Arxiu d'etiquetes: Rosselló

Corbera del Castell (Rosselló)

4 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,25 km2, 160 m alt, 717 hab (2012)

(fr: Corbère) Situat entre la zona muntanyosa dels Aspres i el Riberal, a la dreta del riu del Bulès, afluent de la Tet, drenat per la sèquia o canal de Corbera.

Els recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura de secà (hortalisses, vinya i arbres fruiters), són limitats, circumstància que ha provocat un important descens demogràfic iniciat ja a mitjan segle XIX, després de la segregació de Corbera de les Cabanes, el 1856.

El cap del municipi és avui el barri dels Cortals, sorgit al peu d’un turó on hi ha l’antic poble, dit de Corbera d’Amunt (o de Munt), situat al coster d’un turó, damunt del qual s’aixeca l’antic castell de Corbera, que ha estat restaurat. L’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, ocupa el lloc de l’antiga capella del castell. Al poble destaca també l’antiga església parroquial de Sant Pere del Bosc.

Corbera de les Cabanes (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 4,14 km2, 150 m alt, 1.125 hab (2012)

(o Corbera la Cabana) Situat al Riberal, a la zona de contacte amb els Aspres, a la riba dreta del riu del Bolès, afluent de la Tet (rec de Corbera). El 1856 es va segregar de Corbera del Castell.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura (arbres fruiters, vinya, hortalisses i conreus d’hivernacle), que ha rebut darrerament un nou impuls amb la construcció del pantà de Vinçà; també hi ha una empresa dedicada a la construcció i s’ha creat l’Institut per al Desenvolupament dels Recursos Naturals Renovables.

El poble es troba al límit meridional de la plana al·luvial regada de la Tet, vora la sèquia de Corbera.

Dins el terme hi ha la cova natural de Montbou de grans proporcions, amb abundància d’estalactites.

Baó *

Deixa un comentari

(Rosselló)

Forma amb la qual també és conegut el poble de Bou.

Banyuls, vi de

2 Respostes

(Banyuls de la Marenda, Rosselló)

Vi dolç natural, amb denominació d’origen. És obtingut a partir d’un most amb 14º d’alcohol produït per diverses varietats de raïm.

Per a la seva elaboració hom deixa fermentar el most, i quan els llevats han produït 5º d’alcohol hom atura la fermentació addicionant-hi alcohol en un 10%; hom aconsegueix així gairebé 110 g de sucre natural per litre.

A continuació és sotmès a l’envelliment en bótes de roure que sovint són exposades al sol per a l’obtenció de rancis.

Clairà (Rosselló)

8 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 19,34 km2, 10 m alt, 3.756 hab (2012)

Situat a la gran plana costanera de la Salanca, el terme és drenat per la riera de Clairà, afluent, per l’esquerra de l’Aglí, i, al sector meridional, per la riera de Torrelles.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya i, també, als arbres fruiters (albercocs, préssecs, peres i pomes). Àrea comercial de Perpinyà. La població, després d’una tendència a la baixa, s’ha recuperat notablement els darrers anys.

El poble s’agrupa al voltant de l’església parroquial de Sant Vicenç, que exhibeix un notable campanar romànic. L’antic castell de Clairà, dit castell de Biterna, és esmentat ja el 1208.

Dins el terme es troba, a més, el santuari de Sant Pere del Vilar.

Cervera de la Marenda (Rosselló)

15 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,18 km2, 25 m alt, 1.370 hab (2012)

(o Cervera, fr: Cerbère) Situat entorn d’una cala, a la costa rocosa de l’Albera, al límit amb l’Alt Empordà i estès des de la costa fins a la vall de Banyuls, on hi ha el coll de Cervera, amb boscs d’alzines i pins (bosc de Cervera).

L’economia local es basa en l’agricultura, dedicada principalment a la vinya, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda, i complementada per l’activitat turística.

El poble és al fons de l’estreta cala de Cervera; es formà a partir del 1878 al voltant de la gran estació ferroviària construïda per enllaçar les xarxes espanyola i francesa, sobretot per al tràfic comercial, a conseqüència de la diferència dels rails entre els dos estats.

Dins el terme municipal, segregat del de Banyuls el 1881, hi ha diversos monuments megalítics, com el de la Pedra Dreta.

Ja al segle X formava un terme jurisdiccional anomenat la vall de Cervera.

Castellnou dels Aspres (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 19,28 km2, 446 m alt, 350 hab (2012)

(o de Rosselló, fr: Castelnou) Situat a l’extrem nord de la zona muntanyosa dels Aspres, drenat per la riera de Castellnou (afluent, per la dreta, de la Tet), que forma en gran part el límit occidental, i per la Canta-rana, que forma el límit meridional.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà, dedicada principalment a la vinya i complementada pel regadiu.

El poble és al vessant oriental d’un roc al cim del qual hi ha les restes de l’antic castell de Castellnou, centre del vescomtat de Castellnou, on hi havia l’església de Sant Pere, de l’antic priorat de Castellnou; l’església parroquial de Santa Maria del Mercadal conserva un notable portal romànic amb ferradures del segle XII; el 1875 fou excessivament restaurat el castell i les muralles que envoltaven la població.

Ha esdevingut un centre turístic molt freqüentat pels artistes plàstics.

Cases de Pena, les (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,38 km2, 46 m alt, 834 hab (2012)

(ant: les Casasses, fr: Cases de Pène) Ocupa la vall mitjana de l’Aglí, aigua avall de l’estret de Cavanac. El terme és accidentat per la serra de Talteüll, al nord, i el massís de Pena, al sud.

La vida econòmica del municipi es basa en l’explotació de pedreres calcàries i l’agricultura de secà, dedicada sobretot a la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola (vi dolç natural de les costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló).

El poble es troba a banda i banda de l’Aglí; el nucli vell, a l’esquerra, és al voltant de l’església parroquial; l’expansió del segle XIX tingué lloc a la dreta del riu; tots dos nuclis es comuniquen per un llarg pont. Molt a prop hi ha l’antic castell i actual santuari marià de Pena, al massís del mateix nom.

Casafabre (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,99 km2, 557 m alt, 40 hab (2012)

(fr: Casefabre) Situat a la vall mitjana del riu Bulès, a la zona muntanyosa dels Aspres que limita amb el Conflent, al sud-oest de Perpinyà. Hi ha algunes hectàrees de bosc.

A causa de la migradesa dels recursos econòmics del municipi (limitats a bosc i a agricultura de secà), és un dels municipis de més escàs poblament del Rosselló; des de mitjans del segle XIX fins al primer terç del segle XX la població ha anat oscil·lant, i ha partir d’aquesta data hi hagué un important descens, tot i que els darrers anys s’ha mantingut estable. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és en un coster, a la dreta del riu del Bulès, és format per unes poques cases al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Martí. Havia estat possessió del monestir de Sant Genís de Fontanes.

Dins el terme i al sector de l’esquerra del riu hi ha el petit agrupament del Veïnat de Baix.

Cànoes (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,55 km2, 71 m alt, 4.875 hab (2012)

(fr: Canohès) Situat en una plana molt conreada entre Tuïr i el sud-oest de Perpinyà.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, dedicada principalment als arbres fruiters i a la vinya, l’elaboració de vi de qualitat (dins de la zona del vi dolç natural de les Costes de l’Alt Rosselló i del vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres), també hi ha arbres fruiters i hortalisses. La ramaderia ovina aprofita els herbatges de la depressió. Indústria de materials de construcció. Àrea comercial de Perpinyà.

La població ha experimentat un notable ascens durant les últimes dècades, en gran part degut a la proximitat de la ciutat de Perpinyà.

El poble, que fou construït prop d’un estany, dessecat ja a l’edat mitjana, es troba al voltant de l’antic castell de Santa Llúcia i de l’església parroquial, d’estil romànic.