Arxiu d'etiquetes: Rosselló (geo)

Tec, el -riu-

39 Respostes

(Vallespir / Rosselló)

Riu del litoral mediterrani. Neix al Pirineu axial, al peu de la serra de Costabona, prop del límit entre el Ripollès i el Conflent amb el Vallespir, comarca que travessa longitudinalment, seguint les línies de falla.

A l’alt Vallespir s’encaixa entre muntanyes (Serravernet, serra de Montner), i el primer tram forma la vall de la Presta (1.130 m alt). El seu curs mitjà correspon al baix Vallespir, i la vall s’eixampla progressivament en introduir-se al Rosselló, comarca que recorre en la mateixa direcció (sud-oest – nord-est), paral·lelament al Rard, al peu del massís de l’Albera, fins a desembocar a la Salanca, entre les platges de Sant Cebrià i d’Argelers.

Els principals afluents són, per l’esquerra, el de la Comalada, el riu Ferrer, la ribera Ample i el Vivers; i per la dreta, els de la Menera, del Terme i de les Illes.

És de règim nivo-pluvial i rep abundants precipitacions a la conca alta, però la pluviositat és baixa a la vall inferior. El cabal és de 3,20 m3/segon al curs alt. Acusa un màxim a la tardor (novembre) i un mínim a l’hivern; cal destacar, però, que aigües amunt de Ceret, té un màxim secundari pel juliol. Les sobtades crescudes han originat greus inundacions (són cèlebres les del 1876 i 1940).

La carretera del Voló a Camprodon, per Arles, en segueix la vall, i comunica el Rosselló amb el Ripollès.

Aprofitant el seu desnivell, a la conca alta s’han instal·lat centrals per a la producció d’energia elèctrica; hi ha centrals al Tec, l’Allau, Puig-redon i el pas del Llop, les quals tenen una mitjana de producció elèctrica d’entre 30 i 40 milions de kWh.

És aprofitat per al regatge, especialment als voltants de Ceret i al Riberal del Tec. Les principals poblacions per on passa són Prats de Molló, Arles, Ceret i el Voló. La longitud aproximada és d’uns 81 km.

Sant Nazari, estany de

1 Resposta

(Rosselló)

Estany situat a la Salanca, entre les desembocadures de la Tet i del Tec, que s’estén al llarg d’una faixa sorrenca paral·lela a la costa, per la qual comunica amb el mar mitjançant graus.

ep les aigües del riu Rard. També s’anomena estany de Canet.

Salanca, la

9 Respostes

(Rosselló)

Gran plana costanera de la comarca, estesa entre el límit amb el Llenguadoc i el Tec, on comença el Vallespir, tot i que arriba, de fet, al nord, fins al cap de Leucata, i, al sud, fins al començament de la Costa Vermella, més enllà d’Argelers.

Es tracta d’una zona de terres salades i pantanoses que han pres la forma d’una costa lacunar (els estanys de Salses i de Sant Nazari ocupen una part important de la seva superfície), recentment conquerida a la mar. Fou un centre de producció de sal (Sant Llorenç de la Salanca, Canet de Rosselló).

En un sentit estricte, la Salanca comprèn només les terres entre la Tet i l’estany de Salses, que centra Sant Llorenç de la Salanca i que comprèn Sant Hipòlit de la Salanca, el Barcarès, Clairà, Torrelles de la Salanca, Vilallonga de la Salanca i Santa Maria la Mar.

Ròvol, el

2 Respostes

(Rosselló)

Riu de la comarca, que neix al sector marítim de les Corberes, entre el pas de l’Escala i el Montolier de Perellós, din el terme d’Òpol i Perellós, al límit amb el Llenguadoc.

Aflueix, per l’esquerra, a l’Agli, poc abans de Ribesaltes.

Riberal, el

11 Respostes

(Rosselló)

Plana al·luvial que s’estén al llarg de les valls fluvials de l’Aglí, la Tet, el Rard i el Tec, s’eixampla cap a la costa, i queda situada entre les terres pantanoses de la Salanca i les terres seques dels Aspres.

Els dipòsits de sedimentació, renovats per inundacions periòdiques, i les terres, fangoses i sobretot profundes, determinen la fertilitat del sòl (generalment hi ha dues collites l’any). Aquest factor, juntament amb un clima favorable i la facilitat per al regatge (gràcies a les capes freàtiques i a les aigües d’origen muntanyós), ha afavorit l’establiment d’una agricultura intensiva, que és la principal riquesa d’aquest sector.

Els principals productes són la verdura i la fruita. El fruiter més abundant és l’albercoquer, el qual es troba als horts, al mig de les vinyes (que ocupen els sectors entre les valls fluvials) i sobretot a les vores dels Aspres. Hi ha cooperatives agràries.

El primer centre comercial, així com el principal nucli, és Perpinyà, on a més s’han establert -així com a Elna– indústries conserveres per a l’aprofitament dels productes.

Reirós

Deixa un comentari

(Oms, Rosselló)

Llogaret (320 m alt), al sud-est del municipi, situat en un serrat que domina la vall del Tec davant Ceret.

Ganganell, el

Deixa un comentari

(Rosselló)

Curs d’aigua de la plana, que neix als contraforts nord-orientals dels Aspres i s’uneix, per la dreta, a la Bassa a Perpinyà, poc abans de l’aiguabarreig d’aquesta amb la Tet.

Fortó, coll de

2 Respostes

(Rosselló / Vallespir)

Coll (784 m alt) dels Aspres, en ple bosc de Calmella, entre la vall del Bulès (Prunet i Bellpuig), la vall de Fontcoberta (Queixàs) i la vall del riu Ample (Calmella).

Craberissa, riera de la

Deixa un comentari

(Fenolleda / Rosselló)

Afluent esquerrà de la Tet, que neix sota el coll de Sant Joan, a la serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí, dins el municipi de Trevillac.

Després de deixar, a la dreta, Montalbà del Castell i, a l’esquerra, Bellestar de la Frontera, desemboca al seu col·lector, entre Illa i Nefiac, sota el castell de la Sibil·la.

Costa Vermella, la

4 Respostes

(Vallespir / Rosselló)

Denominació turística donada a la costa de la Marenda, des del cap de Cervera, a la frontera hispano-francesa, fins a Argelers.

És una costa alta i articulada amb nombroses cales, formada per la serra de l’Albera, que cau bruscament sobre el mar. Té aquest nom a causa del color rogent de la roca.

Els principals centres turístics són: Cervera de la Marenda, Banyuls de la Marenda, Portvendres i Cotlliure.