. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha experimentat un ascens notable, per influència de Perpinyà, on treballa part de la població activa.

El poble és establert vora l’església parroquial i creuat per la carretera d’Elna a Tuïr. Fou centre de la baronia (després varvassoria) de Montescot.

Dins el terme hi ha la masia i antic poble de Valric i diversos masos.

Bellpuig -Rosselló-

(Prunet i Bellpuig, Rosselló)

Poble, situat a la carena que separa les valls dels rius Ample i de les Bules, al voltant de l’antic castell de Bellpuig (aturonat, a 772 m alt, i arruïnat).

Al peu de la carretera de Bulaternera als Banys d’Arles hi ha l’església parroquial, romànica, antigament anomenada de Sant Pere de la Serra, i actualment, la Trinitat de Bellpuig, que ha esdevingut un santuari famós.

Bell-lloc, torre de -Rosselló-

(Sant Llorenç de la Salanca, Rosselló)

Antiga torre de defensa de la costa, situada a l’esquerra i prop de la desembocadura de l’Aglí, al límit amb el terme del Barcarès.

Actualment és un mas anomenat la Torre.

Millars (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 19,12 km2, 102 m alt, 4.012 hab (2012)

(fr: Millas) Situat al Riberal, a la plana al·luvial de la vall de la Tet, a banda i banda del riu. Al sector nord una sèrie de turons, coberts de vinya, pugen fins al coll de la Batalla, que separa les valls de la Tet i de l’Aglí.

La base econòmica local és l’agricultura, especialment de regadiu, força mecanitzada, la qual es destina al conreu de fruites i verdures, i és possible gràcies als regatges derivats de la Tet i a l’aprofitament de les aigües d’origen muntanyenc i de les capes freàtiques. De secà s’hi conreen oliveres i, sobretot, vinya, que ha donat lloc a una cooperativa agrícola que produeix vi. Las activitats industrials van lligades a l’agricultura. La població, gràcies a la proximitat de Perpinyà, tendeix a creixer.

El poble, que conserva part de les muralles medievals, és a la dreta del Tet. Al començament del segle XVIII esdevingué centre dels marquesat de Millars.

Dins el terme hi ha l’antiga granja de Sant Martí de la Riba.

Batalla, coll de la -Fenolleda / Rosselló-

(Bellestar de la Frontera, Fenolleda / Millars, Montner, Rosselló)

Coll (269 m alt) de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, entre els antics castells de Caladroer i de la Força-ral.

És termenal dels tres municipis, i límit tradicional de Catalunya amb el regne de França des del segle XIII.

Llupià (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,88 km2, 104 m alt, 1.960 hab (2012)

(fr: Llupia) Situat a l’esquerra del Canta-rana, afluent del Rard, a la zona est dels Aspres, que fan accidentada la totalitat del terme.

La principal riquesa és el conreu de la vinya, que produeixen vi de taula, vi de qualitat superior de les costes de l’Alt Rosselló i vi dolç natural. També hi ha conreu de fruiters (albercocs), cereals i hortalisses. Cooperativa vinícola. Àrea comercial de Perpinyà.

El fort creixement demogràfic experimentat des del 1960 respon a la proximitat de Tuïr i Perpinyà, on treballa bona part de la població.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Tomàs (esmentada ja el segle XI), hi ha restes, també, de l’església de Sant Romà (segle X).

El municipi comprèn, a més, el santuari marià i antic poble de Vilarmilà.

Llauró (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,34 km2, 320 m alt, 316 hab (2012)

(fr: Llauro) Situat al vessant nord del coll de Llauró, entre el Rosselló i el Vallespir, a la dreta de la riera de Mener. El terme és en bona part cobert de suredes.

Conreus de vinya. Lloc d’estiueig i segones residències. Àrea comercial de Tuïr.

Al poble destaca l’església parroquial romànica, la qual és esmerletada en un dels costats; al segle XI era del monestir d’Arles; passà, successivament, el 1139 al capítol d’Elna, el 1163 al monestir del Camp i el 1273 a la senyoria de l’infant Jaume.

Al nord del poble hi ha el dolmen anomenat la Cabana del Moro.

Illa (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 31,67 km2, 160 m alt, 5.354 hab (2012)

(o Illa del Riberal, fr: Ille-sur-Tét) Situat al Riberal, en una terrassa fluvial a la dreta de la Tet, al nord dels Aspres. El terme és força accidentat.

És un important centre de producció agrícola al fons de la vall, basada en l’agricultura de regadiu, hi tenen importància els arbres fruiters (albercoquers, cirerers, pomeres, pereres i presseguers) i les verdures primerenques; de secà s’hi conrea vinya. L’activitat industrial deriva en bona part de l’agricultura i de la construcció (extracció de graves).

La vila, enlairada a la dreta de la Tet, conserva el darrer cercle de muralles. Hi destaquen l’església romànica de Santa Maria de la Rodona, fortificada, l’antic hospital, amb l’església de Sant Jaume (1236) i alguns casals senyorials. L’església parroquial de Sant Esteve del Pedreguet va ésser bastida al segle XVII sobre l’antic temple del segle XI. El 1314 fou erigida en centre del vescomtat d’Illa.

El terme comprèn, a més, l’antic monestir de Sant Climent de Reglella, el santuari de Sant Maurici de Graulera i el despoblat de Casesnoves.